Fa un any a Sevilla, als volts del migdia, el mercuri marcava 18 graus centígrads, una temperatura plàcida en la primavera andalusa si es compara amb l’infern que havia patit un inflamat Partit Popular feia unes setmanes. Al Congrés del PP que va servir per ungir Alberto Núñez Feijóo com a líder, les revolucions van baixar dràsticament, el ritme cardíac va entrar en mode repòs i la temperatura ambient es va relaxar. Havia passat poc temps de la guerra fratricida al PP que va desbancar Pablo Casado i l’hemorràgia estava controlada.
Fa un any que el gallec recús les ferides internes i, en aquest lapse de temps, s’ha posat la relació amb Catalunya entre cella i cella. “No cal ser un linx per veure que Catalunya ha sigut una prioritat des del primer dia”, assegura una font de l’entorn de Feijóo a ElNacional. Des de la proclamació, el cap de l’oposició ha sobreviscut fent equilibris entre el "bilingüisme cordial" amb què es va presentar a Génova i l’enduriment del to detectat arran de la derogació de la sedició i la reforma de la malversació. Pel mig, Núñez Feijóo ha viatjat més que mai a Catalunya per recuperar un territori que, electoralment, estava abandonat.
Des que va assumir les regnes, Feijóo cavalca amb un discurs amb el qual aspirar a refer-se a Catalunya, on el PP és una força residual al Parlament. Per això malda per recuperar la gran bossa de votants que havia donat suport a Ciutadans i que ara ha basculat cap al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Ara que s’apropen eleccions a la sala de màquines de Génova confirmen que Feijóo viatjarà a Catalunya amb freqüència.
Els inicis del “bilingüisme cordial”
A Catalunya, la dreta espanyolista ha utilitzat la llengua com una eina per a la disputa política i, en aquest camp, el PP de Feijóo té el risc de perdre suport social per la dreta si no manté una posició ferma sobre l’ús del castellà a Catalunya, encara que si s’arrenglera massa per frenar el discurs de Vox -que eliminaria el català de les aules-, corre el perill de perdre vots del centre. L’aposta inicial, inspirant-se amb l’experiència gallega, va ser el que va anomenar “bilingüisme cordial”, en contraposició al model d’immersió lingüística que s’aplica actualment.
El Partit Popular, que ha portat al Tribunal Constitucional el decret del govern català sobre el 25% de castellà a les aules i n’ha criticat la falta de contundència de l’executiu de Pedro Sánchez, va posar sobre aquest idea de convivència “amable” perquè es puguin aprendre les dues llengües en igualtat de condicions i que, després, “cadascú parlés la que volgués en llibertat”. El plantejament el va llençar ell mateix Feijóo, que es concretaria amb la presència del 33% de castellà a les classes. En aquest punt, Vox i Ciutadans ja li han saltat al coll per “caure en la trampa del nacionalisme”.
La sedició malmet la “cordialitat”
El relat de la cordialitat i la convivència va quedar malmès un cop el PSOE i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van pactar la modificació del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició i la reforma del de malversació. El moviment orquestrat entre Madrid i Barcelona va fer aflorar la versió més dura de Feijóo, que preferia passar pàgina del procés independentista i oblidar el record dels fets d’octubre de 2017 per imposar la seva agenda econòmica. En canvi, els canvis al marc penal van complicar l’estratègia del gallec que, empès per la fúria de Vox, va aparcar els debats econòmics i va endurir el discurs prometent que si assalta La Moncloa a l’hivern, ell rescataria el delicte de sedició eliminat.
“Desarma l’Estat d’un instrument essencial per protegir-ne la integritat”, va exclamar només registrar-se la reforma al Congrés dels Diputats des de la seu del partit, acompanyat de dues grans banderes espanyola i europea. L’enrabiada va ser tanta que el PP va dinamitar les negociacions prou avançades amb el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Mi postura es clara pero ayer no la expliqué correctamente.
