El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va respondre aquest dimecres al seu homòleg dels Estats Units, Donald Trump, amb un "No a la guerra" que ara obre gairebé totes les capçaleres. Llegir els diaris aquest dijous és com tornar més de vint anys enrere, quan es van produir manifestacions multitudinàries arreu d'Occident contra la invasió de l'Iraq per part dels EUA. A Barcelona, més d'1,3 milions de persones van sortir al carrer aquell 15 de febrer del 2003. I ara, en el seu intent d'erigir-se en el gran opositor al trumpisme, Sánchez ha recuperat el lema d'aquells dies i l'ha adaptat per fer front als atacs contra l'Iran, davant d'una opinió pública dividida: hi ha qui l'aplaudeix i hi ha qui l'acusa d'electoralisme. En qualsevol cas, en aquest 5 de març, podem dir que aquestes portades semblen del 2003.
La Vanguardia explica que "Sánchez manté el pols i recupera el 'no a la guerra'", afegint per sota que "La Casa Blanca diu que Espanya torna a col·laborar amb l'exèrcit nord-americà i Albares ho desmenteix taxativament". Més enllà del xoc entre Madrid i Washington, també llegim que "Un submarí dels EUA enfonsa una fragata iraniana a Sri Lanka" amb més d'un centenar de desapareguts, que "L'OTAN fa caure un míssil llançat per l'Iran que es dirigia cap a Turquia" i que "Rússia confia a pal·liar gràcies al petroli el cost econòmic de la guerra del Golf". La imatge del dia, que veiem en molts dels diaris, és la d'uns pastors sirians trastejant un míssil iranià sense esclatar.
"No a la guerra" a totes bandes
A El Periódico prefereixen destacar que "La UE s'uneix per defensar Espanya davant l'amenaça de Trump" ("'Qualsevol amenaça a un estat membre ho és a la Unió Europea', afirma Brussel·les) per davant de la notícia que "Sánchez replica al líder dels EUA: 'La posició del Govern es resumeix amb un no a la guerra'". També hi ha la resposta de l'oposició: "Feijóo justifica l'atac a l'Iran: 'Abans del dret internacional hi ha els drets humans'". I tornant als suports internacionals, llegim que "Macron trasllada al president espanyol la 'solidaritat europea de França'" i que "Merz justifica el seu silenci a la Casa Blanca en la necessitat de 'no escalar' el conflicte". Pel que fa al front bèl·lic, remarca com l'Iran és "una fortalesa geogràfica que dificulta una ofensiva terrestre", que "Els EUA enfonsen un vaixell iranià amb un torpede des d'un submarí" i que "L'OTAN abat un míssil balístic llançat per Teheran contra Turquia".
"Sánchez recupera el 'No a la guerra'", titula l'Ara, que afegeix que "Macron fa costat al líder espanyol i Brussel·les defensa l'Estat davant l'amenaça comercial de Trump" i que "Fonts de la Casa Blanca diuen que Espanya hi cooperarà militarment i la Moncloa ho desmenteix a l'instant". En canvi, El Punt Avui parla en la crònica del dia de "L'espantall de Donald Trump": "Pedro Sánchez aprofita el rebuig a la figura del president dels EUA per erigir-se en el seu rival al món lliure".
La premsa espanyolista fa costat a Trump
Com l'Ara, El País diu que "Sánchez rescata el 'no a la guerra'", i afegeix una altra frase del president del govern espanyol: "No serem còmplices de res dolent per por de les represàlies d'algun". "L'Executiu desmenteix la Casa Blanca i nega que hagi començat a 'cooperar militarment' amb els EUA", apunta, mentre que "La Comissió Europea tanca files amb Espanya davant de les amenaces comercials de Trump". Del front bèl·lic, tornem a llegir sobre el vaixell iranià a Sri Lanka i sobre el míssil interceptat a Turquia: com a novetat, que "Israel exigeix els 250.000 residents del sud del Líban que fugin al nord", que "El fill de Khamenei emergeix com a favorit per liderar el règim" i que "El Vaticà fa una crida a la pau i condemna la guerra preventiva".
A El Mundo gairebé podem dir que fan costat Trump, i destaca que "Els EUA apropen les represàlies: 'Espanya posa en risc els estatunidencs'" —així com que "El secretari del Tresor, encarregat de les sancions, col·loca Espanya com un problema per a la seguretat". En l'avanttítol llegim que "Sánchez agita un nou 'No a la guerra' i aguditza la confrontació amb Trump", i es dedica a dir que "Moncloa es llança a utilitzar el conflicte per recuperar el seu electorat: 'El xoc ens ve molt bé'". "El govern espanyol rep la 'solidaritat europea' i Merz afirma que va mediar en privat a favor de Sánchez", afegeix. Del front, remarca que "Trump globalitza el conflicte i empeny els kurds iranians a ser les seves 'botes en el terreny'". I més del mateix a l'ABC, que obre així: "Els EUA estudien restringir visats i l'enviament de gas per castigar Espanya". "La Moncloa desmenteix la Casa Blanca i nega que vagi a cooperar militarment amb Washington hores després que el president del govern espanyol rescatés en una declaració institucional el 'No a la guerra'", conclou. Finalment, La Razón obre amb els atacs ("Els EUA i Israel intensifiquen el seu devastador càstig a l'Iran") i per sota llegim la derivada espanyola del conflicte: "Rentada d'imatge de Sánchez amb el pretext de la guerra per mobilitzar l'esquerra".
Imatge principal: la manifestació del 15 de febrer del 2003 a Barcelona contra la guerra d'Iraq / Wikimedia Commons