Tal dia com avui de l’any 1714, fa 307 anys, el coronel del Reial Exèrcit de Catalunya i governador del castell de Cardona, Manuel Desvalls i de Vergós, signava la capitulació d’aquesta plaça militar; que havia estat la darrera fortificació austriacista del país. El coronel Desvalls va signar davant l’oficial borbònic José Carrillo de Albornoz, que ―com a plenipotenciari autoritzat per Felip V― es va comprometre documentalment a respectar les vides i béns dels defensors, i a facilitar l’evacuació cap a les noves possessions italianes de Carles d’Habsburg als qui ho demanessin. Quan va capitular Cardona, ja feia cinc dies que havia capitulat Barcelona (13/09/1714).

Però, un cop obtingut el lliurament de les armes i de la plaça, el règim borbònic va incomplir tots els acords d’aquelles capitulacions. T'Serclaes de Tilly ―el nou capità general borbònic de Catalunya― i el mateix Felip V van considerar que Carrillo de Albornoz havia estat massa tou i van ordenar la captura de tots els defensors de Cardona. Alguns van ser detinguts a les seves cases i davant de les seves famílies i dels seus veïns; i altres, mentre eren a Barcelona esperant per embarcar cap a Nàpols. Els defensors de Cardona, que el règim borbònic havia promès amnistiar, van ser brutalment torturats i perversament empresonats.

T'Serclaes de Tilly formava part d’un nodrit grup d’alts oficials estrangers al servei de la monarquia espanyola. Aquesta pràctica, que remuntava a l’època que els Tercios de Castilla combatien arreu d’Europa (segle XVI i XVII), es va generalitzar durant els primers anys del règim borbònic espanyol. El rei Lluís XIV de França ―avi i valedor de Felip V d’Espanya― no tenia cap confiança en els militars castellans, dels qui pensava que eren fanfarrons i maldestres. Per aquest motiu, quan va esclatar la Guerra de Successió (1701), va ordenar al seu net que lliurés el comandament de l’exèrcit borbònic a generals d’origen estranger: Berwick, Pópuli, Tilly... 

16 de setembre de 1782 Mor Farinelli, el ‘castrato’ de Felip V Marc Pons