Jordi Turull ha estat el segon dels presos polítics que ha recorregut contra la seva condemna davant del Tribunal d'Estrasburg. Els advocats del conseller empresonat a Lledoners, Jordi Pina i Quico Homs, han anunciat el recurs davant del Tribunal de Drets Humans acompanyats del president Carles Puigdemont. 

Puigdemont i els advocats han subratllat el retrobament dels casos de presos i exiliats a Europa després d'una llarga travessa per la justícia espanyola. "No sé que pot tardar, però avui comencem una etapa en què ens retrobem a Europa i quan hem jugat partits a Europa, normalment, ens ha anat molt bé", ha destacat Puigdemont, que ha insistit que en aquest àmbit fora de l'Estat espanyol "els jutges són independents, no estan comprats i el terreny és neutral", la qual cosa ha de facilitar la "restitució" de drets.

 

Condemnat a 12 anys de presó i inhabilitació absoluta per sedició i malversació, Turull ha activat la via d'Estrasburg un cop el Tribunal Constitucional ha rebutjat el seu recurs en contra de la condemna, amb la qual cosa s'ha esgotat el recorregut legal a l'estat espanyol. El primer de portar el seu cas al tribunal d'Estrasburg va ser ahir el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.

 

Jutge predeterminat

Pina ha explicat que el recurs s'ha centrat en els greuges més importants que ha afectat Turull per part dels tribunals espanyols. "El primero és la vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei. Aquest judici no s'hauria d'haver celebrat mai al Suprem, sinó al TSJC", ha detallat, a més de destacar l'interès que ha mostrat el Suprem per mantenir a les seves mans aquest procés, amb el jutge Manuel Marchena al capdavant, "per fer, més que de jutges, de salvadors de la pàtria".

El segon aspecte que denuncien és el dret a un jutge imparcial. "El cas no ha estat dirigit per jutges imparcials, sinó per jutges parcials", ha denunciat Pina, que ha recordat, entre d'altres punts, que a la interlocutòria de processament el jutge instructor Pablo Llarena parlava de "el acoso que sufrimos", situant-se com a "víctima, en primera persona".

També s'hi inclou el whatsapp del portaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó en què explicava que amb Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, tal com inicialment havien pactat el 2018 amb el PSOE, controlarien la Sala Segona "per la porta del darrere". 

 

Vots particulars al TC

En relació amb la defensa del dret a la manifestació pacífica i el dret a la llibertat d'expressió, el recurs "recull fil per randa" els vots particulars dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, discrepants amb la sentència del TC que desestima el recurs de Turull contra la seva condemna i on s'adverteix que les concentracions del 20 de setembre haurien d'haver estat protegides pel dret de manifestació.

En ser interrogat sobre la influència davant d'aquests recursos dels indults, Homs ha subratllat que es tracta d'una decisió de Pedro Sánchez, mentre que la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat han anat presentant recursos contra els implicats al procés. "La voracitat de la justícia espanyola en contra de drets fonamentals continua i està al marge de la dinàmica dels indults. Això ens obliga a presentar recursos perquè tenim la convicció que només a través de la justícia europea tindrem possibilitat de restituir la justícia i els drets a l'estat espanyol", ha reblat.

 

A la imatge principal, Francesc Homs, Carles Puigdemont i Jordi Pina a les portes del Tribunal d'Estrasburg