L'Audiència Nacional ha considerat que en el cas Altsasu no s'hi inclou el delicte de terrorisme.

Segons ha sabut el Confidencial Digital, fonts consultades d'aquest tribunal expliquen que les agressions es van cometre per "animadversió" contra els agents, com recull la sentència de la Secció Primera de la Sala Penal, però descarten completament que la baralla tingués finalitats terroristes.

En canvi, consideren que sí que van cometre delictes d'atemptat als agents de l'Autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Si finalment l'Audiència Nacional no inclou el delicte de terrorisme, podria contraposar-se amb el Tribunal Suprem, que sí que considera que n'hi va haver.

Vuit nous testimonis

Segons ha avançat el digital, els vuit acusats d'agredir dos guàrdies civils i les seves xicotes el 2016 a Altsasu, i condemnats pel tribunal entre 2 i 13 anys de presó, han presentat un recurs davant de la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional. Demanen un estudi que se celebrarà una vista de dos dies de durada a mitjans de gener, amb nous testimonis que eren al lloc dels fets.

Els magistrats han accedit a la petició dels vuit joves condemnats i han citat a declarar gairebé una desena de testimonis. Es tracta de vuit persones que van ser presents al bar on va tenir lloc l'agressió i que no van declarar al judici. Ara l'alt tribunal ha acceptat escoltar-los, encara que sigui per videoconferència.

Les defenses havien demanat recusacions

La major part de les defenses dels joves condemnats d'Altsasu, havien demanat la recusació dels magistrats de la Sala de l'Audiència Nacional. En un comunicat, van justificar que "dos dels tres magistrats que la componien, Jose Ramón Navarro i Eloy Velasco, van ser condecorats per la Guàrdia Civil, cosa que, segons afirmen, "no és motiu d'abstenció".

Les defenses ja havien demanat amb anterioritat la recusació de la jutge Concepció Espejel, del tribunal que va jutjar els fets, per, precisament, haver estat condecorada per la Guàrdia Civil, a més de per estar casada amb un coronel d'aquest mateix cos, si bé no va ser admesa per considerar que va ser presentada "fora de termini".

Els magistrats de la Audiència Nacional que porten el cas son Concepción Espejel, Manuela Fernández Prado, Jesús Gutiérrez, Juan Ramón Sáez y Francisco Javier Vieira, ja jubilat.

Condemna per atemptat a l'autoritat i desordres públics

Els vuit joves d'Altsasu van ser condemnats per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. 

La Sala, que va imposar les penes més altes previstes pels mencionats delictes i va aplicar les circumstàncies agreujants d'abús de superioritat i odi per establir-les, no va considerar tot i això que els condemnats haguessin de ser-ho pels delictes de terrorisme que demanaven tant la fiscalia com les acusacions popular i particular, ja que, tal com van fixar els magistrats en la sentència, "no ha quedat plenament acreditat la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA".

Per argumentar-ho, el tribunal va tenir en compte, entre altres coses, l'edat dels condemnats, que "ni tan sols no eren majors d'edat quan el 2011 ETA va abandonar la lluita armada", de manera que "és difícil imaginar que haguessin assumit aquest ideari i mantenir-lo en el temps". "Podria donar-se una descontextualització entre l'ideari inicial d'ETA i la posterior actuació dels acusats", va apuntar.

Commoció a Altsasu

Des que Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urraizola, Iñaki Abad, Ohian Arnanz, Adur Ramírez i Jokin Unamuno van ingressar a presó, els veïns de la localitat navarresa d'Altsasu han mostrat múltiples mostres de suport a la causa. L'última més mediàtica, va ser el passat 4 de novembre, on milers de manifestants van plantar cara a l'acte convocat per la plataforma de Ciutadans España Ciudadana.

El mateix cap de setmana es va celebrar una jornada de debat a Pampolna sobre el cas Altsasu on van participar-hi els diputats d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián i Joan Tardà, així com el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, el vicesecretari general d'organització d'ERC, Isaac Peraire, i l'estret col·laborador d'Oriol Junqueras Sergi Sol.