L'expresidenta del Parlament, exconsellera i actual directora acadèmica de Fundem la República, Laura Borràs, ha reivindicat aquest dilluns la necessitat que l'independentisme superi el relat de la derrota i sigui capaç de convertir l'experiència dels darrers anys en "aprenentatge" i en una nova iniciativa política. Ho ha fet en el marc de la 58a Universitat Catalana d'Estiu, on ha pronunciat la conferència "Intel·ligència nacional: reconstruir el relat cap a la independència". Borràs ha començat la seva intervenció assenyalant que l'independentisme ha dedicat "molta energia" a determinar "qui es va equivocar, qui va ser ingenu, qui no va complir, qui va trair i qui havia de fer què". Una feina que, segons ha admès, "ens ha calgut fins ara", però que ja no pot ocupar tot el debat. "Hi ha una pregunta més important, que és què hem après", ha advertit. A parer seu, un error polític només té sentit si es converteix en aprenentatge.
En aquest sentit, ha rebutjat frontalment la idea que Catalunya sigui una comunitat política derrotada. "Quan una comunitat política assumeix la derrota deixa de mirar el futur i es queda en el passat", ha afirmat. I ha alertat que aquesta percepció també s'ha instal·lat dins de l'independentisme: "Hi ha gent que diu que els catalans som perdedors". La mateixa Borràs ha situat la seva experiència personal com a exemple d'aquesta repressió i derrota. "Jo també he conegut la derrota, la repressió, la injustícia i la impotència", ha explicat, abans de recordar que ha estat "jutjada sense garanties, condemnada sense proves, inhabilitada per tretze anys i amb una multa de més de 30.000 euros". També ha carregat contra el posicionament de la Fiscalia, que, segons ha relatat, considera que no està "rehabilitada, penedida ni reeducada". "Evidentment, m'hi nego", ha sentenciat.
Borràs també s'ha referit a l'indult parcial concedit pel govern espanyol fa pocs dies per rebaixar la seva condemna. "Per sort, molta gent m'habilita per fer política activa a peu de carrer", ha afirmat. Tot i això, ha volgut allunyar-se d'un discurs basat en el ressentiment. "No vull parlar des del ressentiment, que sembla que ho amarra tot", ha assegurat.
L'amnistia, una victòria i no una derrota
Un dels eixos de la conferència ha estat la interpretació política de l'amnistia. Borràs ha defensat que l'independentisme ha perdut capacitat per convertir les experiències dels darrers anys en "iniciativa" i ha reivindicat l'amnistia com un exemple de la necessitat de canviar el relat. "Podem discutir els límits, la tramitació de l'amnistia, però Espanya ha fet una cosa que no volia fer", ha assenyalat. I ha remarcat que l'Estat no ho va fer per "magnanimitat", sinó perquè "necessitaven vots per mantenir-se en el poder". Per a Borràs, el fet que l'Estat es veiés obligat a acceptar una mesura que inicialment rebutjava per una determinada correlació de forces "és una victòria".
"Potser no és èpica ni pírrica, però segur que no és una derrota", ha defensat. Segons l'expresidenta del Parlament, "tanta negativitat ambiental comporta no saber allò que és una victòria". Per això, ha reclamat que l'independentisme no permeti que sigui l'Estat qui defineixi el significat polític d'aquesta victòria. Borràs ha rebutjat especialment el relat segons el qual l'amnistia suposa el final del procés independentista. "Ells parlen que l'amnistia és una reconciliació volent dir que l'independentisme ha renunciat a l'objectiu que ens va portar al Primer d'Octubre", ha apuntat. "Això no és reconciliació, sinó rendició. I aquesta victòria no els la podem donar", ha afegit.
En aquesta línia, ha reivindicat la importància de les paraules en política: "La política no només es mou a través dels fets, sinó de les paraules". També ha marcat distàncies entre l'indult i l'amnistia. "L'indult parteix directament de la idea que hi ha un delicte i que l'Estat manté intacte el relat de la infracció. El poder perdona, però no rectifica", ha explicat. En canvi, ha definit l'amnistia com una mesura que busca "desactivar les conseqüències jurídiques d'un conflicte" i deixar sense efecte decisions adoptat en "un context polític excepcional".
Per a Borràs, l'amnistia va aconseguir desplaçar la denominada "finestra d'Overton" espanyola. "Era presentada com una impossibilitat constitucional, moral i jurídica", ha recordat. Durant anys, segons ha remarcat, es defensava que l'amnistia quedava fora de les opcions polítiques. "Ens deien que ni amnistia ni res d'això", ha assenyalat. Però les negociacions polítiques van modificar aquest escenari. "La finestra es fa desplaçar", ha conclòs.
