Un anunci del centre cultural del barri del Born de Barcelona desperta crítiques a Twitter. Concretament, es tracta d'un missatge publicat aquesta setmana on asseguren que "aquesta part de la ciutat va quedar interrompuda de forma sobtada pel desenllaç de la guerra de Successió", una manera d'explicar els fets que ha sorprès alguns tuitaires, com ara al periodista i exdiputat Antonio Baños. En reacció a aquest anunci, Baños ha ironitzat sobre el llenguatge escollit i ha retret l'ús d'eufemismes "quan no agrada la història". Curiosament, un dels principals atractius del centre és explorar i conservar les ruïnes de la guerra, i depèn de la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. Tal com indica el seu nom, el Born Centre de Cultura i Memòria "és un espai polivalent de conservació i valoració del patrimoni i un espai de transmissió de coneixements a l’entorn de les expressions memorials. [...]  acollim manifestacions artístiques que tinguin com a eix conceptual la reflexió sobre la memòria i els efectes de l’oblit", indica el lloc web del centre. 

 

TUIT captura el born

Memòria

Aquest petit lapsus en el compte de Twitter del BornCCM ha despertat la ironia característica de l'exdiputat Baños: "... interrompuda de forma sobtada pel desenllaç de la guerra de Successió... ups! Així, de sobte. Per un desenllaç... quant d'eufemisme quan no agrada la història, eh?", ha piulat. Altres usuaris també han criticat l'elecció de les paraules que sembla que busquin suavitzar la caiguda de Catalunya en mans de les tropes borbòniques. "La República Espanyola va quedar interrompuda de forma sobtada pel desenllaç de la Guerra Civil", ha bromejat un, "Sembla que expliqueu una sèrie de Netflix", ha assenyalat un altre.

TUIT antonio baños

La guerra de Successió (1705-1714)

Fa 317 anys, s'iniciava formalment la guerra de Successió (1705-1714). El pretendent Carles d'Habsburg va jurar les Constitucions de Catalunya, un privilegi reservat únicament als comtes de Barcelona i reis d'Aragó. En aquell acte se'l reconeixia com a futur rei de les Espanyes. El propòsit era recuperar el model polític confederal dels Habsburg amenaçat per l'arribada al tron del Borbó –amb un polèmic testament– cinc anys abans. Els Borbons als països de la corona catalano-aragonesa encarnaven la representació de tots els mals. La història els perseguia. Amb la seva traça característica –diabòlicament sanguinària– anys abans havien socarrat Occitània en la revolució social i nacional de les Jacqueries. I a Catalunya durant la revolució dels Segadors i en la negociació del Tractat dels Pirineus havien mostrat la seva cara més despòticament supremacista i més repulsivament traïdora. Elements que els elevava a la categoria totèmica de la mort. El que més va pesar, però, en aquell pas decisiu va ser la relació subordinada que el Borbó de Madrid tenia respecte al de París, que perjudicava notablement el creixement econòmic de Catalunya i la seva projecció: els tradicionals mercats, Anglaterra i Holanda –enfrontades secularment a França i a l'Espanya castellana–.