Desembre és el mes dels dinars d’empresa, dels sopars amb amics, dels brindis familiars i dels picotejos improvisats en uns dies que tenen gust de vacances, encara que siguis a l’oficina. És un mes de vida social intensa… i de digestions pesades. Inflor, acidesa, cansament després de menjar… Mai es parla tant de l’estómac com quan arriben aquestes dates! I els excessos, menjar sense gana i repetir un dia rere l’altre té les seves conseqüències.
En aquells moments de penediment i malestar solem recórrer als mateixos recursos de sempre: infusions, brous per “compensar”, medicació per a l’acidesa presa a deshora o suplements que no sempre necessitem. Són pegats que alleugen una estona, però que no solucionen l’arrel del problema: un sistema digestiu saturat i una microbiota que no passa pel seu millor moment.
Més que una moda
Aquí és on entra en joc el quefir. Un producte que va arribar fa uns anys com una moda més, però que s’ha quedat als supermercats pel gran impacte positiu que té en la nostra salut. Tot i així, encara hi ha dubtes sobre què és, d’on ve i què pot fer per la nostra digestió.
El quefir és una beguda fermentada que s’obté en afegir uns petits grànuls blancs, d’aspecte gelatinós, a la llet o a aigua amb sucre. Aquests grànuls concentren una comunitat de bacteris làctics i llevats que conviuen en equilibri. En fermentar, transformen els sucres del líquid en àcid làctic, gas, una mica d’alcohol i altres compostos actius. El resultat és una beguda lleugerament àcida, amb bombolles fines i, sobretot, carregada de microorganismes vius.
A diferència d’altres lactis fermentats, el quefir es considera una mena d’“ecosistema en miniatura”: en un mateix grànul poden conviure desenes d'organismes diferents que actuen conjuntament. Per això s’estudia tant el seu impacte en la salut intestinal i en la microbiota.
Entre els efectes més mencionats hi ha la millora de les digestions, un trànsit intestinal més regular, una millor tolerància a la lactosa en algunes persones i una major diversitat de bacteris “bons” a l’intestí.
Dos grans tipus
No tots els quefirs són iguals. A grans trets, n’hi ha dos tipus principals:
El quefir de llet és el més conegut. S’elabora amb llet de vaca, cabra o ovella i la seva textura recorda un iogurt begut, una mica més àcid i a vegades lleugerament escumós. Aporta proteïnes, calci, fòsfor i vitamines del grup B, a més de compostos generats durant la fermentació.
El quefir d’aigua es prepara amb aigua, sucre i, sovint, fruites o espècies. Té menys calories i pràcticament gens de proteïnes, però manté la càrrega de bacteris i llevats beneficiosos. És una opció interessant per a persones amb intolerància a la lactosa o que segueixen una alimentació vegana, sempre que no es confongui amb un refresc: continua essent un fermentat, no una beguda ensucrada convencional.
Més beneficis
La ciència fa anys que observa de prop aquest producte que cada dia és més popular. La majoria dels estudis s’han fet en laboratori o en animals, però apunten en la mateixa direcció: el consum habitual de quefir podria ajudar a millorar l’equilibri de la microbiota intestinal i, amb això, diversos aspectes de la salut.
Entre els efectes més destacats hi ha la millora de les digestions, un trànsit intestinal més regular, una millor tolerància a la lactosa en algunes persones i una major diversitat de bacteris “bons” a l’intestí. També s’han observat possibles efectes antiinflamatoris, una certa ajuda en el control de la glucosa i del colesterol i una influència positiva sobre el sistema immunitari, que en gran part està “instal·lat” a l’intestí.
De súper o de casa
Una altra de les raons per les quals el quefir guanya seguidors és que es pot fer a casa. El procés és senzill: es col·loquen els grànuls en un pot amb llet o amb aigua ensucrada, es tapa sense tancar del tot i es deixa fermentar a temperatura ambient entre 24 i 48 hores. Després es cola, es reserven els grànuls per a la següent tanda i la beguda resultant es guarda a la nevera.
Per als qui s’hi inicien, se sol recomanar començar amb petites quantitats, uns 100 mil·lilitres al dia, i anar augmentant segons la tolerància, fins a uns 200 mil·lilitres. Es pot prendre sol, barrejat amb fruita tallada, amb flocs de civada o com a part d’un batut. L’important és la constància i que la resta de l’alimentació acompanyi: de poc serveix cuidar la microbiota amb un got de quefir si la resta del dia és un festival d’ultraprocessats.
Un ferment amb molta història
Tot i que ara se’n parla com si fos l’última tendència saludable, el quefir té segles d’història. Es va originar a les muntanyes del Caucas, on es deixava fermentar la llet en odres de pell de cabra que mai no es rentaven del tot. Amb el temps, els pastors es van adonar que aquella pel·lícula blanca que es formava a la llet donava lloc a una beguda diferent, més àcida i més duradora, que els sentava bé i resistia millor el pas dels dies.
El nom quefir es creu que prové del turc keyif, que al·ludeix a la sensació de benestar. No és pas una mala carta de presentació per a un aliment que avui molts consideren el seu petit ritual diari per cuidar l’intestí. De beguda de pastors a “or blanc” de la microbiota, el seu viatge ha estat llarg.