Agonia fins al final. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, haurà d’esperar a demà a les 11 del matí per saber si la CUP li aprova, finalment, els pressupostos pel 2016. Després que l’executiu s’ha avingut a comprometre’s amb 5 de les 10 mesures fonamentals (remunicipalitzacions, carnet de ciutat, pobresa, habitatge i policia local) que els cupaires posaven sobre la taula, confien que apostin pel ‘sí’, en la reunió del consell polític de la ciutat que agrupa 13 assemblees locals.

No serà fins altes hores de la nit quan els representants anticapitalistes sortiran del carrer Casp amb la convicció, o no, de dir adéu als comptes prorrogats de 2015. Amb l’hermetisme tradicional que els caracteritza, no es preveu que se’n transcendeixin detalls fins la roda de premsa del matí.

A Barcelona En Comú no volen sorpreses. Comptant amb el vistiplau d’ERC i PSC, s’aferren a pensar que aquest cop se’n sortiran, després de dues setmanes d’intenses negociacions dividides per temàtiques. Han posat tota la carn a la graella, també arriscant i convocant un ple extraordinari, com avançava El Nacional, per demà dijous.

En cas d’emportar-se una nova negativa, la situació seria dramàtica. Amb un any de recorregut governamental, i un 2016 a l’equador, el govern dels comuns tornarien a fracassar en la política més important del consistori. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ja va fer un crit desesperat fa dues setmanes que” cada cop és més difícil” executar uns números per un any que ja va per la meitat.

Text final

Després de passar per les mans dels tres actors – CUP, PSC i ERC – l’increment pressupostari no és extremadament elevat, i la majoria de qüestions tenen més un transfons simbòlic i de pressió. És el cas de la dissolució de la Unitat de Suport Policial (USP), que actua com a guàrdia local antiavalots, o 15 milions d’inversió a l’L10, una petita part de la inversió total que necessita i que hauria de servir per obrir dues estacions.

En total, la modificació de crèdit preveu una ampliació respecte el 2015 de 275 milions d’euros (si bé s’hi hauria de sumar 5 milions d’euros aproximats de les propostes anticapitalistes), arribant a uns comptes xifrats en 2.549,4 milions d’euros totals.

Dins d’aquesta bossa hi ha algunes inversions en infraestructures, compartit per socialistes i republicans, com és cobrir parcialment la Ronda de Dalt (43 milions d’euros); o reformes a la Ronda Meridiana. També hi ha, per part de Jaume Collboni, una voluntat que totes les persones de la ciutat dominin l’anglès a partir d’introduir una sisena hora de la llengua a les escoles.

Entrada al govern

Un cop passat el tràngol dels comptes, Barcelona en Comú podrà dedicar esforços a incorporar al govern a alguna d’aquestes formacions. El PSC porta mesos insistint en què, si es fa a partir de la cohesió, els agradaria assumir responsabilitats. Els socialistes no s’hi troben bé a l’oposició, després de ostentar l’alcaldia de la capital catalana durant tres dècades, que va interrompre el convergent Xavier Trias.

Però no són els únics que han mogut peça. Sorprenentment, fa una setmana, el líder d’ERC al consistori barceloní, Alfred Bosch, va proposar constituir un executiu tripartit amb la CUP. Tot i que va ser descartat immediatament pels anticapitalistes, no hi ha constància que en un futur proper no ho pugui intentar en solitari. Això sí, com han reivindicat sempre, excloent el PSC, amb qui consideren que tenen moltes diferències de model.