Una setmana després que el ple del Tribunal Constitucional desestimés per majoria el recurs d'empara interposat per Jordi Turull contra la sentència del procés dictada per la sala penal del Tribunal Suprem, avui hem sabut els arguments del TC.

L'alt tribunal ha fet públic avui el text, que inclou un vot particular, i que desestima el recurs contra la condemna de 12 anys de presó i inhabilitació absoluta per un delicte de sedició i un altre de malversació de cabals públics.

Ara, amb la sentència ja a la mà i els arguments del TC, els advocats de Turull preparen el camí cap a Europa i cap al Tribunal dels Drets Humans. El Tribunal Constitucional, però, no escatima justificacions per defensar que no s'han vulnerat els drets de Turull, justament el que haurà de dirimir el tribunal europeu.

En la sentència, el ponent, el magistrat Pedro González-Trevijano, explica que la pena imposada a Jordi Turull "no és desproporcionada, perquè ha estat condemnat per un delicte de sedició en relació concursal medial amb un delicte de malversació de cabals públics (art. 432 CP)". També considera que no ha tingut un "efecte descoratjador" sobre els seus drets fonamentals, ja que no ha estat condemnat per l'exercici d'aquests.

De fet, el TC diu tot el contrari. La sentència afirma que Turull ha estat condemnat perquè, malgrat els requeriments judicials, com a promotor de la sedició, juntament amb altres acusats, va convocar massivament els ciutadans perquè anessin a votar al referèndum del dia 1 d'octubre del 2017, "amb la finalitat de substituir el legítim marc jurídic establert per la Constitució i l'Estat d'Autonomia pel dissenyat per la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República catalana, la vigència i aplicació del qual havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional".

El Tribunal Constitucional coincideix amb el criteri del Tribunal Suprem en no apreciar que el tipus penal del delicte de sedició de l'art. 544 CP parteixi d'un "grau de vaguetat tal que infringeixi la garantia de la taxativitat", ja que la infracció que descriu resulta "reconeixible amb un raonable grau de claredat". El TC torna a definir la sedició en el text per avalar la condemna: "El seu contingut requereix que els subjectes actius s'alcin públicament mitjançant l'actuació tumultuària d'una multitud que fa servir la força o se serveix de vies extralegals per impedir l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat o funcionari públic el legítim exercici de les seves funcions o el compliment d'acords o de les resolucions administratives o judicials".

Per aquest motiu, la sentència descarta que la redacció de l'art. 544 CP impedeixi conèixer quines conductes són susceptibles de ser castigades, de manera que es preserva el principi de seguretat jurídica. Tampoc no considera que el Tribunal Suprem hagi dut a terme una "aplicació analògica in malam partem de l'art. 544 CP". O sigui, que s'hagi aplicat la llei en perjudici del condemnat, i justifica els "aspectes en els quals sustenta la condemna del recurrent com a coautor d'un delicte de sedició, que amb detall exposa en la seva sentència". "La conducta penalment rellevant del recurrent ha consistit en la seva participació activa en la promoció del referèndum d'autodeterminació i en la seva oposició ferma com a membre del Govern, malgrat les advertències del Tribunal Constitucional, que la normativa vigent fos efectivament aplicada", afegeix.

 

 

 

D'altra banda, la sentència, que recull abundant jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, rebutja totes i cada una de les queixes del recurrent referides a la vulneració dels seus drets fonamentals (arts. 16, 17, 20, 21, 24 i 25.1 CE). El Tribunal desestima que s'hagi vulnerat el dret del recurrent a la defensa i a no ser discriminat per raó de la llengua perquè el tribunal no li permetés declarar en el judici oral en català, ja que l'ús del català en un interrogatori només es justifica, diu el text, "en cas d'ignorància o coneixement precari del castellà, i el demandant va refusar la possibilitat conferida pel Tribunal Suprem de declarar en català assistit per un intèrpret, en la modalitat de traducció successiva".

També rebutja les recusacions dels magistrats i la queixa per la parcialitat d'alguns d'ells, tant en la instrucció del cas com durant el judici. Diu, en aquest sentit: "No s'aprecia cap dels motius de recusació al·legats, alguns dels quals ni tan sols van ser suscitats durant el procés". La sentència igualment desestima que s'hagi lesionat el dret a la igualtat entre les defenses i les acusacions. El TC afirma que no s'ha donat un "tracte pejoratiu a les defenses", ja que el que denuncia Turull en el seu recurs "manca de rellevància per a la fixació dels fets, en els quals se sustenta la condemna del recurrent, per la qual cosa resulten manifestament insuficients per fundar l'existència d'un suposat tracte desfavorable".

En definitiva, la sentència diu que les queixes del recurrent "versen sobre esdeveniments menors, incidències o irregularitats processals lleus que no permeten apreciar una vulneració del dret de defensa".

Tampoc s'ha acceptat la lesió del dret a la prova, ja que, diu el TC, Turull no vincula cap de les proves que van ser inadmeses o irregularment practicades amb algun fet que s'hagi estimat provat en la sentència o amb l'omissió d'algun altre fet que pogués resultar-li favorable. Per tant, no s'argumenta, diu la sentència, en la demanda sobre la rellevància ni transcendència de les proves inadmeses o irregularment practicades. El TC també torna a confirmar la competència de la sala penal del Tribunal Suprem per conèixer del procediment, per la condició d'aforats dels encausats i perquè part dels fets van ser comesos fora del territori de Catalunya.