El procés potser no s'ha acabat, però és innegable que està congelat. La manca d'estratègia unitària, que fa més de cinc anys va fer possible el referèndum de l'1 d'octubre del 2017, fa ara impossible una ruta clara cap a la declaració d'independència. I, lluny de trobar-hi solució, la crispació i la divisió entre els actors s'incrementa setmana rere setmana: la unitat mostrada aquell 19 de gener enfront la provocació de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron amb la cimera hispanofrancesa a Barcelona tan sols va ser un miratge en un context més ampli marcat pel trencament del Govern després de la sortida de Junts el passat octubre, les diferències amb la reforma del Codi Penal, i ja aquesta setmana l'acord d'ERC amb el PSC i els comuns per aprovar els pressupostos.

Per intentar desllorigar una situació d'immobilisme que ja fa molt temps que dura, l'Assemblea Nacional Catalana va intentar trobar una solució en el darrer full de ruta, un document que serveix per "guiar i facilitar la programació i acció" de l'entitat. El text incloïa un apartat en el qual lamentava que el front polític i institucional de l'independentisme s'havia "diluït en l'autonomisme", i acusava els principals partits independentistes, sense anomenar-los, de no respectar la voluntat dels seus electors. "Ens hem deixat condicionar pel vot útil als partits hegemònics", assenyalava. La reacció en cap cas podia passar per convertir l'ANC en una formació política, però sí que plantejava l'impuls d'una llista cívica, "independent de partits", de cara a les pròximes eleccions al Parlament i així poder "fer la independència".

El full de ruta, que incloïa la proposta de la llista cívica, va quedar aprovat el maig passat pels socis de l'entitat amb un 96% de vots favorables d'entre 4.275 electors, evidenciant l'ampli suport de les bases. De fet, un membre de l'anterior Secretariat Nacional de l'ANC (l'òrgan directiu) explica a ElNacional.cat que el text referent a la quarta candidatura sorgit des de l'executiva "no era tan clar" sobre aquesta eina electoral. Aleshores van arribar les esmenes que van debatre les assemblees territorials: i només van quedar en peu aquelles que reforçaven la llista. "Hi va haver una doble validació", assenyala la mateixa font. "Primer es van tombar les esmenes que volien eliminar la referència a la llista cívica, i després els socis van aprovar el full de ruta amb gairebé el 100% de suports".

Derrota per sorpresa de Dolors Feliu

També hi ha suports de figures rellevants. La presidenta Dolors Feliu, en una entrevista a ElNacional.cat després de ser proclamada presidenta de l'entitat, es mostrava optimista amb la candidatura i la situava com una possible "via de sortida" a la situació d'immobilisme. "Hi ha un espai que els partits estan abandonant, que és l'espai de fer i no només dir un projecte per a la independència. I és aquí on aquesta llista cívica tindria sentit", afegia. L'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie també temptejava amb la proposta en una altra entrevista a aquest diari, això sí, amb més reserva. "Primer s'ha d'analitzar bé si una llista d'aquest tipus, formada per activistes i gent no lligada a la política professional, pot sumar o no", indicava, advertint que estava encara "massa verda" i s'hauria de "treballar amb temps" per veure si podria funcionar.

Un apunt que també té en compte la cúpula de l'entitat independentista. Amb l'esperit de començar a estudiar ja l'opció d'una quarta candidatura, i atesa la possibilitat realista d'unes eleccions al Parlament que podrien arribar abans d'esgotar-se la legislatura el 2025, el Secretariat Nacional de l'ANC va organitzar l'últim dissabte de gener un plenari extraordinari centrat específicament en la llista cívica. La intenció, a partir d'una proposta encapçalada per Dolors Feliu i Uriel Bertran, era organitzar un grup de treball que abordés la qüestió. Però, amb certa sorpresa, la iniciativa va quedar rebutjada per la mínima.

Amb 28 vots a favor i 29 en contra, una majoria dels membres del Secretariat Nacional es plantaven i tancaven la porta als plans de la presidenta i el futur vicepresident. L'endemà ho confirmava l'ANC en un comunicat en el qual admetia que els dirigents havien rebutjat treballar, "per ara", la llista cívica. Malgrat el revés, el debat continuaria a través de les comissions, les assemblees territorials i les bases, passant així la pilota de la decisió final a una consulta dels socis. En tot cas, assegurava, el compromís de l'entitat amb la candidatura electoral era encara "del tot vigent", després d'un plenari extraordinari que havia generat un debat "ric i intens".

Acusacions creuades

Potser fins i tot massa. Només dos dies després, Josep Pinyol, secretari nacional (i segon per la dreta a la fotografia de capçalera) publicava un article en el seu blog personal sota el títol 'La intervenció que no vaig poder fer al Secretariat Nacional'. En ell, culpava Dolors Feliu d'haver "retorçat els Estatuts" per impedir un punt de debat sobre la llista cívica, així com una esmena a la totalitat que havien presentat "més de vint" membres de la direcció. A més, l'acusava d'haver-se proclamat "ella mateixa" presidenta del Plenari i "destituir la persona designada prèviament" per intentar silenciar l'oposició. En el text, Pinyol reivindicava les mobilitzacions com la "gran arma" de l'entitat, i situava la llista cívica com a desitjable sempre que fos "d'ampli espectre" amb la complicitat de les altres entitats del món independentista. Per contra, lamentava que el projecte electoral responia a una "visió estreta" per part de l'ANC, que no comptava amb la resta d'actors ni explicava "com aconseguiran els seus diputats que es faci efectiva la independència". "Si no rectifiquem, es repetirà la gran decepció de la victòria del 52%", alertava.

No ha estat l'únic que ha criticat les formes d'aquell plenari. Segons explica a ElNacional.cat una font coneixedora, durant la jornada es van encarar dues visions: els que defensen "la mobilització per la mobilització" en què s'emmarca Pinyol; i els que reivindiquen la llista cívica com a revulsiu, però sense una anàlisi "ben feta" de la situació. En aquest segon àmbit s'hi troben Dolors Feliu i Uriel Bertran, que estan "obsessionats" amb la candidatura, segons la mateixa font. Per a ell, el comportament de la presidenta va ser de "cacicada" en acabar imposant-se com a cap de Mesa de la sessió plenària quan li tocava a un altre secretari nacional més proper a Pinyol i que "fàcilment hauria acceptat l'esmena a la totalitat". "Com a jurista, Feliu va aconseguir donar la volta amb un argument, tothom va quedar descol·locat i ja presidia", assegura. I a partir d'aquell moment ja tenia tot el control de la sessió. Si a la votació final va imposar-se el col·lectiu contrari a crear un grup de treball no és perquè la llista cívica generi el rebuig d'una majoria de secretaris, sinó per "les formes" de Dolors Feliu, conclou. Un comportament que fins i tot va ser un dels detonants en la dimissió d'una dirigent de l'ANC, Mònica Batalla, el passat dijous.

Però ni de bon tros tothom ho veu així. Un membre de l'actual Secretariat Nacional, i que va ser present el dia de la votació, explica a ElNacional.cat que la presidenta no va actuar "en cap moment" de forma autoritària, com altres veus han acusat, sinó que va arribar a encapçalar la Mesa "seguint el reglament" intern de l'entitat. De fet, aquesta persona manté que els crítics tenen sempre el dret a dir "el que vulguin", sense risc de ser censurats. Però que és aquest col·lectiu el qual es comporta malament, amb "actituds de filibusterisme" intentant allargar els plens i obstaculitzant el debat. En aquell ple, els contraris a la llista cívica, com Josep Pinyol, van presentar "propostes reiteratives". "I quan no s'accepten uns arguments repetitius, es fan els ofesos i diuen que s'està sent autoritari", lamenta. "No li diria crisi interna, però hi ha algunes persones que només volen tancar-nos en cercles viciosos". Darrere, assenyala, podrien haver-hi interessos partidistes. I el cert és que una quarta candidatura independentista difícilment pot tenir el suport d'ERC, Junts o la CUP.

Una tensió lluny d'apaivagar-se

La presidenta de l'ANC també s'ha distanciat de les crítiques dels contraris a la llista cívica. En una roda de premsa la setmana passada, Dolors Feliu admetia que durant aquella sessió plenària s'havia viscut "molt debat" i "posicions contraposades", però rebutjava les acusacions contra les seves formes, afirmant que no havia "tergiversat" res. I tancava files amb la llista cívica. "Soc molt optimista. És una proposta molt esperançadora per aconseguir la independència", defensava. En tot cas, la responsabilitat de la candidatura electoral recaurà sobre les bases de l'entitat, que en el passat ja han evidenciat un suport aclaparador per la proposta. Però això possiblement no serà suficient per enterrar la destral de guerra dels 68 membres del Secretariat Nacional. La Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista (prevista al març i que ja ha generat crítiques d'alguns membres), i el posicionament de l'entitat respecte a les eleccions municipals (amb un full de ruta que parla de denunciar els pactes "amb partits espanyolistes), podrien encendre la pròxima espurna.