Inés Arrimadas ha provat aquest divendres al matí un desesperat exercici de control de danys que li ha servit de ben poc. Potser només per cremar l'eslògan que a Catalunya es persegueix l'unionisme o la llengua castellana. La lideressa de C's ha trucat, per iniciativa pròpia, a les dues grans tertúlies radiofòniques matinals (la d'El Món a RAC1 i la d'El Matí de Catalunya Ràdio), provant d'explicar i defensar les seves declaracions al programa El Cascabel de 13TV, canal propietat de la Cadena Cope. Segons ella, se li ha volgut fer dir una cosa que no deia, en una endimoniada barreja de mala interpretació de les seves paraules i animadversió al seu partit.

L'origen del sidral és aquesta pregunta-resposta:

  • Francisco Marhuenda (director de La Razón): ¿Podemos transmitir esperanza [en Catalunya] a la gente que nos está viendo?
  • Inés Arrimadas: Sin duda. Yo tengo esperanza y no soy ninguna ingenua. Soy consciente de la gravedad porque la vivo, en Catalunya; porque llevo escolta en Catalunya porque sabemos lo que pasa en Catalunya...

Gairebé tothom va entendre aquestes onze últimes paraules de la mateixa manera: com volent dir que s'acompanya d'escorta perquè està amenaçada a Catalunya. O bé: a Catalunya hi ha una pressió i un ambient tan perillosos i tan en contra de persones com ella, que li convé escorta per evitar mals majors. En el context del programa i de l'entrevista, era molt difícil veure-ho d'una altra manera. Només cal comprovar la reacció a les xarxes socials de la seva audiència.

Arrimadas passa la impressió de ser una persona en perill a Catalunya per la seva condició de política que defensa Espanya contra la host independentista.

En realitat l'escorta va amb el seu càrrec de cap de l'oposició. És el mateix motiu pel que té escorta el president del Tribunal Superior o els consellers. És a dir, que si el cap de l'oposició fos un indepe arrauxat també aniria escortat.

Arrimadas, en canvi, ha defensat a les ràdios amb indignació i vehemència que ella no volia dir pas res de tot això, que ni havia parlat del procés. Quan Mònica Terribas i Jordi Basté li han preguntat, òbviament, "què passa a Catalunya?" no ha respost directament. Ha insistit que només feia "una enumeració" dels motius pels quals pot parlar amb propietat de Catalunya. A Catalunya Ràdio ha reblat el clau assegurant que "a Catalunya no hi ha cap guerra civil".

A les dues emissores ha fet servir el mateix guió amb cinc minuts de diferència (primer a Catalunya Ràdio). Primer donar moltes, moltes, moltes gràcies perquè la deixessin parlar. Ho ha fet al principi, al final i enmig de la seva declaració. Excitar el patetisme d'aquesta manera reforça l'efecte víctima als mèdia: fa l'efecte que és gairebé miraculós que hi aparegui perquè la tenen arraconada, discriminada.

Quan els conductors o els tertulians l'han qüestionat s'ha queixat que no la deixaven explicar-se, de malinterpretacions i de carregar les preguntes en contra. Certament, els presentadors l'han atropellat o s'hi han discutit en algun moment i fins i tot Basté li ha fet una mena de sermó. Tot plegat, però, no ha rebut un tractament diferent que altres personatges com ella en aquestes tertúlies.

A RAC1 ja no ha dit que a Catalunya no hi ha una guerra civil, sinó que Albert Rivera ha estat amenaçat de mort i que hi ha dos condemnats pel cas, i que aquest dijous a la nit "la seu de Ciutadans a l'Hospitalet ha estat atacada per cinquena vegada" però que això no té "cap interès mediàtic", en el sentit que els mèdia bandegen aquests fets. L'"atac" de què parla Arrimadas és aquest:

No sembla com una amenaça de mort, com ho és aquesta a l'exdiputat David Fernàndez, al periodista Jordi Borràs o aquestes al president Puigdemont. Tampoc és molt diferent a altres "atacs", com ara els d'Arran, una facció juvenil de la CUP, a seus de CDC, posem per cas, que tampoc van merèixer major atenció.

La cirereta del pastís argumental era repetir que Ciutadans és el grup que més propostes presenta al Parlament i que d'això tampoc se'n parla però que és del que ella vol parlar (sobreentès: "i mai no em deixeu").

Bé. Tot això, què té a veure amb el supòsit darrere l'expressió "llevo escolta en Catalunya porque sabemos lo que pasa en Catalunya"? És el mateix mecanisme que funciona darrere de la frase que Albert Rivera va dir en un míting a Sevilla: "Vengo de una tierra donde tienes que partirte la cara literalmente para defender la igualdad de todos los españoles, para decir que un catalán y un andaluz son iguales, para poder hablar en catalán y en castellano, o para ver un partido de fútbol en la calle". És el mateix mecanisme que li funciona a Trump. Se'n diu paralipsi: declarar que s'omet o passa per alt alguna cosa, quan de fet s'aprofita l'ocasió per cridar l'atenció sobre aquesta cosa.

Potser que tanta gent tan diferent hagi entès aquella frase en el mateix sentit mereix alguna consideració. Potser la frase dóna peu a confusió. En qualsevol cas, si el que volia dir era tot això que diu que volia dir, podia haver-ho fet directament a 13TV en lloc de dir "llevo escolta en Catalunya porque sabemos lo que pasa en Catalunya" i haver d'explicar-se cames ajudeu-me a les ràdios per apagar l'incendi.

L'efecte causat per les intervencions d'Inés Arrimadas a les ràdios ha estat més aviat el contrari. Per a ella, les xarxes han estat un infern aquest divendres. S'ha generat el hasthag #todossabemosloquepasaencataluña, que va com una moto, i no pocs noms de relleu han replicat:

El que Inés Arrimadas i els seus estrategs de comunicació potser no han calibrat prou bé és el fet que el cas hagi entrat en el radar de l'escriptor Quim Monzó, tuitaire pocavergonya, compulsiu i persistent que, per paga, té 242.000 seguidors. Monzó va començar a piular ahir i aquest divendres seguia i seguia...