La vaga de fam iniciada aquest dissabte per Jordi Sànchez i Jordi Turull a la presó de Lledoners per denunciar la justícia espanyola ha commogut gran part de la societat. Tal com ha afirmat aquest matí el metge dels presos, Jaume Padrós, es tracta d'una acció extrema i no hi ha casos de supervivència més enllà dels dos mesos.
Tot i que no hi ha precedents semblants des de la Transició espanyola, al llarg de la història hi ha hagut altres vagues de fam que han corglaçat la societat. Mahatma Gandhi, per tal d'aconseguir la independència de l'Índia i protestar contra la colonització britànica, en va protagonitzar diverses a partir dels anys 40. En total, al llarg de la seva vida en va arribar a fer 17, que van durar entre una setmana i un mes.
Una altra de les vagues de fam més colpidores de la història va ser la de Bobby Sands, membre del Parlament britànic i de l'Exèrcit Republicà Irlandès, l'any 1981. Sands va morir després de 66 dies sense menjar a la presó de Maze, des d'on reclamava al Regne Unit que se li concedís l'estatus de pres polític.
Tal dia com avui de l'any 1973, Lluís Maria Xirinacs i Damians, llavors en situació de presó preventiva a la Model de Barcelona en espera de judici, acusat pel règim franquista de “difusió de propaganda il·legal”, també iniciava una vaga de fam. L'acció es va allargar 42 dies.
En una carta clandestina que va adreçar a la societat, explicava que iniciava la vaga de fam en solidaritat amb les campanyes cíviques que reclamaven la llibertat dels presos polítics i amb els cent tretze companys i companyes empresonats per “defensar i tractar d'exercir el dret a recuperar les llibertats nacionals, polítiques i sindicals de què són privats”.
