L'Audiència Nacional investigarà finalment el delegat del govern espanyol a Ceuta per la crisi, després que el jutjat d'instrucció número 6 de la ciutat autònoma hagi acordat aquest dimarts inhibir-se del procediment que investiga Miguel Ángel Pérez Triano. Al respecte, cal recordar que l'Audiència Nacional ja lidera la investigació principal sobre l'entrada massiva, i la titular del jutjat ceutí, María de la Luz Lozano, ha apreciat una clara connexió tant objectiva com subjectiva entre les dues causes judicials i ha decidit acceptar la petició d'inhibició en favor de la jutgessa María Tardón.
La interlocutòria sosté que els fets atribuïts a Pérez Triano formen part de la mateixa seqüència fàctica i operativa que constitueix el nucli de la instrucció central a Madrid, que aborda l'organització, la mobilització i els efectes de l'entrada massiva de persones des del Marroc cap a territori estatal. En el seu raonament, la magistrada recorda que la Fiscalia ja havia instat la inhibició en considerar que concorren elements d'unitat de context, seqüència i prova. Per aquest motiu, la concentració de les indagacions en un únic òrgan es considera fonamental per aclarir els fets de manera exhaustiva i determinar les eventuals responsabilitats penals, d'acord amb els criteris establerts a la llei d'enjudiciament criminal per a la instrucció de delictes connexos.
El procediment contra Pérez Triano
El procediment contra el delegat del govern espanyol es va engegar inicialment per una denúncia de Manos Limpias, centrada en les alertes i les informacions que la delegació hauria rebut abans de l'allau migratòria. Posteriorment, Hazte Oír s'hi va personar mitjançant una querella que ha anat ampliant. Els escrits atribueixen a Pérez Triano presumptes delictes de prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, denegació d'auxili, homicidi i lesions per imprudència greu en comissió per omissió. Les associacions ultres havien demanat la seva declaració com a investigat, la conservació de comunicacions i atestats, i la compareixença com a testimoni de Gonzalo Sanz, el seu ex cap de gabinet, que ha dimitit recentment del càrrec. Tanmateix, la jutgessa de Ceuta ha determinat que no li correspon resoldre sobre la presa de declaracions ni sobre l'admissió de noves diligències, ja que pronunciar-s'hi podria interferir en la línia d'investigació que dirigeix la magistrada Tardón, motiu pel qual ha ordenat la remissió íntegra de la causa a Madrid. La interlocutòria no és ferma i les parts tenen tres dies per interposar recurs de forma, i cinc per a recurs d'apel·lació.
La causa que assumeix Tardón posa el focus sobre les conductes durant la crisi i l'articulació dels mitjans de resposta en funció de les alertes existents. Entre la documentació destaquen informes desclassificats pel govern espanyol, com una alerta del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) el 29 de juliol. El missatge advertia de crides multitudinàries a les xarxes socials, en canals que sumaven fins a 180.000 seguidors. Aquests avisos van obrir una crisi a la delegació que va culminar amb la dimissió de Sanz, que va defensar que havia transmès la informació rebuda als seus superiors.