L’Assemblea de Càrrecs Electes s'ha constituït aquest dimecres a Barcelona com un organisme sorgit del Consell per la República i amb voluntat, segons s'ha anunciat, d'oferir a regidors, diputats i senadors escollits a Catalunya un espai per treballar més enllà de la cotilla que l'Estat imposa a les institucions. El primer repte de l'Assemblea, però, ha estat aconseguir fixar un espai comú i encaixar la pluralitat de veus que abraça l'independentisme i que aquest vespre s'han fet escoltar amb contundència al Palau de Congressos ple de gom a gom.
El primer repte de l'Assemblea ha estat consensuar un grup motor que s'ha encarregat dels treballs previs i una mesa coral, sens protagonismes, que fos transversal ideològicament i territorialment per dirigir la primera reunió. "Estem a punt de començar una experiència democràtica de gran interès", ha confessat l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, en començar l'acte.
La mesa la integraven 14 càrrecs, entre els quals les alcaldesses i alcaldes de Girona, Marta Madrenas; Lleida; Mollerusa, Marc Solsona; Vic, Anna Erra; Montbrió del Camp, Carmina Blay, Sitges, Aurora Carbonell i Gandesa, Carles Luz; i les regidores Dolors Sabater, Elsa Artadi, Jordi Corominas i Marta Llorens, a més de la diputada al Congrés, Najat Driouech.
Tots ells s'han encarregat de posar en marxa la primera trobada d'aquest òrgan que s'ha obert amb una intervenció del president a l'exili, Carles Puigdemont, que ha advertit a La Moncloa i La Zarzuela que l'independentisme reprèn el camí cap a la República.
S'ha llegit també una carta de la presidenta del Parlament Carme Forcadell des de Mas d'Enric en què reclamava als electes que persisteixin perquè representen un poble "que mai defalleix".
El president de la Generalitat, Quim Torra, i el del Parlament, Roger Torrent, s'han limitat a seguir l'acte des de la primera fila de la sala. El protagonisme, aquest vespre era per als electes.
Grup motor
L'Assemblea ha aprovat la seva constitució com a ens estable i ho ha fet per unanimitat. Ha aprovat també que el grup motor que s'ha encarregat dels treballs preparatoris segueixi impulsant el funcionament fins a aconseguir dotar-se d'un reglament i una forma d'organització i de participació.
Aquest grup motor, igualment transversal, l'integren Aurora Madaula, Toni Morral, Maties Serracant, Josep Maria Cervera, Marc Solsona, Jordi Gaseni, Ferran Bel, Marc Sanglàs, Isaac Peraire, Dolors Sabater, Marta Madrenas, Toni Comín, Cristina Mundet i Laia Estrada.
Finalment, s'ha aprovat una declaració de cinc punts on apareixen els compromisos bàsics que aglutina l'Assemblea d'Electes. En aquesta declaració, l'Assemblea rebutja la sentència dictada pel Suprem arran dels fets de l’1-O, “que vulnera els drets civils i polítics no només de les persones condemnades sinó també de la ciutadania d’aquest país i que condemna l’expressió i l’exercici d’aquests drets, de la llibertat i de la dissidència polítiques”.
El text demana l’amnistia i exigeix la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i la fi de la repressió; dona suport a la mobilització popular i defensa la sobirania de les institucions catalanes; exigeix el diàleg a l’Estat i una mesa de negociació que retorni el conflicte a la política.
Fins aquí, i malgrat alguns crits de Buch dimissió que s'han corejat en diferents ocasions entre els electes, l'Assemblea ha fet evident la seva voluntat de tirar endavant com a espai de treball comú i el més unitari possible.
No obstant, la pluralitat de veus s'ha fet evident amb les intervencions que han seguit a l'aprovació d'aquest document on s'han plantejat tota mena de propostes. Aquí ha brillat l'experiència assembleària de la CUP que ha assumit un clar protagonisme en les intervencions i han sabut aconseguir un suport transversal a la sala.
Propostes
Un grup d'una quarantena d'alcaldes, que han explicat que es van reunir al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, han proposat convocar una concentració al Congrés dels Diputats o a un altre lloc de Madrid mentre el president espanyol, Pedro Sánchez, no atengui la petició de diàleg del president de la Generalitat, Quim Torra. Han proposat també promoure una concentració d'alcaldes davant la delegació del govern espanyol a Catalunya per protestar per les detencions durant la jornada de protesta, i, també, donar suport des dels ajuntaments a les iniciatives a contractar empreses energètiques i de telecomunicacions alternatives als monopolis d'empreses estatals.
L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha advertit que és "clau que aquesta assemblea no esdevingui un espai de declaracions buides", a més de cridar a la desobediència civil institucional. "Aquest espai no es pot convertir en un espai per legitimar les decisions del Govern. Aquí no estem per rentar la cara a ningú", ha advertit una regidora cupaire de Girona que ha retret la paràlisi de l'independentisme els darrers mesos i que no s'hagués implantat la República el 2017.
S'han plantejat propostes concretes com que tots els presents anessin caminant fins a la plaça Universitat per saludar els joves que estan acampats a la plaça Universitat, o sortir a tallar la Diagonal; o la destitució del conseller Miquel Buch i la dissolució de la BRIMO; o treure la bandera espanyola i posar la bandera negra, o no posar-n'hi cap; o aixecar la suspensió de la declaració de la República...
En acabar l'acte una part dels electes han tallat l'Avinguda Diagonal i s'han dirigit a peu fins a l'acampada dels estudiants a la plaça Universitat.