Els joves d'Altsasu han estat condemnats per desordres públics, però no pel delicte de terrorisme. La Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha imposat als vuit acusats penes que van dels dos als 13 anys de presó pels delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Però ha descartat els delictes de terrorisme, que sostenien tant l'acusació com la Fiscalia. El tribunal considera que no ha estat acreditada la finalitat terrorista.

No obstant això, argumentant la "gravetat dels fets" i que la baralla va tenir lloc "per motius ideològics i d'animadversió cap a la Guàrdia Civil", la Sala ha imposat les penes màximes per aquests delictes previstes al Codi Penal. Ha aplicat els agreujants d'abús de superioritat i d'odi.

El tribunal ha imposat penes de 13 anys de presó per a Oihan Arnanaz i Iñaki Abad, 12 anys per a Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alza, nou anys per a Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola i dos per a Ainara Urkijo. Per altra banda, l’Audiència Nacional també ha imposat indemnitzacions de 9.200 euros per al tinent de la Guàrdia Civil involucrat en la baralla, 3.750 euros per al sergent i 6.100 euros per a les seves parelles.

Després del judici, que va tenir lloc el passat abril, la Fiscalia va mantenir l’acusació per delictes de terrorisme contra els vuit joves navarresos. El Ministeri Públic demanava diverses penes, que anaven dels 12 anys i mig als 62 anys i mig de privació de llibertat.

 

“No pot permetre’s al segle XXI”

Davant la “gravetat dels fets”, l’Audiència Nacional argumenta que s’han imposat les penes més altes perquè “no pot permetre’s que al segle XXI, i en un Estat democràtic i de dret, es privi unes persones, només perquè tinguin les condicions de guàrdies civils i les seves parelles, de poder moure’s en llibertat” i que “només puguin acudir a determinats llocs i no puguin sortir a la nit a passar una estona d’oci i diversió”.

Per altra banda, el tribunal també considera acreditat que no només sabien que eren guàrdies civils, sinó que a més van actuar motivats “per la seva clara animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics intentant expulsar aquest estament de la localitat d’Altsasu”. Durant el judici va argumentar-se la celebració de l'Ospa Eguna, una jornada festiva contra la presència de cossos policials.

En aquest sentit, argumenta que, si no, “no s’entén que agredissin d’aquesta manera dos guàrdies civils i les seves parelles quan portaven treballant a la caserna escassament un d’ells un any i l’altre amb prou feines vint dies”. La màxima lesió que van patir va ser un turmell trencat.

Ni “baralla de bar” ni terrorisme

La Sala de l’Audiència Nacional ha rebutjat, com va argumentar la defensa dels vuit joves, que es tractés d’una “baralla de bar o un petit incident o discussió”. Per a justificar-ho, la sentència fa referència a “l’actitud de brutalitat adoptada pels acusats”, el “clima de violència verbal d’insults i amenaces directes” o “el fet que les víctimes no fossin auxiliades per cap persona present en aquell moment”.

Malgrat això, rebutja també l’acusació de terrorisme. Segons el tribunal, no s’ha acreditat la “finalitat” terrorista ni que els acusats assumissin en aquell moment els postulats d’ETA. Tampoc no consta cap vincle d’aquests joves amb el grup terrorista, ni que les seves intencions busquessin provocar terror entre la societat, alterar greument la pau pública o subvertir l’ordre constitucional. Sí que vincula alguns acusats amb el moviment contra la presència policial.

“Professionalitat” i “valentia”

La sentència condemnatòria també subratlla la “significativa professionalitat” dels guàrdies civils implicats en els fets, que considera que no van deixar-se emportar per la suposada agressivitat ni les suposades provocacions dels condemnats. Per altra banda, també destaca la “valentia” de les parelles dels agents, que “no van ser ajudades per cap de les persones allà presents”.