Augmenta la pressió judicial contra la regularització extraordinària de migrants. Després de proposar portar la mesura davant de la justícia europea, el Tribunal Suprem ha admès ara a tràmit el recurs plantejat per la Junta de Castella i Lleó contra el reial decret, que se suma així a les peticions fetes tant pel País Valencià com per l'Aragó —totes tres comunitats, encapçalades. Ha estat la mateixa Junta qui aquest dissabte ha informat que el seu recurs qüestiona la "dimensió sense precedents del procés, la ruptura amb els criteris històrics de regularització, la flexibilització dels requisits d'acreditació, la falta de participació de les comunitats autònomes i la seva compatibilitat amb el marc europeu de control migratori".
El conseller de la Presidència, Luis Miguel González Gago, ha assenyalat que "existeixen motius jurídics sòlids i prou fundats per qüestionar la legalitat d'aquest reial decret, la dimensió i contingut del qual justifiquen plenament la interposició del recurs per part de la Junta de Castella i Lleó". Qüestiona, per exemple, el "caràcter exacerbat" del procés extraordinari de regularització previst pel reial decret, ja que suposa unes "xifres sense precedents en la història d'Espanya". En aquest sentit, la Junta ha recordat que la previsió inicial del govern espanyol situava el nombre de beneficiaris potencials al voltant del mig milió de persones, però la xifra finalment s'ha elevat a més d'1,1 milions "sense que consti que s'hagin analitzat ni fonamentat els seus naturals efectes". En aquest sentit, cal recordar que Catalunya lidera la regularització amb més de 257.000.
L'Aragó en demana la suspensió cautelar
El recurs qüestiona també que aquest procés no demani una acreditació de residència efectiva i arrelament, juntament amb una activitat laboral efectiva a l'Estat, fet que, a parer de la Junta, altera "de forma substancial els principis que havien inspirat aquesta mena de procediments". Així mateix, l'executiu de Castella i Lleó considera que la norma suposa "una flexibilització sense precedents dels mecanismes d'acreditació exigits per accedir al procés de regularització", i critica que el govern espanyol no ha comptat amb les administracions que "suportaran de forma directa l'impacte derivat d'un increment d'aquesta magnitud de la població". Finalment, la Junta considera que el reial decret resulta "incompatible amb el marc de compromisos assumits pels estats membres de la Unió Europea en matèria de control de fronteres i política migratòria".
D'altra banda, pel que fa a la proposta del Suprem sobre presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'Aragó s'hi ha mostrat a favor i ha demanat tant la suspensió cautelar de la regularització com la reversibilitat absoluta de les resolucions favorables —que ja va ser rebutjada quan la va demanar la Comunitat de Madrid. La vicepresidenta i consellera de Justícia aragonesa, Mar Vaquero, i el director general de Serveis Jurídics, Juan Pérez Mas, van explicar aquest divendres que la decisió del TJUE sobre si el procediment col·lideix o no amb el dret comunitari pot trigar "mesos", motiu pel qual calen mesures cautelars: "El més sensat i prudent és que es paralitzi el procediment i la tramitació administrativa".
L'Advocacia de l'Estat s'oposa al Suprem
"Seria necessari que, en cas de suspensió cautelar, la reversibilitat fos absoluta", va afegir Vaquero, amb l'objectiu d'evitar més "inseguretat jurídica" perquè, si no, "cada cop serà més gran el nombre de persones que es trobaran en aquesta situació d'incertesa". "El que fa l'Aragó és frenar una incertesa per a totes aquestes persones", ha continuat, concloent que l'Aragó sempre ha estat una comunitat "solidària" que vol "garanties jurídiques". Al respecte, recordem que tant el govern aragonès com el valencià van argumentar que la regularització extraordinària de migrants col·lidia amb la normativa comunitària, i el Suprem va preguntar dimarts passat a les parts si calia presentar una qüestió prejudicial al TJUE perquè aclareixi si la mesura topa o no amb la legislació europea.
Mentre que l'Aragó ha respost al Suprem que sí que cal presentar aquesta qüestió prejudicial, l'Advocacia de l'Estat s'hi ha oposat perquè es tracta d'una "competència nacional". En l'escrit, destaca que la remissió prejudicial "s'apropa més a la formulació d'un dictamen consultiu sobre qüestions generals o hipotètiques d'un seguit d'escenaris futurs" que a la necessitat actual de saber si la regularització és compatible amb el dret de la UE. També afegeix que "a través d'aquestes qüestions sembla sotmetre's a la decisió de TJUE no només la legalitat de la seva actuació, sinó també l'anàlisi de l'oportunitat i forma d'exercici sobirà de les competències nacionals pròpies d'un estat membre com també les discrepàncies polítiques que altres estats membres o grups parlamentaris han pogut manifestar". A més, afegeix que la normativa comunitària "permet que (...) els estats membres concedeixin un dret d'estança, fonamentat en el seu dret nacional i no en el de la Unió, a nacionals de tercers països que es trobin en el seu territori de manera irregular". "No es tracta doncs d'un reconeixement individualitzat d'aquest permís sinó d'un règim general a escala normativa per a tots aquells ciutadans de tercers països que es trobessin a Espanya en situació irregular havent de reunir determinades condicions", conclou.