El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, s'ha mostrat convençut aquest diumenge que el procés d'independència de Catalunya "culminarà" amb la taula de diàleg. "Qualsevol altra via ara no la veig factible", ha dit en una entrevista a El Periódico. De fet, ha avisat que algunes vies no les veu "desitjables", sobretot aquelles que s'aparten de les vies "pacífiques i democràtiques". El president, alhora, ha atribuït a la capacitat de pressió la possibilitat d'arribar a la negociació. "Alguns cops serà perquè hi ha hagut una capacitat de mobilització i d'altres perquè els vots independentistes catalans són necessaris a Madrid", ha afirmat el president Aragonès.
Taula de diàleg i acord de claredat
Amb tot, Aragonès ha descartat que hi hagi un pla b a la taula de diàleg i ha assegurat que la via unilateral no forma part de l'encàrrec als "experts" de l'acord de claredat. Sobre aquest aspecte, el president espera tenir conclusions aquest mateix mes de setembre per tal d'exposar-les i posicionar-se. "Ens permetrà posar-nos d'acord en unes regles del joc. Ens haurem d'asseure amb el govern espanyol i pensar com solucionem aquest conflicte, sense limitar cap aspiració", ha avisat el cap de l'executiu català.
L'amnistia i els seus límits
Sobre l'amnistia, el president de la Generalitat de Catalunya ha opinat que sempre s'ha de basar "amb relació a uns fets, no a unes persones". Considera que hauria de ser tot allò relacionat amb el Procés, des del 2014, el Primer d'Octubre i les mobilitzacions postsentència. Tot i això, Aragonès ja adverteix que fixar un "perímetre" "no serà senzill". "S'haurà de ser molt curós amb la definició d'aquests fets", adverteix el president, que no s'ha volgut mullar sobre si els casos de l'Operació Catalunya haurien d'entrar dins d'aquest ventall.
Pel que fa a la possibilitat d'incloure-hi policies, Aragonès considera que "és un debat que no reflecteix la realitat del que hi ha ara". Tot i això, el president no ha acabat de tancar-hi la porta, malgrat mostrar les seves reticències. Així mateix, també considera que "no s'hi hauria d'emparar cap acció violenta" i no ha posat com a condició aprovar-la abans d'un possible ple d'investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, cosa que sí que ha marcat el president Puigdemont. "El meu desig és que com més aviat, millor, per a generar les condicions de confiança i per a abordar com resolem el conflicte", subratlla Aragonès, qui, alhora, opta perquè també hi hagi uns altres acords que "creïn el marc per avançar en la resolució del conflicte".
La negociació amb el PSOE
Aragonès també ha demanat als partits que amb la negociació amb el PSOE pugui obrir-se "una segona fase del procés de negociació" i espera que aquesta legislatura s'abordi la resolució del conflicte. "En definitiva, perquè la ciutadania pugui votar", reflexiona Aragonès, qui ha demanat a Junts una coordinació per abordar la resolució del conflicte. "El conflicte polític és entre Catalunya i l'Estat, no és entre un partit, sigui ERC o Junts, o els dos, i el PSOE" diu el president, qui s'ha mostrat obert al fet que a la taula de diàleg hi hagi més representació. Cal recordar que no es va acceptar la condició de Junts de proposar dirigents que no estaven a l'executiu del president.
El president ha reconegut que no ha parlat amb Pedro Sánchez en les últimes setmanes, malgrat admetre contactes. A més, situa la manifestació de la Diada nacional de Catalunya d'aquest 11 de setembre amb l'objectiu "d'enviar un missatge a l'Estat que és que Catalunya està mobilitzada a favor d'una solució política i democràtica, per a un referèndum i per la fi de la repressió".
La proposta d'Urkullu
Sobre la proposta del lehendakari Urkullu de reinterpretar la Constitució espanyola per tal de convertir l'Estat en plurinacional, Aragonès avisa que no és la seva via. "Nosaltres defensem una negociació bilateral entre Catalunya i Espanya", assegura el president.