Després de mesos de feina i investigació, amb desenes de testimonis declarant i multitud de indagacions, la jutgessa titular del jutjat número 3 de Catarroja ha enviat al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) per demanar que la investigació formal de l'expresident valencià, Carlos Mazón. La jutgessa creu que l'"exclusió voluntària" de l'aleshores president de la Generalitat en aquella emergència "va tenir una repercussió decisiva en el resultat mortal i lesiu" d'aquesta, una "omissió equiparable a l'acció" en les 230 morts i en les lesions que va deixar el terrible episodi de la DANA aquell 29 d'octubre de 2024. En un escrit de 109 pàgines, on parla de la "negligència" de Mazón, la jutgessa instructora detalla que "el nexe causal davant la passivitat del president i les obligacions pròpies del seu càrrec, entre les quals hi ha la coordinació davant aquesta situació d'emergència, suposa que hauran d'imputar-se els morts".
Un president negligent
La competència per investigar Carlos Mazón correspon en aquests moments al TSJPV, ja que, tot i que va deixar el càrrec com a president de la Generalitat a finals de l'any passat, Mazón segueix sent diputat a les Corts. De moment la causa compta amb dos investigats: l'exconsellera d'Interior i Emergències, Salomé Pradas, i el seu ex número dos, Emilio Argüeso. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, però, considera que aquesta investigació s'ha d'"estendre de manera inevitable, per l'evident connexitat, a la vista dels indicis, proves, competència i regulació normativa en matèria de protecció civil" a la "inactivitat negligent" de Mazón, sobre qui assegura: "Des del punt de vista de la Presidència de la Generalitat, de facto, l'emergència es va aturar en el mateix moment en el qual es va entrar en el reservat del restaurant", on aquell dia l'expresident va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. De fet, subratlla que la seva permanència "absolutament passiva, durant prop de cinc hores al reservat d'un restaurant, provarien una presumpta grollera negligència amb un greu resultat mortal, 230 morts, als quals s'han de sumar els lesionats".
Entre els elements de la negligència, la instructora cita la convocatòria amb retard del CECOPI; retard en l'enviament de l'alerta a la població, que es va produir a les 20:11 hores quan ja gairebé totes les víctimes havien mort; l'omissió de l'obligació de coordinar els diversos ens de l'administració valenciana; l'existència de diverses fonts de coneixement "que obligaven el president a actuar", com els avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia, els de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer —sobre els quals nega que hi hagués cap "apagada informativa", opinió que també subscriu l'Audiència Províncial—; la informació difosa pels mitjans de comunicació o el nombre de trucades "aclaparador" al 112.
El seu paper en l'ES-Alert
Segons el parer de la instructora, el president "va estar absent en la gestació de l'enviament d'una alerta", és a dir, de manera presencial al Cecopi, però també creu que va intervenir en aquell procés a través de qui va ser el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i de les instruccions que aquest va traslladar a la llavors consellera d'Interior, Salomé Pradas. Segons detalla la jutgessa, "hi ha indicis" de l'"eventual participació" de Mazón en el procés de decisió sobre l'enviament del missatge massiu ES-Alert per diversos motius: "La condició de Cuenca de secretari autonòmic, cap de gabinet i persona d'estreta confiança, converteix els seus missatges no en meres opinions o consells, sinó en ordres". A més, l'expressió "de confinar res, Salo" (en un WhatsApp de Cuenca a Pradas) té, a parer de la jutgessa, "caràcter clarament imperatiu". "En definitiva, una insistència en el control de l'emergència que només pot respondre de manera lògica que obeís instruccions del seu superior", remarca.
També assenyala la instructora l'avís que Cuenca va donar a Pradas respecte a l'arribada imminent del president al Cecopi aquella tarda, que "és en definitiva una manera de dir-li que s'esperi", i això és una cosa que "només es pot produir si hi havia una comunicació constant entre Mazón i el seu cap de gabinet". Recorda la jutgessa que "el confinament, malgrat els missatges del cap de gabinet de Mazón, està previst en el pla especial davant el risc d'inundacions" i retreu a l'exconsellera Pradas que "tenia al principi importants dubtes sobre les seves pròpies competències, cosa que va generar una paràlisi en els moments decisius i seria decisiva en el resultat". "La manera com van tenir lloc les morts, als domicilis, garatges, en accidents 'in itinere', així com a la via pública. En tots ells era factible llançar un avís a la població que alertés i evités la producció del resultat", indica Tobarra en el seu escrit.
Una negligència "greu"
Per això, "l'omissió equivalent al resultat, que s'atribuiria al president de la Generalitat, es desprèn del fet que en tots i cadascun dels casos referits és rellevant que no s'adoptessin mesures d'alerta, precises, concretes i a temps, des d'un organisme, el Cecopi, i des d'una Conselleria a la qual podia el president, d'acord amb la normativa legal, donar ordres i instruccions a dur a terme adopció de mesures de salvaguarda". Per tot això, la "negligència" en què suposadament va incórrer Mazón és "greu" segons l'opinió de la instructora, "per la permanència, falta d'atenció en el temps, pel càrrec que ocupava i la resta de circumstàncies descrites en aquesta exposició". I, com va tenir un "resultat mortal i lesiu, la seva conducta podria ser incardinable a l'article 142 bis del Codi Penal", és a dir, el que permet "elevar en un o dos graus la pena per homicidi imprudent si el nombre de morts fos molt elevat".