"Pretenen eliminar el castellà" i "trencar la Constitució". Aquesta és la conclusió a la que ha arribat l'advocacia de l'Estat espanyol després de repassar-se l'acord del ple de l'ajuntament de Pollença del 22 de febrer, a través del qual s'aprovaven les bases reguladores de les subvencions als negocis que utilitzin el català de manera preferent en els seus negocis en cartells, etiquetes o documents. Això, però, no és pel govern espanyol una forma de fomentar el català, sinó de carregar-se el castellà i, precisament per aquest motiu, ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra l'acord.

L'alcalde de Pollença, Miquel Àngel March (Junts Avançam), ha vinculat la reacció del govern del PP a la situació catalana i ha deixat anar que "no sé si és una seqüela de l'aplicació de l'article 155 (a Catalunya), si fos així, la política que aplica l'Estat per controlar les administracions locals és molt preocupant".

Segons ha explicat March, aquestes ajudes ja fa més de 20 anys que es donen "amb un ampli consens de tots els partits" i, de fet, en altres municipis mallorquins també se'n donen en favor de la discriminació positiva del català". Ara, però, l'advocacia estatal considera que això no vol dir fomentar el català, sinó "eliminar l'altra llengua cooficial", el castellà.

Incompliment il·legal

Els de Mariano Rajoy justifiquen el seu recurs contra l'Ajuntament de Pollença sota l'argument que "incompleix el sistema legal dissenyat per la nostra Constitució" i afegeixen que "la doctrina constitucional ha establert el principi que la regulació de la cooficialitat lingüística no pot imposar la primacia d'una de les llengües oficials en relació amb l'altra, ni suposar una postergació o menyscapte d'alguna d'elles, sinó que ha de subjectar-se a un patró d'equilibri o igualtat".

I no només això. El recurs, a més, demana que es suspengui l'acord municipal "per assegurar l'eficàcia de la resolució que posi fi al procés", al mateix temps que avisa al Consistori que tirar endavant aquestes subvencions comportarà que, més endavant, els empresaris hagin de tornar aquests diners i adverteix, també, que "el foment i promoció d'una llengua en tots els àmbits com a mesura de política de normalització d'una llengua minoritària està sotmesa a límits".

Però el document de les bases reguladores pot ser interpretat de diverses maneres perquè, tot i que sí que s'hi pot llegir que "s'atorgaran  subvencions per a l’elaboració d’impresos, rètols, etiquetes, bosses, paper d’embolicar, cartes de restaurant, etc. que siguin d’ús habitual i que estiguin només en llengua catalana", al següent punt s'hi aclareix que "en el cas de l’edició d’impresos adreçats a un públic molt heterogeni es podrà utilitzar la versió catalana acompanyada d’altres llengües, amb la condició que el text en català estigui en primer lloc".

Subvencions simbòliques

La convocatòria ascendeix a un total de 5.000 euros per aquest 2018 i, de fet, cal destacar que aquestes consistiran en, per exemple, retornar el 50% de la factura d'un cartell realitzat en català, el preu del qual no superi els 450 euros. De pas, aprofiten l'ocasió per recomanar —en cap cas per exigir— que el material que es compri sigui respectuós amb el medi ambient i encara millor si és reciclat.

 

I és que l'objectiu d'aquesta iniciativa és "normalitzar l'ús d’una llengua consisteix a fer-la servir en qualsevol àmbit", així com "aconseguir un increment en l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit econòmic, ja que aquest constitueix una part molt important de la vida quotidiana".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat