La Policia Nacional ha detingut el propietari de l'aerolínia Plus Ultra, Julio Martínez, i el director executiu, Roberto Roselli, després d'accedir aquest dijous a la seu d'aquesta companyia per buscar documentació en el marc d'una investigació oberta per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Tots dos arrestos s'emmarquen en una causa dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid i tot i que coincideix en el temps es tracta d'una investigació diferent amb l'operació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que, fins a aquest dijous al matí, s'ha saldat amb diversos escorcolls i tres detencions: la de Leire Díez, fontantera del PSOE; Vicente Fernández, expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, depenent del Ministeri d'Hisenda); i Antxon Alonso, empresari de Servinabar i soci de Santos Cerdán.
El jutjat que instrueix i dirigeix aquesta operació va investigar el rescat de 53 milions d'euros de l'aerolínia amb la implicació de la SEPI i del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE). El polèmic rescat es va aprovar el març del 2021, en plena pandèmia, com a part del programa governamental per salvar empreses afectades per la crisi sanitària, argumentant la seva "condició estratègica" per connectar l'Estat espanyol amb l'Amèrica Llatina i mantenir feines tant directes com indirectes. Tot i això, l'aerolínia operava només amb dos avions, tenia una quota de mercat del 0,1% en l'aviació comercial i arrossegava pèrdues milionàries des d'abans de la covid-19. La Fiscalia sostenia que Plus Ultra hauria fet servir part del rescat per retornar suposats préstecs a comptes a l'estranger que pertanyien a societats vinculades a una presumpta organització criminal, que estaria implicada en activitats il·lícites, com la venda d'or procedent del Banc Central de Veneçuela, que haurien servit per emblanquir grans sumes de diners procedents d'actes de malversació comesos per funcionaris d'aquest país.
El mateix jutjat havia arxivat la causa el 2023
El gener del 2023, però, el mateix Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid va arxivar la causa sobre les presumptes irregularitats en el rescat. En aquell moment, la jutgessa Esperanza Collazos va assenyalar en una interlocutòria que el rescat de l'aerolínia va ser aprovat pel Consell de Ministres, per la qual cosa els imputats "no tenien capacitat de decisió", després que l'Audiència de Madrid donés la raó a l'aerolínia i establís que no es podia acordar la declaració com a investigat del seu representant legal per a "esgotar el termini 12 mesos previstos" per al desenvolupament de les indagacions.