L'Aliança Lliure Europea (ALE) defensa que la Unió Europea (UE) sigui mediadora en processos d'autodeterminació en què l'estat imposa un "bloqueig" que fa "impossible" exercir aquest dret. Així ho apunta el manifest amb què la formació concorrerà a les eleccions europees del juny i que s'ha presentat aquest divendres a Brussel·les. El document reivindica que l'autodeterminació és un "dret democràtic" i dona suport a tots els processos d'independència "democràtics i pacífics". D'altra banda, el manifest també demana que el Parlament Europeu tingui iniciativa legislativa, s'hi puguin utilitzar llengües com el català i que les regions tinguin més poder de decisió en les inversions a la UE, entre d'altres.
Sobre la proposta que la UE faci de mediadora en processos d'autodeterminació sense acord, l'ALE remarca que les institucions comunitàries haurien d'assumir aquest rol per trobar "compromisos" entre les parts quan un estat "bloqueja" el procés amb "el marc estatal existent".
Canvis en l'elecció del president de la Comissió Europea
Entre les mesures per millorar la democràcia a la UE, l'ALE també defensa que el president de la Comissió Europea sigui elegit "democràticament" amb una proposta del Parlament Europeu i també remarca la necessitat de millorar la "transparència" de les institucions comunitàries. També menciona l'espionatge amb programaris com Pegasus i remarca que només ha de ser possible amb "vigilància judicial" i per "raons legítimes" tot respectant els drets humans. El manifest, que serà la base comuna per a la preparació dels programes nacionals per a les eleccions, també remarca la necessitat de fer front a la despoblació, que el procés legislatiu de la UE sigui "més transparent" i més participatiu i defensa crear la figura d'un defensor del poble per a les minories.
Més llengües al Parlament Europeu
En l'àmbit de la diversitat, la formació demana tenir en compte "tota la diversitat dins dels estats" i incrementar el nombre de llengües que es poden fer servir al Parlament Europeu. "No és ni poc pràctic ni car. El Comitè de les Regions ja té un sistema que permet parlar català, gallec i eusquera", subratlla el text. En economia, el manifest defensa un procés de decisió "descentralitzat" sobre les necessitats d'inversió perquè les regions tinguin un major rol en les estratègies. "Hem de construir segons les fortaleses de cada lloc, no aplicar la mateixa fórmula per a tots", indica el document.
Sobre la transició verda, l'ALE dona suport "en principi" al Pacte Verd europeu, però remarca la necessitat que les mesures verdes no "infligeixin patiment i pobresa a les comunitats". Així, defensa una llei europea "flexible" que doni "solucions pragmàtiques" a cada cas i que les polítiques climàtiques no siguin "imposades" des de les institucions europees. Sobre la guerra a Ucraïna, la formació defensa seguir donant suport a Kíiv davant la invasió russa, però remarca que la UE ha de tenir un "major rol en la resposta diplomàtica" al conflicte. La formació també aposta per acompanyar tant Ucraïna com els Balcans Occidentals i Moldàvia en el procés d'adhesió a la UE.
Romeva celebra la llei d'amnistia
En una atenció a mitjans en el marc de la presentació del manifest, el candidat de l'ALE a presidir la Comissió Europea, Raül Romeva, ha reivindicat que l'amnistia és "fonamental" i "necessària" i que forma part de l'exercici cap a l'autodeterminació". Tot i estar inhabilitat, Romeva ha defensat que el seu objectiu com a cap de llista de la formació és "donar veu a actors que no estan representats" a nivell europeu, com per exemple regions, nacions sense estats o minories lingüístiques.
"L'objectiu és donar veu, participar i existir", ha dit Romeva, que ha subratllat que la candidatura va més enllà de la seva situació personal. Per Romeva, l'amnistia "no és el final de res", sinó que posa de manifest un "dèficit enorme" a la UE pel que fa a l'exercici del dret a l'autodeterminació.
L'ALE celebra el 8M
Abans de la presentació del manifest, l'ALE ha celebrat també el 8M en un acte en què han pres la paraula algunes de les principals figures de la formació, com la presidenta de la formació, Lorena López de Lacalle, que ha reivindicat que la lluita per la igualtat és "positiva per a tota la societat". També hi ha intervingut l'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que ha centrat la seva intervenció en l'aprovació de la directiva europea contra la violència masclista, en la qual ha participat en les negociacions. Riba ha celebrat que la norma "hagi arribat", però ha lamentat que sigui de mínim i exclogui qüestions com la violació. "Van ser homes qui van decidir que la violació quedés fora", ha afirmat, tot remarcant la necessitat de tornar a "obrir" la norma per "millorar-la" els pròxims anys.