Els bombardejos llançats pels Estats Units el passat dissabte contra tres instal·lacions nuclears a l’Iran han generat una forta polèmica dins i fora del govern nord-americà. Tot i les afirmacions del president Donald Trump i del seu equip, segons les quals l’operació hauria "destruït completament" el programa nuclear iranià, les primeres avaluacions d’intel·ligència apunten en una direcció força diferent: l’impacte real dels atacs hauria estat limitat i només hauria aconseguit retardar el programa uns quants mesos.
Segons informacions avançades per la CNN, set fonts amb accés a informes preliminars elaborats per l’Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA), en coordinació amb el Comandament Central dels EUA, indiquen que les reserves d’urani enriquit de l’Iran no van ser destruïdes i que la major part de les centrifugadores continuen intactes. A més, algunes fonts apunten que el material nuclear hauria estat traslladat abans dels atacs.
Els avions B-2 dels EUA van llançar més d’una dotzena de bombes antibúnquer de 13,6 tones sobre instal·lacions com Fordow, Natanz i Esfahan. Malgrat la potència de l’operació, els danys es van concentrar sobretot en infraestructures a la superfície, com sistemes elèctrics i àrees de processament, però no en els components clau soterrats del programa nuclear.
Aquestes dades contradiuen el relat optimista del president Trump, que assegura que "els objectius van quedar destruïts" i que "el lloc està sota les runes". El secretari de Defensa, Pete Hegseth, també ha afirmat que la capacitat de l'Iran per fabricar armes nuclears ha estat "esborrada". Tanmateix, el president de l’Estat Major Conjunt, Dan Caine, ha estat més prudent, afirmant que encara és massa aviat per avaluar amb precisió l’abast real dels danys.
La Casa Blanca denuncia una "filtració il·legal"
La Casa Blanca ha reaccionat amb contundència davant la filtració d’aquestes avaluacions classificades. La portaveu Karoline Leavitt ha denunciat que es tracta d’una "filtració il·legal" destinada a "desacreditar el president Trump i els pilots que van dur a terme una missió impecable". L’enviat especial de Trump per al Pròxim Orient, Steve Witkoff, ha anat encara més enllà i ha titllat els autors de la filtració de "traïdors", reclamant una investigació a fons per determinar-ne les responsabilitats.
Mentrestant, algunes fonts dels serveis d’intel·ligència han deixat entreveure que l’Iran podria conservar instal·lacions nuclears secretes que no haurien estat objecte dels atacs i que continuarien operatives, un detall que fa pensar que el programa iranià podria no haver quedat tan "enterrat sota una muntanya de runa" com alguns volen fer creure.
Amb l’anàlisi dels danys encara en curs i la comunitat d’intel·ligència dividida, el que sembla clar és que, més enllà de les declaracions triomfalistes, la complexitat tècnica i política del programa nuclear iranià continua sent un repte majúscul. I, com acostuma a passar, els titulars poden arribar abans que els fets comprovables.