Tres lectures de l'amnistia
L'expresidenta del Parlament ha identificat tres grans lectures sobre el significat polític de l'amnistia. La primera és "l'espanyola", segons la qual el procés ja s'ha acabat, l'independentisme ha estat derrotat i cal "girar full". La segona és la lectura "independentista derrotista i ressentida", segons la qual "ens han venut". I la tercera és la que ella ha reivindicat: l'Estat "ha hagut de cedir" i aquesta cessió "obre una nova fase política per parlar d'autodeterminació". "Cal ser intel·ligent i veure-ho com un següent pas i que obre una nova etapa política", ha defensat.
A partir d'aquí, Borràs ha introduït un altre dels conceptes centrals de la seva conferència: la "sobirania narrativa". La sobirania clàssica, ha explicat, és la capacitat dels pobles de prendre decisions sobre el seu futur, però aquesta sobirania també implica "poder-se explicar ella mateixa, quin futur imagina i què vol ser". Segons Borràs, Catalunya ha perdut capacitat per explicar-se a si mateixa, especialment entre les noves generacions. "La majoria de joves no saben res del nostre passat històric, ni coneixen les dificultats que ha passat la nostra llengua", ha advertit. També ha lamentat que alguns joves percebin el castellà com una llengua de Catalunya en les mateixes condicions que el català, sense conèixer-ne la història. "No es pot estimar allò que no es coneix", ha sentenciat.
Per això, ha advertit que si Catalunya perd la capacitat d'autointerpretar-se, també perd una part de la seva sobirania. "L'Estat ha intentat que Catalunya perdi el dret d'autointerpretar-se", ha afirmat. Com a exemple, ha recordat que durant el referèndum de l'1-O el debat públic es va centrar també en qüestions com si hi havia "presos polítics" o qui havia exercit la força. "No podem acceptar que les paraules dels altres ens descriguin a nosaltres", ha reclamat. "La dependència política comença molt abans que la institucional. Comença amb la interpretativa", ha conclòs.
"No són deu anys perduts"
Borràs també ha reivindicat recuperar una mirada compartida sobre el passat per poder construir un projecte de futur. "Cal entendre què tenim en comú per mirar el futur", ha afirmat. En cas contrari, ha advertit, "un poble sense memòria pot repetir els seus errors". En aquest sentit, s'ha mostrat contrària a definir l'última dècada com una dècada perduda. "No crec que siguin deu anys perduts. No som al mateix lloc que fa deu anys, perquè comportaria que no n'hem après res", ha assegurat.
La dirigent independentista ha reclamat, així mateix, que el moviment recuperi "voluntat de guanyar". I ha advertit que alguna cosa s'ha trencat quan "un moviment polític dedica més energia a assenyalar qui té la culpa de la derrota passada que a construir les condicions de la victòria futura". "No ens podem devorar nosaltres mateixos", ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat la unitat com una "estratègia de força política", més enllà de les diferències internes. Borràs també ha defensat que la independència ha de connectar amb les preocupacions quotidianes dels ciutadans. "La independència ha de posar solució a les coses que ens importen avui: habitatge, serveis públics, infraestructures, economia, llengua, cohesió social...", ha enumerat. La independència, ha precisat, "no és una paraula màgica que resolgui tots els problemes", sinó "la capacitat de tenir les eines per decidir com resoldre tots aquests problemes".
Immigració: "L'independentisme no pot negar el debat"
Finalment, Borràs ha abordat un dels assumptes que més tensions genera actualment dins del moviment independentista: la immigració. Ho ha fet en el marc de la seva crítica al populisme i a la necessitat que l'independentisme sigui capaç de donar resposta als problemes que preocupen la ciutadania. "El populisme no es combat negant els problemes, sinó resolent-los", ha defensat. I ha considerat que això és especialment important en el debat migratori. "Aquest debat l'independentisme no el pot negar, però tampoc pot ocupar tot l'espai polític", ha advertit.
Segons Borràs, negar les preocupacions socials vinculades a la immigració té conseqüències electorals. "Si negues els problemes que preocupen la gent, la gent acaba escoltant els que sí que en parlen", ha assenyalat. Però també ha alertat contra el relat que converteix la immigració en l'origen de tots els problemes. "Si deixem que algú converteixi la immigració en culpable de tots els mals ja hem perdut com a país", ha afirmat.
Per a l'expresidenta del Parlament, la resposta passa per la sobirania i per disposar de les eines necessàries per gestionar aquesta realitat. "Una nació es fa forta tenint les eines per integrar la gent que arriba", ha defensat. I ha recordat que Catalunya és "un país receptor d'immigració", però que disposa d'unes "competències esquifides".