L'independentisme ha canviat de pantalla. La Diada d'enguany se celebra en plena efervescència política provocada pel paper imprescindible dels diputats sobiranistes per tirar endavant la investidura del pròxim president del govern espanyol. L'11 de Setembre s'ha vist precedit per la conferència que el president a l'exili, Carles Puigdemont, va pronunciar dimarts a Bèlgica, on va dictar al PSOE (o al PP) les condicions prèvies que haurà de complir si es vol asseure a negociar amb Junts. Entre d'altres, una llei d'amnistia. La vigília de la conferència, dilluns, la vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, havia viatjat a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont. Era la primera trobada pública d'un membre del govern espanyol amb el líder independentista exiliat i, per tant, una foto carregada de simbolisme que a Madrid va saturar moltes retines.
Les eleccions generals del 23 de juliol han atorgat a l'independentisme un sorprenent baló d'oxigen, just en el moment en què el cicle electoral ha exhibit amb tota la seva contundència fins a quin punt s'ha ensorrat el vot sobiranista: des del 2021, el PSC de Salvador Illa s'ha endut la victòria, successivament, a les eleccions catalanes, les municipals i les generals a Catalunya.
Divisions prèvies
Els darrers anys, la celebració de l'11 de Setembre no havien fet més que evidenciar el declivi que patia aquest moviment, profundament enfrontat sobre l'estratègia a seguir davant l'Estat. La Diada de l'any passat —que es va celebrar un mes abans que saltés definitivament pels aires l'acord de govern d'ERC i Junts a la Generalitat— va exhibir la tensió entre els partits, però, a més a més, també va estendre entre les entitats l'esquerda d'una divisió cada cop més profunda, atiada pel tensionament de posicions a l'Assemblea amb el secretariat de Dolors Feliu. Per primer cop, aquell 2022, el president de la Generalitat no va assistir a la convocatòria de l'ANC. L'any anterior, els representants polítics havien estat xiulats pels assistents i el manifest de l'Assemblea cridant a deixar els partits enrere va servir d'argument a Pere Aragonès per estalviar-se un nou xàfec.
Tot i que la mobilització es va mantenir al carrer, l'enfrontament entre l'independentisme semblava tocar fons. Però encara faltava la commemoració dels cinc anys de l'1-O —tres setmanes més tard— i la xiulada a la presidenta del Parlament Carme Forcadell. Va ser l'estocada final d'una dinàmica profundament autodestructiva.
Nou escenari
Això no obstant, la situació en què es produeix la commemoració de la Diada d'aquest dilluns ha marcat un gir en què —atès que el suport d'Esquerra a Pedro Sánchez es dona per fet— és Junts, a través de Puigdemont, qui s'ha convertit en l'objectiu de tots els focus. El líder independentista ha exigit una llei d'amnistia, que es remunti a les responsabilitats per la consulta del 9-N del 2014, com a condició prèvia per seure a negociar la investidura. Reclama també el reconeixement de la legitimitat democràtica de l'independentisme i un mecanisme de verificació i control de les converses amb l'Estat, que recupera l'exigència d'un mediador internacional que Junts ja reclamava el 2019. Puigdemont va subratllar que l'únic límit a les converses han de ser els tractats internacionals que fan referència a drets humans i llibertats fonamentals.
El protagonisme de la formació de Puigdemont a la política estatal ha accentuat el torcebraç amb ERC, que intenta desactivar la imatge que els seus vots estan ja decidits a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Esquerra busca marcar perfil. Aquest dilluns, Pere Aragonès, sí que acudirà a la convocatòria de l'Assemblea per la Diada. Carles Puigdemont intervindrà al matí a l'acte al Fossar de les Moreres.
Coordinació
A més, després que Junts no se'n va sortir amb les seves crides al partit d'Oriol Junqueras per buscar la coordinació a Madrid, ara és ERC qui reclama consensuar estratègies. Massa tard. Puigdemont va deixar clar a Aragonès —en una reunió que van mantenir el mes d'agost a Prada de Conflent, aprofitant la trobada de presidents a l'homenatge a Pau Casals a la Universitat Catalana d'Estiu— que les estratègies són massa divergents.
I, tanmateix, la conferència de Puigdemont a Brussel·les va donar peu, per primer cop després de molt de temps, a una trobada pública que va reunir els tres partits —ERC, Junts i CUP— i les quatre entitats —Òmnium, ANC, Consell per la República i AMI—. En aquella reunió, només Dolors Feliu va intentar distanciar-se, i durant la conferència posterior fins i tot va evitar seure a la primera fila, com la resta de convidats.
Els problemes i les dificultats del moviment continuen gairebé intactes. Les diferències i recels entre els partits i les entitats continuen supurant i les propostes estratègiques continuen sent divergents. I malgrat tot, l'independentisme veu en el gir de 180 graus que ha experimentat l'escenari, una oportunitat. La cita d'aquest dilluns haurà de mostrar l'efecte que tot plegat ha tingut al carrer.