Tal dia com avui de l'any 1973, fa 44 anys, Lluís Maria Xirinacs i Damians, llavors en situació de presó preventiva a la Model de Barcelona a l'espera de judici acusat pel règim franquista de “difusió de propaganda il·legal”, iniciava una vaga de fam que es perllongaria durant quaranta-dos dies i que, malgrat la censura informativa, tindria una gran repercussió social. Xirinacs, doctor en Filosofia, era un religiós compromès amb els moviments cristians de base i un destacat activista de la lluita antifranquista que militava en les forces polítiques de l'esquerra pacifista, independentista i impulsora del projecte Països Catalans. El 1979 seria, amb Félix Cucurull, el fundador del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN).
El 1966 havia estat marginat per les autoritats eclesiàstiques per la seva participació en la Caputxinada, la reunió de professors i estudiants de la Universitat de Barcelona que va acollir la constitució del clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants. El 1968 havia estat jutjat per un consell de guerra, acusat de ser l'inspirador del clandestí Front d'Alliberament de Catalunya, independentista i marxista. I el 1971 havia estat un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària de l'antifranquisme. En la detenció de 1971 es va negar a declarar en una altra llengua que la catalana i va ser confinat en una presó de Castella. La de 1973 no era la primera detenció ni la primera vaga de fam. Però sí que seria la que, fins llavors, tindria més repercussió.
La detenció de 1973 havia estat en el marc d'una operació del Tribunal de Orden Público del règim franquista que havia portat a la presó Xirinacs i a cent tretze persones més. Malgrat la fèrria censura informativa i la forta repressió social que practicava el règim franquista, els sectors més contestataris de la societat havien engegat una campanya reclamant la llibertat dels presos polítics. Xirinacs, en una carta clandestina que va adreçar a la societat, explicava que iniciava la vaga de fam en solidaritat a les campanyes cíviques que reclamaven la llibertat del presos polítics i en solidaritat als cent tretze companys i companyes empresonats per “defensar i tractar d'exercir els drets, a recuperar les llibertats nacionals, polítiques i sindicals de què són privats”.