Se sol dir que, quan el Parlament aprova una llei, aquest no és el "final del trajecte", ja que existeix la possibilitat que el Tribunal Constitucional l'anul·li per inconstitucional. Ara, investigadors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra han presentat un estudi que assenyala el biaix del TC a favor del govern espanyol vers les lleis autonòmiques. Aquesta recerca s'ha publicat a la revista European Journal of Political Research sota el títol Judicial review and territorial conflicts: Evidence from Spain (Revisions judicials i conflictes territorials. Evidències d'Espanya), analitza gairebé 1.900 resolucions el TC sobre la constitucionalitat de normes estatals i autonòmiques i resol que hi ha un 55 % de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23 % quan es tracta d’una norma d’origen estatal. A més, segons les conclusions dels investigadors, els casos iniciats davant el TC pel govern de l'Estat tenen una probabilitat mitjana d’èxit del 68 %, mentre que en el cas dels governs autonòmics és del 31%.
Segons han explicat els autors de la investigació (Joan Josep Vallbé i Daniel Cetrà, de la UB, i Marc Sanjaume Calvet, de la UPF) el seu objectiu era "aportar una visió basada en dades del paper del TC en la configuració de les relacions entre centre i perifèria a Espanya, i contribuir així al debat sobre el potencial (i els límits) dels tribunals com a garants del pluralisme polític i territorial". Davant els resultats de la seva anàlisi de 1.900 resolucions, el resultat "confirma la hipòtesi que el TC presenta un biaix sistemàtic centralista que es manifesta en l’aplicació de més severitat en la legislació aprovada pels parlaments autonòmics". A més, afegeixen que "l’enfortiment de la legitimitat dels tribunals constitucionals pot requerir reformes en els mecanismes de designació de magistrats, que garanteixin més pluralitat territorial i ideològica, així com la creació d’espais polítics específics per a la resolució de conflictes intergovernamentals que redueixin la judicialització sistemàtica de la política territorial".
El pes de la composició
Per altra banda, l'estudi també analitza com la composició ideològica del tribunal té un pes significatiu en les seves resolucions. És a dir, quan té una majoria conservadora, augmenta la probabilitat de declaració d’inconstitucionalitat de normes autonòmiques, especialment en el cas de governs autonòmics liderats per partits nacionalistes. A més, una de les altres conclusions rellevants de la investigació és que, quan hi ha coincidència ideològica entre el TC i el govern espanyol i, al mateix temps, l'executiu depèn de partits nacionalistes, la probabilitat que el TC anul·li una norma autonòmica descendeix significativament.