El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat l'informe de la Comissió de Venècia que avala la llei d'amnistia acordada entre el PSOE i l'independentisme. Segons el cap de l'executiu català, la comissió "reconeix la validesa de la llei". "Des del primer moment hem dit que la llei d'amnistia era necessària, justa i robusta", ha defensat el líder d'Esquerra Republicana. Els republicans volen que s'aprovi com més aviat millor l'actual redactat de la llei, ja que creuen que superaria tots els filtres que ha de passar. Una posició que comparteix amb el PSOE, mentre que Junts per Catalunya, que té la clau per tirar-la endavant, aposta per seguir negociant en el marc de la comissió de Justícia del Congrés per tal de "no deixar ningú enrere". Els junters consideren que l'actual text deixaria fora diversos encausats en el marc del cas de Tsunami Democràtic (les manifestacions de les sentències post-procés) i els investigats en el cas Volhov (la trama russa del procés).
Aragonès també ha enviat un missatge al Partit Popular i als jutges que s'han posicionat públicament contra l'amnistia, com ara el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. "Que en prenguin nota els que volen boicotejar-la manipulant la llei i impartint injustícia", ha dit el líder d'Esquerra Republicana.
Què diu la comissió
La Comissió de Venècia avala "per complet" una llei d'Amnistia a l'Estat espanyol. Després que divendres de la setmana passada aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa va presentar un estudi comparat de lleis d'amnistia a 54 països, aquest divendres ha donat llum verda a l'existència del nou text, segons han informat a ElNacional.cat fonts del govern espanyol. El motiu pel qual la comissió avalaria aquesta llei és que "la reconciliació política és un objectiu polític legítim per a les amnisties" i que aquest objectiu apareix expressament citat no només a l'exposició de motius de la norma espanyola, sinó inclús en el seu títol, Per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. La comissió assegura, sempre segons el govern espanyol, que l'amnistia en cap cas no afecta la separació de poders, atès que "deixa en mans dels jutges l'amnistia dels actes concrets conforme a la llei".
Tot i això, la comissió demana una definició més precisa de l'àmbit material i temporal de la llei per evitar "controvèrsies" a l'hora de sotmetre-la a la interpretació dels tribunals, segons l'esborrany del text a què ha tingut accés ElNacional.cat. Pel que fa als límits, un dels temes que ha obstaculitzat l'acord entre PSOE i Junts, deixa clar que els límits substantius fixats pel dret internacional es refereixen a "violacions greus dels drets humans".