Hola hola, gourmeters! Al Raval de Barcelona, un barri vibrant i ple de contrastos, s'hi troba un restaurant que desafia les convencions: My Fucking Restaurant. Amb un nom provocador i una proposta gastronòmica única, aquest establiment ofereix una cuina mediterrània contemporània 100% sense gluten, pensada tant per a celíacs com per a amants de la bona taula. Des del primer moment, el local crida l'atenció. La barra, situada a l'entrada, serveix tant per a còctels com per menjar. A mesura que t'endinses, el local es transforma en una sala elegantment decorada amb làmpades úniques i una atmosfera acollidora. Cada detall està pensat per oferir una experiència gastronòmica completa.
Un menú degustació que sorprèn
El menú degustació que vam gaudir és una mostra de creativitat i equilibri. Tot i que no soc celíaca ni intolerant al gluten, vaig poder gaudir de cada plat sense cap preocupació. Des del primer mos, es fa evident que la qualitat i el sabor són prioritaris. Per començar, vam tastar un còctel que trenca esquemes: un Bloody Mary transparent. Filtrat durant diversos dies, aquest còctel manté l'essència del gaspatxo, amb un toc picant i una presentació sorprenent. La seva quantitat és ideal per obrir l'apetit sense saturar.
Tot seguit arriben les ostres, procedents de Huitres Poget, reconegudes pel seu equilibri i la seva qualitat. Són ostres poc salades, perquè acaben el seu procés de criança en aigua dolça, fet que els aporta una textura suau i un gust net. Una arriba al natural, amb unes gotes de llima; l’altra, amb un escabetx de gallina que transforma el mos en un mar i muntanya absolutament fascinant.
El pa, evidentment sense gluten, és una altra sorpresa. Té l’aspecte i la textura d’un pa de massa mare tradicional, i se serveix amb una mantega fumada coberta d’escames de sal que és pura delícia. Si estava pensat per acompanyar els plats, és impossible no devorar-lo sol.
Dolçor, greix i terra
Després arriba un dels plats més rodons del menú: una burrata sobre una crema de carabassa, coronada amb un praliné de pipes de carabassa i acompanyada de bolets de temporada. Un plat càlid, cremós i equilibrat, on cada mos combina dolçor, greix i terra. El següent pas és un tàrtar de carn servit sobre una fulla de shiso, una planta asiàtica que recorda a la menta i a l’alfàbrega, i que aporta un toc refrescant i aromàtic. Es menja com un petit taco, d’una sola mossegada, i la combinació és simplement genial.
Després, dues croquetes de xai, amb un arrebossat cruixent (no pas amb pa ratllat, és clar) i un farcit de carn suau i saborosa. No busquen ser cremoses, sinó expressar la identitat del xai amb naturalitat. Es presenten amb una salsa tzatziki que aporta frescor i equilibra el conjunt. Un dels moments més bons de l'àpat arriba amb l’onglet, un tall de carn que se serveix sobre una petita graella amb romaní a la base. Quan arriba a taula, la brasa encara fumeja i la carn s’impregna d’aquest aroma de muntanya. L’interior és rosat, perfecte, i s’acompanya amb un allioli suau. L’onglet, conegut com el “filet del carnisser”, és una peça tendra i molt gustosa, poc habitual a les cartes i molt apreciada pels amants de la carn.
Braves que trenquen esquemes
El següent plat és un tataki de bonítol amb groselles i radicchio —una varietat de xicoira d’amargor elegant— que aporta el contrapunt perfecte a la dolçor del peix. I encara hi ha temps per a unes braves que trenquen esquemes: no són de patata, sinó de cigró. La textura recorda un formatge tou o un hummus compacte, i les dues salses (la de tomàquet i la d’allioli) són excel·lents.
Les postres mantenen el nivell. Un pastís de formatge servit en got amb cireres fermentades —un dels segells de la casa, que treballa molt amb fermentats— i avellanes garrapinyades. Un flam de moniato, lleuger i cremós, amb xips cruixents al damunt. I una tarta caprese —especialitat napolitana feta amb farina d’ametlla i xocolata— que posa un punt final impecable.
Sortir de My Fucking Restaurant és fer-ho amb la sensació d’haver viscut una experiència completa, sense prejudicis i, sobretot, sense limitacions. És un homenatge al producte, a la tècnica i, sobretot, a la llibertat de menjar bé sense renunciar a res. No cal ser celíac per gaudir-ne; de fet, des del primer moment t’oblides que cap dels plats és “sense gluten”. Perquè aquí, el que realment importa, és que tot és amb gust.