L'Audiència Nacional ha obert diligències contra José Luis Rodríguez Zapatero pels seus vincles amb Nicolás Maduro, segons una interlocutòria a la qual ha tingut accés Europa Press aquest divendres. Tot, arran d'una querella presentada per l'associació ultradretana Hazte Oír contra l'expresident del govern espanyol per la seva presumpta "col·laboració amb l'estructura criminal" del president veneçolà —en el context de la crisi al Carib desfermada per la intervenció dels Estats Units.
En el text, el jutge Antonio Piña ha consultat a la Fiscalia si considera que l'Audiència Nacional és competent per investigar la querella d'Hazte Oír. El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 assenyala que "els fets que resulten de les anteriors actuacions presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal", però reconeix que encara no estan determinades "la naturalesa i les circumstàncies de tals fets" i que, per això, "és procedent instruir diligències prèvies i practicar aquelles d'essencials encaminades a efectuar tal determinació i, si escau, el procediment aplicable".
La querella d'Hazte Oír
La querella d'Hazte Oír apuntava la suposada comissió de delictes de tràfic de drogues, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal, i indicava que l'Audiència Nacional seria competent per conèixer aquests fets perquè Zapatero els hauria perpetrat "a l'estranger". Així, l'associació ultra va demanar al tribunal mesures cautelaríssimes que inclouen la retirada del passaport de l'expresident socialista, que se li prohibeixi sortir de l'Estat espanyol i que se l'obligui a comparèixer davant del jutjat cada set dies. A més, va reclamar la declaració com a investigat de Zapatero i que se citi com a testimonis l'exministre José Luis Ábalos, el seu exassessor Koldo García i l'empresari Víctor de Aldama.
Hazte Oír considera que "l'ocorregut als Estats Units no pot quedar-se allà": "Si existeixen indicis d'una organització criminal dedicada al narcotràfic i al blanqueig, i de qui haurien facilitat la seva operativa i la seva impunitat internacional, Espanya ha d'investigar fins al final". A parer seu, l'actuació de Zapatero "no es va limitar a un paper polític o diplomàtic, sinó que hauria contribuït de forma decisiva a apuntalar i facilitar l'operativa internacional del règim de Maduro". "Aquesta col·laboració amb l'estructura criminal hauria servit per reforçar la seva capacitat d'actuació, la seva cobertura exterior i la seva continuïtat, elements que ara han de ser investigats en seu judicial per depurar, si escau, les responsabilitats penals corresponents", defensa l'associació ultra.
Zapatero al Senat
En relació amb l'expresident del govern espanyol, cal recordar que el PP també l'ha citat a la comissió d'investigació del cas Koldo al Senat perquè expliqui la seva relació amb Julio Martínez Martínez, un dels directius de l'aerolínia Plus Ultra detinguts per ús indegut de fons públics i suposat blanqueig de capitals provinents de Veneçuela. A mitjan desembre coneixíem que la UDEF investigava els possibles vincles entre Zapatero i l'empresari i, tot seguit, la suposada existència d'una reunió recent entre tots dos al camp. Aleshores, els populars van acusar el dirigent socialista d'haver avisat el directiu per "esborrar proves" de suposades il·legalitats abans de la seva detenció.
Els investigadors de la UDEF haurien constatat que l'expresident i l'empresari haurien mantingut contactes habituals, sense que això impliqui cap irregularitat. La relació entre tots dos es remuntaria al 2012, quan haurien començat a mantenir un contacte freqüent i haurien anat de viatge recurrentment a Veneçuela a tancar negocis, suposadament valent-se de la intermediació i la influència de Zapatero. Sigui com sigui, cal aclarir que el cas Plus Ultra no té, a hores d'ara, cap connexió directa amb el cas Koldo, però el PP utilitza la seva comissió com a abocador de totes les causes de presumpta corrupció que afecten el PSOE i Pedro Sánchez.