Leandro Boggian, més conegut com a Chacal Boggian, no és només un altre tiktoker. Amb més de 243.000 subscriptors i centenars de vídeos, aquest argentí s’ha convertit en un fenomen per recollir a les xarxes situacions absurdes de grups de WhatsApp i narrar-les amb una veu inconfusible i molt d'humor. Una de les seves històries ha acabat en un llibre de llengua castellana que llegeixen nois i noies de primer i segon d’ESO a Catalunya. Fa uns dies, Chacal Boggian compartia amb sorpresa el missatge d’un seguidor: "Mira esto, salís en una página del libro de castellano de España". El creador va pensar que era una broma, però la fotografia d’un manual de Llengua Castellana i Literatura de Catalunya ho confirmava: apareixia en una vinyeta amb la seva gorra característica.
🫢 Un humorista compara els tipus de companys a la feina amb animals i la xarxa esclata
De TikTok des d'Argentina a les aules catalanes
El protagonista d'aquesta història no amaga la seva emoció pel fet de sortir a un llibre a Catalunya. En una publicació explicava que s'estava “tornant-se boig” i que no podia creure que formés part d’un llibre de text. Va aprofitar per donar les gràcies als qui comparteixen i recomanen els seus vídeos: "No m'ho puc creure. Gràcies a tots per compartir els vídeos i per fer que els meus vídeos arribin tan lluny", explicava.
L’escena utilitzada al llibre reproduïa un xat viral que ell va compartir en què una mare escrivia en un grup de pares d'una escola: “Se murió el papa de Roma”. En realitat volia dir “el papá de Roma”. El manual aprofitava aquella errada d'accentuació en castellà per demostrar com un simple accent pot canviar el sentit d’una frase, ja que a aquella classe hi havia una alumna anomenada Roma i tot va portar a una gran confusió.
Una reacció entusiasta que travessa fronteres
La sorpresa va desencadenar una allau de felicitacions. Els seguidors espanyols hi van veure una fita: alguns comentaris el felicitaven per haver arribat “a la Real Academia Española” i li desitjaven reconeixement internacional. Molts catalans reconeixien que ja feia temps que el seguien i l’animaven: “Et veig des de Catalunya, fa molt. Donem-li una alegria…”, deia un usuari mentre cridava a prémer el “m’agrada”. Altres elogiaven la seva veu pròpia i el carisma amb què relata aquestes converses insòlites, i li desitjaven salut i èxits.
No hi van faltar referències a la lliçó sobre la importància de l’accent: un espectador va aplaudir que el manual fes servir el cas del “papa/papá” com a exemple didàctic. Molts usuaris ressaltaven que el contingut del Chacal educa sense caure en la burla ni la desqualificació i destacaven que els feia riure sense vulgaritat.
Entre els centenars de missatges hi ha nombroses veus catalanes. Un usuari de Barcelona explicava que el segueix des de fa temps i que li feia gràcia veure’l en un llibre de text, mentre un altre insinuava que volia comprar el manual només per tenir la vinyeta del Chacal. “Visca Catalunya!”, exclamava un comentari. Hi ha qui, des de València, Alacant i fins i tot des de la Catalunya Nord, li envia abraçades i li recorda que les seves frases com “no puedo más” o “esto es una insanidad” ja formen part de la memòria col·lectiva. Algú, amb to humorístic, li suggeria que reclamés regalies per l’ús de la seva imatge.
La comunitat llatinoamericana establerta a Catalunya també li dedica paraules afectuoses. Un veneçolà que viu a Barcelona li deia que el seguia des del Perú i que ara gaudia dels seus vídeos des de Catalunya; d’altres, des de Mendoza, Chile o la Rioja, explicaven que les seves històries els recordaven la terra i els treien un somriure.
Humor i llengua compartits
El cas de Chacal Boggian no és només l’anècdota d’un famós de les xarxes; il·lustra com l’humor pot travessar oceans i acabar servint com a eina pedagògica. Que una conversa viral protagonitzada per un creador argentí sigui utilitzada en manuals de llengua a Catalunya és una bona mostra de la connexió entre cultures que comparteixen una mateixa llengua. El xat entre “el papa” i “el papá” ha entrat en l’arsenal d’exemples que els docents faran servir per ensenyar l’accent diacrític i, de retruc, ha convertit el Chacal en un referent inesperat per a estudiants catalans.