— Elías Bendodo (@eliasbendodo) May 16, 2022
La aclaro: España es una Nación indisoluble de 17 autonomías con identidades propias. Se pueden respetar las diferencias de cada CCAA y defender una España única y respetuosa con el art. 2 de la Constitución. pic.twitter.com/KlASKaoYCs
La pretesa amabilitat va saltar pels aires quan el coordinador general, l’andalús Elias Bendodo, va reconèixer en una entrevista al diari El Mundo que “Espanya és un Estat plurinacional”, que Catalunya “no és una nació dins d’Espanya”, però sí “una nacionalitat” dins de l’Estat. Les paraules de l’andalús van tocar la fibra als sectors més conservadors del PP que, amb la complicitat dels altaveus mediàtics, van obligar Feijóo a agafar Bendodo per les orelles, de qui va dir que s’havia equivocat i va tornar a posar una mà a sobre de la Constitució espanyola. “La Constitució garanteix la indissoluble unitat de la nació espanyola i garanteix el dret de les autonomies i de les nacionalitats que l’integren”, va repassar el líder gallec. I aquí pau i després glòria davant de la redempció pública de Bendodo.
Sortir de l’infern a Catalunya: “No podem ser residuals”
L’obstinació de Feijóo és sortir del pou a Catalunya i recuperar la marca en un territori molt perjudicat a les urnes. “No es poden repetir els resultats de les eleccions catalanes del 2021. Un partit amb vocació de guanyar i governar com el nostre no es pot permetre ser residual en un de les comunitats més importants d’Espanya”, afirma amb vehemència la cúpula de Feijóo, tot i que reconeixen que és un ”un procés que no se soluciona de la nit al dia”. En aquest punt subratllen que els ajuda el discurs “molt integrador” i “respectuós” que té en relació a les “senyes d’identitat” de cada comunitat autònoma.
Un dels arguments als quals s’aferra Feijóo per demostrar que a Catalunya van pel camí de sortir de l’infern són les enquestes que, segons el seu equip, “ja traslladen la pujada i la restitució del partit”. El cert és que, des de l’abril de 2022, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat ha publicat la segona i la tercera onada de baròmetres, corresponents al juliol i a l’octubre de l’any passat. En intenció de vot al Parlament de Catalunya, al març, el PP català se situava en un ínfim 1,8% i, amb l’arribada de Feijóo, va pujar fins al 5% a l’enquesta de juliol i un 4,1% a la d’octubre. Les millors projeccions del PP daten d'un llunyà octubre de 2010 (6,2% dels vots).
Els pronòstics del CEO cap al PP també milloren quan els catalans responen què votarien en unes eleccions generals. Casado va deixar el partit en un 2,6% en estimació de vot i Feijóo l’ha augmentat cap al 6,3% (juliol) i al 5,9% (octubre). Si obrim el focus veurem que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) també ha pronosticat un creixement del PP des de l’aterratge del gallec. Al març del 2022 l’enquesta vaticinava un 23,8% dels suports i la xifra ha anat a l’alça fins a consolidar un frec a frec amb Pedro Sánchez. De fet, al baròmetre del juliol Feijóo va arrabassar el lideratge al president espanyol per primera vegada. Això sí, allò va ser un miratge perquè, des de llavors, Sánchez ha recuperat la primera plaça.
El cas és que el PP parteix d’una posició precària a Catalunya. Al Parlament és el partit amb menys diputats, en té 3, per darrere de Ciutadans, que n’acumula 6. En les eleccions pandèmiques de 2021, 109.453 catalans (3,85%) es van decantar per Alejandro Fernández, que es va quedar a molta distància dels 19 que va arreplegar Alícia Sánchez-Camacho el 2012. A les eleccions generals del novembre de 2019, a la defenestrada Cayetana Álvarez de Toledo tampoc li van anar gaire bé les coses exhibint un discurs molt agressiu contra l’independentisme. Dels 48 escons que hi havia en joc a Catalunya, el PP se’n va endur 2. Tot i que en van recuperar 1 respecte els comicis d’abril, Álvarez de Toledo va quedar anivellada amb la CUP, Vox i Ciutadans.
Feijóo trepitjarà més Catalunya
L’equip que l’acompanya té la certesa que el gallec ha anat “més d’una dotzena de vegades” a Catalunya des que lidera el principal partit de la dreta espanyola. A més, recorden que un dels seus primers actes des de la proclamació va ser una conferència en una reunió del Cercle d’Economia, a Barcelona. De fet, s’ha fet un tip de reunir-se amb empresaris i societat civil catalana a qui vol convèncer del seu pragmatisme polític i gestió econòmica per desbancar Pedro Sánchez a les estatals previstes per a finals d’any. “Per ell l’eix mediterrani, Catalunya juntament amb la Comunitat Valenciana, representen un espai molt important a recuperar”, defensen les fonts oficials, que avancen que Feijóo es bolcarà en aquests territoris, on afirmen que “hi està fent un treball molt intens”.