La “qüestió catalana” o el órdago independentista, segons es faci servir l’argot tercerista o espanyolista, no preocupa tant a la premsa de Madrid aquest diumenge. Dos dies abans que la Diada de les nostres vides es faci efectiva –en l’argot indepe–, tot just hi ha rastre de la cosa en les primeres impreses i digitals d’allà. A la dreta, El Mundo, La Razón i ABC marquen el pas amb la mateixa música: el govern de Pedro Sánchez és un desgovern, eleccions ara! Les tres portades una al costat de l’altra semblen una manifestació.
La lletra és diferent, però. ABC titula “El govern suspèn”. El tabloide monàrquic ha triat fer una enquesta per avaluar Pedro Sánchez. És un mètode que tant serveix per a prendre el pols a la societat com –i aquest és el cas– per a dir les coses que vols dir sense que et puguin culpar pel biaix. Sempre tens l’excusa que l’enquestadora no ho va fer bé, etcètera. A l’hora de publicar aquesta peça, la web d’ABC no ofereix les preguntes de l’enquesta ni la fitxa tècnica.
Catalunya no és tema però el marcatge encara és a l’home. Així, es destaca que “Els votants del PSOE rebutgen un referèndum a Catalunya. Set de cada deu espanyols desaproven la relació amb Torra”. E come si fa? Que no parlin més, que no hi hagi més “diàleg”? Que el Parlament voti un nou president amb una conversa més agradable per “als espanyols” o com va això?
Ni l’editorial (Ni rastro del «gobierno bonito») ni la peça d’opinió que acompanyen no deixen gaire marge a la imaginació. Aquesta es titula “Un govern demacrat” i pregunta: “¿cuánto tiempo está dispuesto a aguantar el presidente […] antes de convocar elecciones? O mejor: ¿cuánto tiempo podrá aguantar?”, i acaba: “Sánchez escucha, el mensaje de la encuesta […] es nítido: urnas”. Això, una mani en assonant: ¡Sánchez! / ¡Escucha! / ¡La_encuesta pide urna!
L’editorial encara és més bèstia. S’acaba així: “Mentre l'exhumació de les restes de Franco i la medalla de Billy el Niño siguin les prioritats del consorci Sánchez-Iglesias, la immensa majoria dels ciutadans se sentiran progressiva i acceleradament crítics amb el govern socialista”. Segur que no volen dir que els espanyols estan còmodes amb el cadàver del dictador en aquell mausoleu i les condecoracions pensionades a un comissari torturador. Segur que no.
Periodisme d'imaginació
La Razón dedica uns baixos a dir que Sánchez ha encarregat enquestes per a avançar eleccions. La informació no té més suport que unes “fonts governamentals” anònimes i la imaginació de la redactora per relacionar amb molta traça l’avançament i el fet que Sánchez celebri a Oviedo els seus primers 100 dies de president. Imaginació i traça. Es diu que el govern espanyol és inestable i quan la realitat (l’acord amb Podemos) ho desmenteix, no s’hi val perquè Podemos “ha renunciat a les seves exigències” i per tant no és el Podemos real. Pobre Pedro Sánchez, no fa res de bo.
En canvi, val la pena llegir Lucía Méndez a El Mundo. Explica que el govern espanyol està “en maduració”. La crònica es basa en fets fefaents, que es detallen a “Las 15 rectificaciones en 15 semanas de Pedro Sánchez” (la venda d’armes a Aràbia Saudí, la defensa de Llarena a Bèlgica, etcètera). La gràcia és que l’anotació final és aquesta: “Sin [elecciones] generales a la vista”, al contrari del que venen La Razón i ABC. ¿A El Mundo li agrada el govern de Pedro Sánchez? Esclar que no, i ho deixa ben clar el director del diari en el seu article dominical. És una mostra de la diferència entre els diaris que treballen amb la imaginació (i traça) i els que ho fan sobre els fets.
L'avís d'El País
El País s’ocupa de Catalunya a l’editorial, on avisa amb molts escarafalls i solemne a la Generalitat que “ha de garantir l’ordre públic de les mobilitzacions que agita”, en al·lusió a la Diada. Caram. Justament els fets haurien de tranquil·litzar als editorialistes, per allò de “manifestacions de milió i escaig de persones on no es trenca ni una paperera”, etcètera. També es fa estrany que es publiqui aquest editorial, diguem-ne, preventiu, mentre que no ha dit gran cosa sobre els qui convoquen manifestacions que comencen, segueixen i/o acaben en agressions, incidents i aldarulls.
La resta de l’editorial conté les tradicionals exageracions (diu que els indepes comparen el sistema del 78 “con las más feroces dictaduras”) que acaben justificant les tradicionals exageracions (comparar l’independentisme amb “ideologías que preconizaban la destrucción de la democracia”, és a dir nazis, comunistes…). És fa servir el mateix raonament per una cosa i la contrària. És curiós com no hi cauen.
D’aquí i d’allà
Així doncs, el “cas català” és aquest diumenge un afer estrictament català: totes les portades de Barcelona ballen aquesta música excepte La Vanguardia, que segueix la molt notable informació que duia dissabte sobre el moment crític de la sanitat pública.
El País obre portada amb la candidatura de Carmena a l’alcaldia de Madrid. En canvi, dona petit per sota que la fiscalia mantindrà l’acusació de rebel·lió contra els líders independentistes perquè creuen que va haver-hi una “insurrecció violenta”. Certament, això era el que es preveia, però es fa difícil deixar de (mal)pensar que els altres diaris de Madrid, de disposar d’aquesta exclusiva, l’haurien plantat en les seves portades com els marines la bandera americana a Iwo-Jima. A migdia de diumenge ja era la notícia principal a la web d’El País, per això.
Pablo Casado va declarar dissabte a Barcelona que cal aplicar un 155 més dur encara, etcètera, alhora que retreia a Rivera que “posi en risc la convivència” i a Sánchez que vol “dissoldre Espanya”. Així pinta al PP i al seu líder la premsa madrilenya. Tota? No. A eldiario.es n’expliquen la cara B: Rajoy y sus ministros desaparecen del mapa: ni entrevistas ni redes sociales desde que perdieron el poder. Ves per on.
Alejo Vidal-Quadras ensenya la llesca a Manuel Valls en una columna a VozPópuli. Després de tirar flors al francès i a Ciutadans, li aixeca el dit: “Valls no pot pasterejar. Una campanya oscil·lant entre l'ordre constitucional i l'independentisme, a l'estil d'Iceta, el conduiria sense remissió al fracàs”. Tot un avís, forastero. Impressiona com AVQ festeja Inés Arrimadas –millor llegir-ho en V.O.: “ese ciclón venido del Sur para barrer con su ímpetu insobornable las miasmas sulfúreas del supremacismo racista, excluyente y totalitario que hoy aherroja a la sociedad catalana con las cadenas de su fanatismo irracional y que está llevando a una Comunidad que era dinámica, abierta, innovadora y próspera a la parálisis, al aislamiento y a la ruina”. Espaterrant.
Branded Content. La Vanguardia diu que ALDE, el grup que aplega als partits liberals del Parlament Europeu, és a punt d’expulsar al PDeCAT, que fins l’arribada de Ciutadans era l’única representació de l’Estat espanyol. Potser sí. El cas és que no hi ha una sola font –ni anònima– que ho justifiqui i sí, en canvi, tot l’argumentari usual de Ciutadans sobre el cas.