Tal dia com avui de l’any 1702, fa 319 anys, es produïen les primeres hostilitats entre els dos grans blocs que combatrien en la guerra de Successió hispànica (1701-1715). Tot i que el bloc austriacista, format —en aquell moment— per l’arxiducat independent d’Àustria i pels regnes dels Països Baixos i d’Anglaterra ja havien signat una aliança (20/01/1701); els primers moviments de tropes no es produirien fins passat més d’un any. Aquelles primeres hostilitats es van produir als camps de batalla europeus.
A principis de l’any 1702, les tropes austríaques van fer una incursió en territori del ducat de Milà, que en aquell moment formava part de l’edifici polític hispànic. Simultàniament el regim borbònic espanyol va botar una força naval que desembarcaria a Nàpols i es dirigiria a Milà. El 15 de maig de 1702, els dos exèrcits (l’austríac i el franco-espanyol) es van trobar al camp de batalla de Santa Vittoria, i van lliurar un combat que es considera el primer enfrontament directe entre les forces del Borbó i de l’Habsburg.
No obstant això, el teatre d’operacions d’aquell conflicte no trigaria a desplaçar-se a la península ibèrica. A principis i a mitjans de 1703, el ducat independent de Savoia i el regne de Portugal, respectivament, es van sumar a l’aliança internacional austriacista. Amb la incorporació portuguesa l’aliança austriacista disposava d’una plataforma territorial a la península ibèrica que permetria el desembarcament de grans contingents de tropes. Poc després d’això els austriacistes ocuparien Gibraltar (1704).
I encara poc després de l’ocupació de Gibraltar, els representants polítics del partit austriacista català (clandestí però majoritari) signaven el Tractat de Gènova (20/06/1705); que seria ratificat en el moment en que les Corts catalanes van retirar el títol de comte independent de Barcelona a Felip V i van nomenar en el seu lloc a Carles d’Habsburg (07/11/1705) i que permetia els austriacistes tenir una segona plataforma peninsular: Catalunya.