Nou moviment als jutjats de Plaza de Castilla. Les acusacions populars del cas de Begoña Gómez (encapçalades per Hazte Oír i integrades també per Iustitia Europa i Vox) han sol·licitat a Juan Carlos Peinado que citi Pedro Sánchez a declarar com a testimoni en la peça relativa a la contractació de l'assessora de la dona del president espanyol, Cristina Álvarez, segons indiquen fonts jurídiques a ElNacional.cat. És una branca de la investigació en la qual la lupa està posada sobre un presumpte delicte de malversació i que, si arriba a judici, es jutjarà amb un jurat popular. Si el jutge ho veu amb bons ulls i accedeix a la petició, no seria la primera vegada que Sánchez hauria de testificar. El juliol de l'any passat, Peinado es va desplaçar a la Moncloa per prendre-li declaració, però ell es va acollir al seu dret a no declarar en una cita que va durar dos minuts perquè es va escudar en el precepte que l'eximeix de l'obligació de declarar com a testimoni en una causa que investiga la seva cònjuge. “És la meva esposa. [...] Senyoria, m’acullo a la dispensa de l’article 416. [...] Desitjo acollir-me al dret que ve reconegut a la llei”, va limitar-se a contestar. Posteriorment, el jutge va sostenir que es poden treure “conclusions” del seu “silenci”.
📝 Begoña Gómez planta el jutge en la cita per informar-la de la malversació que pot acabar al jurat popular
Així mateix, les acusacions també han demanat que se citi Félix Bolaños com a testimoni. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ja va testificar a mitjan abril: va desvincular-se de la contractació de l’assessora de Begoña Gómez i va assegurar que va ser conforme a la llei. Ara hauria de declarar sobre les funcions i les tasques que feia Cristina Álvarez. Bolaños està en el punt de mira perquè era el secretari general de Presidència entre el juliol del 2018 i el juliol del 2021, quan es va contractar Cristina Álvarez. A més, les acusacions han sol·licitat un acarament entre Álvarez i Alfredo González, l'alt càrrec de la Moncloa que va proposar nomenar-la. Ell és qui, en la declaració com a testimoni, va dir que es va limitar a elevar la proposta i, quan li van preguntar qui era el seu superior, va assenyalar directament Bolaños. El jutge Peinado va convocar l'acarament fa cinc mesos, però el va acabar suspenent després que Cristina Álvarez al·legués que tenia un viatge als Estats Units.
Les acusacions han fet aquestes peticions en la cita convocada per aquest dissabte, 27 de setembre, perquè Juan Carlos Peinado concretés la imputació de la peça. Els tres investigats (Begoña Gómez, Cristina Álvarez i Francisco Martín) han plantat el jutge i han optat per delegar la seva representació en els seus advocats. Begoña Gómez s’escuda en una circular de la Fiscalia del desembre de 1995 que conclou que la presència de l’imputat en aquesta mena de cites “no ha de considerar-se indispensable per a la celebració de la compareixença perquè no s’imposa així expressament a la llei”, atès que el trasllat de la imputació “ha hagut de fer-se en un moment anterior”. “En la compareixença, tan sols es concretaran els termes de tal imputació i sempre davant la presència del seu lletrat”, esgrimeix.
L'estira-i-arronsa entre Sánchez i Peinado el juliol del 2024
El 30 de juliol del 2024 Peinado va entrar per primer cop a la Moncloa per interrogar Pedro Sánchez. Prèviament, hi va haver un intercanvi de sol·licituds i denegacions entre el jutge i el president del govern espanyol a raó del format de la compareixença. Acollint-se a una previsió de la Llei d'Enjudiciament Criminal, Sánchez va demanar fer-ho per escrit al·legant que la norma permet que el president del govern espanyol i els ministres puguin “informar per escrit sobre els fets que tinguin coneixement per raó del seu càrrec” si són citats com a testimonis.
“Com a president del govern d'Espanya, tinc el deure i la responsabilitat de complir la llei i de preservar el sentit propi de la institució a la qual represento. [...] És notori que la meva compareixença resulta indispensable de la condició de president del govern espanyol”, va esgrimir Sánchez en una carta que va enviar al magistrat. Tanmateix, el jutge ho va rebutjar al·legant que el seu testimoni no s’emmarca en fets dels quals tingués coneixement per raó del seu càrrec, sinó com a marit de Begoña Gómez (Sánchez defensava que és president del govern espanyol les 24 hores dels 365 dies).
Fa cinc mesos, es va repetir el mateix guió amb Félix Bolaños. El ministre va demanar declarar per escrit, però el jutge li va contestar que la seva interpretació era “errònia”. “Els fets sobre els quals ha de versar el seu testimoni no els ha conegut a raó d’aquest actual càrrec, sinó quan tenia un càrrec diferent, en concret, el de secretari general de la Presidència, no sent aquest el que permet l’aplicació del precepte”, va argumentar en una interlocutòria.
Una querella de Sánchez contra Peinado que el TSJ de Madrid va tombar
De fet, la negativa del jutge que Sánchez pogués declarar per escrit va portar el president espanyol a presentar una querella contra ell. L’Advocacia de l’Estat va denunciar que prendre declaració a Sánchez presencialment a la Moncloa “contradiu la normativa” i “despulla de garanties la presidència del govern espanyol” i Sánchez defensava que era “notori” que la seva compareixença era “indiscernible” de la seva condició de president del govern espanyol. La Fiscalia era partidària que la querella s'acceptés i s'estudiés, però el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va inadmetre-la per unanimitat argumentant que Juan Carlos Peinado “no va voler interrogar-lo” pels seus actes “com a institució”, sinó que va voler interrogar el “marit de la querellada pel que hagués pogut conèixer en aquest pla personal”. “La citació com a testimoni es va fer clarament per actes no derivats de l’exercici de les funcions de president del govern espanyol”, va justificar.
La interlocutòria era molt crítica amb la querella de l’Advocacia de l’Estat: criticava el “caràcter especulatiu” en el qual es basava i el “prejudici que la destil·la”, reprovava que “no té prou desenvolupament, encara que sigui a manera indiciària, de quin ha estat el perjudici infringit” al govern espanyol i censurava que atribuir a Peinado un “mòbil espuri i prevaricador” quedava en el terreny de “l’especulació”. A més, retreia al líder socialista que “ningú té dret a la incoació i el seguiment d’un procés penal sobre pressupostos infundats”, considerava que la querella “obeeix a l’intent de tergiversar la finalitat lícita” de “perseguir conductes improcedents” dels jutges i afegia que la “utilització” de l’Advocacia de l’Estat per a la formulació d’una querella com aquesta és “extravagant”.