L’advocacia de l’Estat ha notificat el Tribunal Suprem de la rebuda de 549.596 sol·licituds per a la regularització extraordinària de migrants, de les quals han estat admeses a tràmit 91.505 peticions. El recompte de peticions està actualitzat fins aquest dijous i ha estat revelat en representació del govern espanyol durant una de les cinc vistes que celebra aquest divendres la Sala Contenciosa Administrativa de l'alt tribunal, just abans que aquest decideixi si paralitza de manera cautelar la mesura extraordinària, tal com han sol·licitat la Comunitat de Madrid i Vox, entre d'altres.

Durant una de les sessions, l'advocat de l'Estat ha revelat la xifra de sol·licituds per defensar que la seva admissió a tràmit no es fa de manera automàtica, sinó que es produeix una revisió prèvia dels documents aportats per acreditar que es compleixen requisits essencials. A més, ha garantit que no hi haurà un col·lapse de serveis perquè el procés està pensat per aconseguir "la integració de les persones que ja són a Espanya" des d'abans de l'1 de gener passat i porten al país almenys cinc mesos abans del moment de la sol·licitud, com marquen els requisits. L'advocat de l'Estat també ha enaltit els efectes positius de la regularització a mitjà i llarg termini en el creixement del PIB

En la seva resposta a alguns dels arguments contraris al procés de regularització, l'advocat de l'Estat ha negat rotundament que les persones que es beneficiïn de la mesura extraordinària puguin votar a les pròximes eleccions perquè per això cal tenir la nacionalitat. També ha deixat clar que els regularitzats no poden tenir antecedents penals i que l'autorització que es concedeix habilita a residir i treballar només a Espanya, no a tota la Unió Europea.

147.000 infants en situació irregular

A banda de l’advocat de l’estat, durant les sessions al Suprem també han intervingut dos lletrats de les entitats socials personades en el procés com a part codemandada en quatre dels cinc recursos, és a dir, de la Coordinadora de Barrios para el Seguimiento de Menores y Jóvenes, l’Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE) i el Servicio Jesuita al Migrante (SJM). Aquestes han cridat l'atenció sobre el fet que actualment hi ha 147.000 nens i nenes que podrien beneficiar-se d'aquest procés, que ja s'han emprès sis regularitzacions en el passat per part de diferents governs i que les autoritzacions de residència són competència de l'Estat no delegada a la Unió Europea.

Crítiques des de Madrid

Al seu torn, l'advocat de la Comunitat de Madrid ha posat èmfasi en els efectes que preveu que tindrà la regularització en els seus serveis públics i ha remarcat que és "groller i rotundament fals" que no hi hagi impacte pressupostari de la norma, com ha defensat el govern espanyol. Per la seva banda, l'eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha advertit dels efectes en la despesa per a l'administració i el cens electoral, la urgència amb què s'ha adoptat la mesura i el conflicte "brutal" que genera amb el Pacte Europeu de Migració i Asil. En declaracions als mitjans a la sortida de la vista, Buxadé ha sostingut que la regularització és "manifestament il·legal", que el govern espanyol té com a "única finalitat donar-li papers a tothom" i que el procés provocarà un "brutal increment de la despesa pública", preguntant-se qui ho assumirà i si caldrà expropiar les seus del PSOE.