El judici al major Josep Lluís Trapero ha fet una radiografia territorial del que va passar l'1-O a partir dels caps de cada una de les regions de Mossos d'Esquadra

Tots han relatat les ordres que tenien i com van canviar les instruccions quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar l'ordre de tancar punts de votació però sense trencar l'ordre públic i amb proporcionalitat.

També han coincidit que, des del primer moment, el dispositiu per a l'1-O era conjunt amb el CNP i la Guàrdia Civil. Els binomis eren el recurs per arribar fins a l'últim punt de votació i tenir-ho tot controlat, i amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat com a suport en les tasques d'ordre públic. Però segons el comissari Xavier Monclús, responsable de la regió policial de Lleida, quan el mateix dia de la votació Ferran López torna de la primera reunió de coordinació, els comunica que des de la delegació del govern espanyol actuen pel seu compte.

 

Fins aquell moment estava clar que es tractava d'un sol dispositiu que havia de comptar amb l'esforç de tots. Monclús ha destacat també el que va representar per als Mossos d'Esquadra que des del TSJC es donés l'ordre i que fes especial referència a la proporcionalitat.

 

L'escenari canviava radicalment. Però, de fet, aquella darrera setmana de setembre, hi va haver diversos girs que van marcar els preparatius per al dispositiu de seguretat de l'1-O. Entre ells, la interlocutòria del TSJC, molt més ponderada, que passava per sobre de les instruccions de la Fiscalia, i que ha quedat recollida en la declaració avui com a testimoni de Josep Maria Estela, cap de la regió policial de les Terres de l'Ebre.

 

Entre els comissaris que han declarat avui hi havia Josep Milán, que ha destacat que no es van fer seguiments a agents d'altres cossos policials.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat