A finals de setembre del 2018, quan ja s'acostava el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre, Jusapol, el sindicat policial ultra, va celebrar una manifestació als carrers de Barcelona per demanar una equipació salarial. Aquesta, en realitat, volia servir d'homenatge als agents que, dotze mesos abans, havien desembarcat a Catalunya per participar en les càrregues policials contra els catalans que volien decidir el seu futur polític a les urnes. L'independentisme va respondre a aquesta convocatòria amb una contramanifestació a la plaça Sant Jaume de Barcelona que va acabar sent coneguda com la "protesta holi" contra la policia, ja que, els participants de l'acte van ruixar amb pols de colors, com en el festival hindú, als Mossos d'Esquadra que maldaven perquè les dues manifestacions no coincidissin. Arran d'aquí va començar un llarg procediment judicial per diferents manifestants que van participar de la convocatòria i el passat mes de desembre, la secció d'apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acordar aplicar l'amnistia a tres dels quatre joves de l'esquerra independentista que s'enfrontaven a penes de presó. Jusapol va intentar frenar aquesta decisió, però ho va fer amb recursos fora de termini davant del Tribunal Suprem. 

Un recurs fora de temps que converteix l'amnistia en ferma 

Així, l'amnistia que va acordar el TSJC per aquests tres nois ha esdevingut ferma, tal com ha anunciat Alerta Solidària, que ha portat la seva defensa, felicitant-se per haver aconseguit "tancar un cas que era l'extensió cruel d'aquella violència patida durant el referèndum del 1r d'octubre". Cal recordar que, inicialment, l’Audiència de Barcelona, que els havia de jutjar, va denegar-los aplicar-los l'amnistia. El tribunal compartia el raonament de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat que la seva actuació no s’emmarca en accions per afavorir la independència de Catalunya o per aturar-la i, si no que era en una manifestació de reivindicació laboral, per tant, han de ser jutjats pels delictes d'odi, amenaces, maltractament d'obra i lesions contra dos manifestants. La defensa va insistir que la manifestació “era clarament independentista”, i el TSJC els va acabar donat la raó.

Com era d'esperar, a finals de gener, agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil van demanar al Suprem que derogués l'amnistia amb un recurs de cassació presentat per l'acusació particular, que es distanciava del parer del TSJC. El tribunal assegurava que no hi havia cap dubte "que la manifestació de Jusapol no està desvinculada del referèndum", ja que la convocatòria no només era per la reivindicació salarial, sinó també com un homenatge als agents que havien intervingut en el dispositiu per evitar la celebració del referèndum.