Una llei d’Amnistia que aglutini els fets del procés d’independència de Catalunya ja no és una reclamació impossible per al PSOE després que el president a l’exili, Carles Puigdemont, ho hagi posat com una de les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez. Ara es treballa en l’època temporal que hauria d’incloure (l’aposta catalana és des del 9-N del 2014 al 2017), a més dels actors catalans i espanyols que podria emparar. La llei prohibeix casos personals, tot i que l’amnistia és clarament pensada per beneficiar a polítics i excàrrecs del Govern, com els pendents de jutjar per haver organitzat l’1-O. Però i els manifestants acusats d’atemptat contra l’autoritat? I els policies investigats per les càrregues l’1-O? 

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, integrada per ampli un grup d’advocats catalans i progressistes, ha fet públic un comunicat, aquesta setmana, en el qual assegura que els agents de les forces i cossos de seguretat que són investigats per les càrregues de l’1-O als centres de votació no haurien de ser emparats en aquesta llei.  I des d’Irídia, centre que porta l’acusació particular de Roger Español, i la majoria d’acusacions en les càrregues policials a centres de Barcelona, ho diu ben clar: “En cap cas”, ha afirmat el codirector d’Irídia, Andres Garcia Berrio, a ElNacional.cat i ha recordat que “Nacions Unides prohibeix que siguin amnistiats agents policials implicats en tortures o maltractaments”, com és el cas de l’1-O. Per contra, l'Advocacia de l'Estat sosté que els agents que van actuar als centres de votació no van cometre cap delicte.

Els policies seran jutjats?

El titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, Francesc Miralles, va processar 45 agents de la policia espanyola per les seves actuacions en centres de votació. En la resolució de gener passat, precisava que dels fets descrits els agents podrien ser autors de delictes lleus o menys greus de lesions, però també de delictes previstos en els articles 174 i 175 del Codi Penal, els quals fan referència a tortures i contra la integritat moral de les persones; aquest darrer és el supòsit majoritari.

Les causes penals estan en la seva recta final, però els policies seran jutjats? En la majoria de casos, els agents són acusats de delictes lleus, que prescriuen a l’any d’haver-se comès (el 2017!). Hi ha altres casos, que els agents són acusats del delicte contra la integritat moral, castigat fins a 4 anys de presó en casos greus i que prescriuen a 5 anys. En aquests casos la prescripció està ben al límit; el rellotge de la prescripció s'atura quan hi ha el processament concret de la persona. Ara, les entitats d’Irídia, Òmnium i l’ANC s’han de tornar a arremangar en fer els escrits d’acusació. El magistrat de Barcelona ha estat força diligent, però la Fiscalia no ha estat activa, segons denuncien les entitats, que han hagut d’examinar vídeos i vídeos a la cerca d’actuacions no reglamentàries dels agents policials.

ferida escola mediterrània 1-O - ACN
Manifestants es planten al pas d'agents de la policia espanyola l'1-O, en Barcelona. / Foto: Sergi Alcàzar

Entrebancs judicials

L’advocat i exdiputat al Congrés d'En Comú Podem, Jaume Asens, convertit en portaveu de les negociacions entre Sumar i Junts, ha estat qui fa unes setmanes va obrir la porta que calia que els policies també fossin amnistiats, com també acusats per accions espanyolistes.  Per ara, però, no hi ha cap agent o integrant ultra condemnat per la seva actuació contra independentistes, o en perill d’anar a presó.  En el primer esborrany de la llei d’Amnistia, impulsada per les entitats Òmnium i Amnistia i Llibertat, també s’incloïa agents policials, i al final es van retirar de la proposta enviada al Congrés dels Diputats, i que tot i els milers de signatures va quedar abandonada en un calaix, sense cap debat.

El penalista Àlex Solà, membre de la Comissió de Defensa, afirma a ElNacional.cat que la “llei d’Amnistia no s’ha de plantejar com un punt final, com s’ha fet a Amèrica Llatina i també es va fer al final amb la llei espanyola 1977”. Declara que l’amnistia s’ha de plantejar com “un procés de justícia i de reparació”, i que en aquest cas s’ha de reconèixer els excessos del govern espanyol per aturar el moviment independentista català. Solà comparteix amb Asens  que l’amnistia és recollida en la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim), i que ha de complir amb els principis d’igualtat i seguretat jurídica.

