La consellera de Governació Meritxell Borràs va admetre el passat 1 de desembre davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el 26 d'octubre el Govern ja tenia en marxa els preparatius en secret per a unes eleccions al Parlament anticipades. Els preparatius es van fer amb temps perquè els responsables de processos electorals van dir que en els 54 dies legals no hi ha temps de fer tots els tràmits, i es van dur en secret perquè no volien que l'opinió pública pensés que "no hi havia Govern".
Segons extractes de la declaració fets públics per La Vanguardia, la consellera va explicar que es van fer tràmits per comprar urnes i paperetes per a unes eleccions, no pas per al referèndum de l'1-O, i es va mostrar convençuda que aquests tràmits van ser útils per a les eleccions del 21-D convocades pel govern espanyol.
Borràs va explicar que els membres de l'àrea de processos electorals, que en aquell moment estava sota la seva custòdia, li van comentar que s'havien de començar a posar en marxa tots els processos per dur a terme les eleccions. "Jo vaig dir que no estaven convocades encara i que teníem temps; la seva contestació va ser que en 54 dies no són suficients per fer tots els expedients administratius per aconseguir tots els materials necessaris", va explicar Borràs al magistrat.
"Això va portar a una situació de certa preocupació i duresa; corríem el risc que això sortís a la llum i s'entengués que no hi havia Govern i que s'optava per fer unes eleccions; i havíem de trobar vies en el futur per a permetre ser més àgils a l'hora de donar resposta en el moment que hi hagués eleccions. A ningú se li escapa que la legislatura que acabem de viure ha estat fràgil, Puigdemont va haver de sotmetre's a una moció de confiança i per tant en qualsevol moment es podien celebrar eleccions", va relatar.
Preguntada sobre l'acord marc d'homologació d'empreses que fessin urnes pel referèndum, Borràs va dir que aquest acord marc era un altre i que estava basat en les "lleis constitucionals i estatutàries". "No estava prohibit perquè en cap cas era per al referèndum; estic segura que les paperetes han servit per a les eleccions del 21 de desembre. Els ha anat molt bé l'homologació de les empreses de papereria". No obstant, "quan la premsa va expressar que això podia servir per al referèndum, el director general, Francesc Esteve, i jo mateixa vam anar a parlar amb el president Puigdemont per dir-li que l'objecte de l'acord marc era molt clar i que les urnes i les paperetes eren exclusivament per a el que estava exposat, per a res més", va assegurar.
Aquest acord era, segons Borràs, perquè les empreses, si calia, estiguessin homologades, i es poguessin comprar urnes. No hi havia despesa ni reserva pressupostària, i hi havia informes jurídics i econòmics per a poder-lo realitzar, va reblar.