“Estàs d'acord que l'Assemblea impulsi la Llista Cívica per la Independència a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de fer efectiva la independència?” Aquesta és la pregunta de la discòrdia que els socis de l’ANC poden respondre des d’aquest divendres en la consulta organitzada per l’entitat per decidir el futur de la llista cívica. Les votacions s’allargaran fins al 14 de març i els resultats es coneixeran el dissabte 16.
La proposta ha estat defensada durant els últims mesos pel Secretariat Nacional de l’entitat, però molt criticada per part de diferents Secretariats Locals d’arreu del país que veuen en aquesta aposta de Dolors Feliu una forma de trair als principis de l’ANC quan es va fundar als inicis del procés independentista de Catalunya, pensada per ser un espai transversal que interpel·li a votants de tots els parits i que no es decanti per cap opció política que es presenti en unes eleccions. Precisament, l’objectiu que persegueix la direcció de l’Assemblea amb la llista cívica és concórrer a les pròximes eleccions com a agrupació d'electors, previstes, si Pere Aragonès esgota aquesta legislatura, el febrer del 2025, ocupant el que s’ha batejat com a “quart espai independentista”.
Primer daltabaix el gener del 2023
Tot i que feia anys que es plantejava l’opció d’una llista cívica, que si acaba aprovant-se i aconseguint les signatures que necessita per presentar-se a les eleccions tindrà com a únic objectiu aixecar la DUI i no donar suport a cap govern “autonomista”, segons els seus promotors, aquesta va agafar més volada a partir de l’any passat. El juny del 2022, poc després d’agafar les regnes de l’entitat substituint Elisenda Paluzie, Dolors Feliu ja va defensar aquesta opció que estava inclosa en el full de ruta que havia aprovat l’entitat setmanes abans amb el 96% dels vots dels socis, motiu pel qual des del Secretariat Nacional donaven sempre per fet que comptava amb el suport de les bases.
Amb tot, quan es va plantejar elaborar un grup de treball per plantejar les bases de la llista, Feliu va topar amb la negativa -per la mínima- del secretariat nacional, motiu pel qual es va decidir postergar la seva articulació. Tot i optar per deixar-ho per “més endavant” la proposta de la llista cívica va generar una tensió dins l’entitat que un any més tard continua lluny de resoldre’s.
Mesos més tard, i després que els partits independentistes amb representació al Congrés (ERC i Junts) donessin els seus vots a Pedro Sánchez per tornar a ser investit com a president del govern espanyol a canvi d'una llei d’amnistia que continua congelada al Congrés, es va posar en marxa el mecanisme per la llista cívica. Així, primer es va posar en marxa un grup de treball que havia de fixar les bases per la consulta als socis, que comença aquest divendres. L’objectiu, segons la direcció de l’Assemblea, era que els socis poguessin votar amb “tota la informació i transparència”.
Posicionaments contraris de diferents Secretariats Locals
Tot i aquest missatge del Secretariat Nacional, l’oposició dins la mateixa entitat no va trigar a arribar. El primer secretariat local en oposar-se a la llista cívica va ser el de Girona, molt crític amb Feliu i la resta de la direcció. Posteriorment, es van afegir a les crítiques els de Sabadell i Terrassa, que lamentaven que s'hagués posat en marxa el grup de treball sobre la llista cívica quan els socis de l'entitat encara no havien decidit si se li donava suport o no: "És com si una parella decideix que es posa a preparar el seu casament abans de decidir casar-se", van ironitzar en un comunicat.
Altres Secretariats Locals que s'hi han posicionat en contra durant aquest mes de febrer han estat el de Valls, a l'Alt Camp, que va votar en contra de la proposta de la llista cívica en una assemblea dels socis, o les d'Arbúcies, Sils, Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella. Aquests quatre secretariats van fer públic un manifest conjunt en el qual demanaven votar no a la consulta per evitar que l'Assemblea "entri al fangar electoral" i que es preservi "la casa gran de l'independentisme català".
Risc de perdre un principi fundacional: la transversalitat
Arreu del territori, els secretariats locals que s'han posicionat en contra de la llista cívica, distanciant-se de la tesi de la direcció nacional de l'Assemblea, defensen motius molts similars i tots fan referència a la importància de mantenir la transversalitat com a tret característic de l'ANC. "Hem de mantenir l'autonomia organitzativa, la nostra transversalitat ens fa grans i forts com a entitat: no podem ser esclaus dels vincles amb un artefacte electoral", adverteixen des de les comarques gironines, assenyalant que només sent autònoms "ens podrem adreçar a tots i cada un dels independentistes d'aquest país", siguin del partit que siguin, per "vèncer l'Estat".
A Mataró també s'ha mostrat en contra de la llista cívica, lamentant de la mateixa manera que aquesta "anul·laria principis fonamentals de l'entitat, com la transversalitat o la pluralitat", citant l'article dels Estatus que recull que l'Assemblea s'ha de mantenir "totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap mena d'eleccions". A la capital del Maresme, a més, es va celebrar un debat sobre la possibilitat d'impulsar la llista amb representants tant a favor com en contra. A banda d'aquests comunicats, un dels moments de més tensió va ser l'acte de presentació del manifest signat per 130 persones, entre les quals exsecretaris nacionals, davant la seu de l'entitat.
"La transversalitat és fer efectiva la independència"
Des del Secretariat Nacional han anat defensant-se de les veus crítiques, reiterant que aquesta aposta per la llista és "assembleària" ja que ha estat aprovada pels socis en els diferents fulls de ruta. En un comunicat, l'entitat va acusar el sector crític de difondre "informacions interessades" i davant destacant que un 90% del Secretariat Nacional, format per una seixantena de persones, va avalar la creació del grup de treball i que un cop aquest grup de treball va concretar el projecte va tornar a rebre el suport del 80% de l'òrgan de govern.
Durant aquestes darreres setmanes, Dolors Feliu i Uriel Bertran, membre del Secretariat Nacional, han participat en desenes de xerrades informatives arreu de Catalunya per explicar el perquè de la llista cívica, resoldre dubtes i respondre a les crítiques. L'acte central ha tingut lloc a Barcelona aquest dijous, hores abans que comencessin les votacions i en una sala plena de l'Ateneu Barcelonès. Durant la xerrada Feliu ha negat la major, assegurant que la transversalitat és "fer efectiva la independència", rebutjant que l'eventual agrupació d'electors pugui dividir el moviment, ja que té com a objectiu recollir els vots que anirien a l'abstenció.