Per la seva part, el codirector del centre Irídia, Andrés García Berrio, també considera que una llei d’amnistia “pot ser una bona fórmula per reubicar la situació del conflicte català en l’àmbit polític i de diàleg”. Tanmateix, l’advocat és taxatiu en afirmar que la llei no pot emparar als policies investigats per tractes degradants. “Nacions Unides i institucions internacionals són ben clars que casos de tortura i maltractaments no poden ser amnistiats. Les víctimes han de tenir el seu dret a la veritat i la reparació”, manifesta el penalista.

En aquest sentit, entitats com Irídia, Amnistia Internacional i CeAqua han insistit al govern espanyol que ha de derogar la llei d’Amnistia de 1977 per complir el dret internacional, que fixa que els crims del dret internacional no prescriuen (la tortura, i de lesa humanitat) i permetre investigar els crims del franquisme.

Cops de porra al cap

Pel que fa a les actuacions policials de l’1-O, el magistrat Francesc Miralles ha  detallat la investigació que ha realitzat en 27 escoles de Barcelona, els ciutadans ferits, i també alguns dels policies, i si l’actuació va ser correcta o no. Per exemple, en el cas de l’IES Jaume Balmes afirma que “les denuncies presentades relaten episodis d’empentes i actuacions que no són desproporcionades ni gratuïtes perquè la finalitat era accedir al local i requisar els efectes i sortir amb seguretat”. Per contra, el jutge de Barcelona processa 8 agents que van actuar a l’escola Mediterrània i també tres agents més i un cap de grup a l’IES Pau Claris, on sosté que “no resulta compatible amb cap criteri de proporcionalitat que els agents peguin en la cara a les persones congregades o les llancin escales avall, caient aquestes sobre les altres persones que estaven assegudes o a les escales, amb un greu risc a la integritat dels ciutadans o llençant objectes sense cap necessitat”.

A més, el magistrat de Barcelona hi manifesta que “com no hi ha cap ciutadà imputat per atemptat contra l’autoritat ni per cap altre delicte” descarta que el Sindicat Professional de Policia continuï com a acusació en les causes de les escoles de Barcelona.

Dona ferida escola mediterrània - ACN
Una dona ferida a l'escola Mediterrània per l'actuació policial l'1-O./ Foto: ACN

Els manifestants seran amnistiats?

Per la seva part, Martí Majoral, portaveu de l’organització de l’esquerra independentista Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d’activistes pel procés, es mostra molt escèptic que aquesta llei d’amnistia pugui emparar manifestants acusats o condemnats per atemptat i lesions, la majoria lleus, a agents dels Mossos i de la policia espanyola. Majoral també fa referència al comunicat d’aquesta setmana d’Alerta, que sosté que la llei d’Amnistia “només beneficiarà a l’Estat espanyol”, i més quan ara hi ha pendents sentències clau, especialment al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com ja va passar amb els indults als líders polítics catalans.

Majoral afirma que actualment ja s’ha celebrat la majoria de judicis que hi havia contra manifestants, sobretot per manifestacions del 2019, en resposta a la sentència del procés. Hi afegeix que la majoria de casos, s’han obtingut sentències absolutòries enfront de les acusacions amb altíssimes penes de presó demanades per la fiscalia, i sosté que “són pocs casos”, amb condemnes d’entrada a la presó, que es podrien beneficiar d’una suposada amnistia, de la qual dubte que s’ofereixi a condemnats com ara Adrián Sas, castigat a 3 anys de presó i pendent del recurs d’empara al Tribunal Constitucional. “Dubtem moltíssim que s’accepti amnistiar persones acusades de ferir a policies” insisteix Majoral, i recorda que el dret internacional prohibeix amnistiar funcionaris per accions violentes. També insisteix que, fins ara, no hi ha cap policia condemnat pel procés.

“Ara, amb la llei d’Amnistia es torna a mentir a la gent: s'afirma que portarà al reconeixement al dret d’autodeterminació”, denuncia el portaveu d’Alerta Solidària, i assegura que “l’endemà de l’aprovació de la llei d’amnistia hi haurà més represaliats.”