Quarta vegada que Begoña Gómez veurà cara a cara el jutge que l’investiga des de fa un any i mig. Juan Carlos Peinado l’ha citat com a investigada per malversació, un nou delicte que li imputa des de fa unes setmanes, per la contractació de la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez. El magistrat sospita que ella hauria aprofitat el seu càrrec institucional per fer gestions a favor dels interessos personals o professionals de la dona de Pedro Sánchez. Fa deu mesos que Cristina Álvarez està a la diana: el jutge va posar-li la lupa després que se sabés que a inicis del 2024 va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra que Begoña Gómez codirigia a la Universitat Complutense. De fet, el dilluns, el jutge va demanar al govern espanyol que remetés a la Guàrdia Civil tots els correus electrònics del compte institucional de Begoña Gómez des del 2018, una petició que ella va recórrer a l’Audiència de Madrid denunciant que “manca de qualsevol motivació”.
Aquest matí totes dues estan citades als jutjats de la Plaza de Castilla de Madrid. Cristina Álvarez hi anirà a les onze del matí i Begoña Gómez, una hora més tard. Ara com ara, la dona del president espanyol està investigada per cinc delictes: tràfic d’influències i corrupció en els negocis per haver influït suposadament en els processos de contractació pública a favor de Juan Carlos Barrabés i per la càtedra que codirigia a la Universitat Complutense (així va arrencar la causa arran d’una querella de Manos Limpias), apropiació indeguda i intrusisme laboral pel programari de la càtedra i per la signatura d'un plec de prescripcions tècniques (es va ampliar després d’una querella d’Hazte Oír) i malversació per la contractació de la seva assessora (un nou delicte que li imputa des de fa dues setmanes).
La cronologia de la investigació sobre la contractació de Cristina Álvarez
El primer pas que va fer Juan Carlos Peinado va ser citar Cristina Álvarez com a testimoni el desembre del 2024. En aquella ocasió, va relatar que la van contractar el juliol del 2018 (després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa) i que les seves funcions eren confeccionar l’agenda institucional i privada de Begoña Gómez i informar el servei de seguretat de la Moncloa de les seves activitats. Un mes i mig després de testificar, el jutge va decidir imputar-la per presumpte tràfic d’influències i corrupció als negocis. El febrer va tornar a declarar: va negar que influís la Complutense o cap patrocinador abans de la creació de la càtedra per beneficiar l’esposa del president del govern espanyol i va assegurar que no es va prevaler del seu càrrec per a cap sol·licitud.
Tanmateix, el jutge Juan Carlos Peinado va anar estirant el fil i va citar com a testimoni Félix Bolaños, que era el secretari general de la Presidència quan es va fitxar Cristina Álvarez. El ministre es va desvincular de la seva contractació i va assegurar que va ser conforme a la llei. Però el jutge no es va donar per satisfet i va intentar que el Tribunal Suprem l’investigués. El magistrat adduïa que les feines de Cristina Álvarez “no s’han limitat als d’assistenta en les activitats” dutes a terme per l’esposa del president del govern espanyol “merament protocol·làries i sense ànim de lucre o de caràcter benèfic”, sinó que també s’ha dedicat a “atendre les necessitats que ha dut a terme en activitats de caràcter privat”. Ara bé, l’Alt Tribunal el va frenar i va arxivar l’exposició raonada que li havia remès adduint que “no existeixen indicis probatoris, més enllà de meres hipòtesis, sense prou substrat fàctic” per investigar-lo. Finalment, un mes més tard, el jutge Peinado va fer l’últim moviment i va imputar Begoña Gómez i la mateixa Cristina Álvarez per un presumpte delicte de malversació.
“Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”
El jutge va començar a investigar Cristina Álvarez després de saber-se que el febrer del 2024 va fer gestions amb un patrocinador a favor de la càtedra de la dona de Pedro Sánchez: en una postdata d’un correu electrònic, va comunicar a l’empresa Reale l’interès de Begoña Gómez que la companyia asseguradora continués patrocinant la Càtedra Extraordinària de Transformació Social Competitiva, que ella codirigia a la Universitat Complutense. “Em diu la Begoña que et traslladi que li encantaria que seguiu com a patrons de la càtedra”, va expressar.
El juny, resolent un recurs presentat per Cristina Álvarez, l’Audiència de Madrid va considerar que això “supera clarament les seves funcions” i va advocar per investigar “si es va sobrepassar en l’acompliment de les funcions públiques que li van ser encomanades” per “afavorir el pla delictiu” de Begoña Gómez en el delicte de tràfic d’influències, mitjançant la “desviació de mitjans públics posats indegudament al servei d’interessos particulars o estrictament privats”.
En canvi, en un recurs presentat el dilluns, Antonio Camacho, l’advocat de Begoña Gómez, sostenia que la “realització d’un favor a la persona per a qui treballes i amb la qual mantens una relació d’amistat mai pot interpretar-se com una conducta que entri dins de l’àmbit d’aplicació d’una infracció penal tan greu com la malversació”. “És difícilment sostenible que aquesta conducta, aïllada i habitual en els usos socials d’aquest país i de tants d’altres, pugui constituir un delicte de malversació”, subratllava.
“Un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats”
Fa dos mesos i mig, en la mateixa interlocutòria, l’Audiència de Madrid va avalar la investigació a Cristina Álvarez al·legant que podria haver estat “voluntàriament utilitzada com un indegut suport o desviació de recursos públics en favor exclusivament d’interessos privats” oferts des d’una “estructura institucionalitzada de poder”. La interlocutòria apuntava a una “clara i palmària desviació de les tasques d’un funcionari públic” respecte de les que haurien de ser les seves “funcions d’ajuda, de mera col·laboració i acompanyament institucional, de seguretat i protocol” a la dona del president del govern espanyol. L’Audiència de Madrid va argumentar que tot plegat reforça el “caràcter prevalent de la conducta” de Begoña Gómez i apuntala “l’àuria d’indubtable influència” que, com a esposa del president espanyol i exercint les seves funcions des de “l’entramat del Palau de la Moncloa”, podia tenir tota la seva “activitat privada”.
Com han anat les altres tres declaracions davant del jutge?
La primera vegada que Begoña Gómez va estar citada va ser el 5 de juliol de l’any passat. Ara bé, en aquella ocasió, el jutge va acabar optant per suspendre la declaració i tornar-la a citar després que ella argumentés que no coneixia la causa per la qual se la investigava. La seva defensa va argumentar un defecte de forma (que el jutge li havia notificat l’acusació de Manos Limpias, però no la d’Hazte Oír) i el jutge va considerar que calia programar una altra citació després d’haver-li facilitat tota la documentació. La segona cita va arribar dues setmanes després, el 19 de juliol. Va ser aleshores quan la dona de Pedro Sánchez va acollir-se al seu dret a no declarar. El seu advocat va al·legar que “no té res a amagar”, però li va recomanar fer un acte de silenci en detectar absència de “garanties” processals. “El procediment ja s’ha quedat sense contingut”, va esgrimir.
Finalment, el 18 de desembre va trencar el silenci i va negar irregularitats a la càtedra de la Complutense. “No va intervenir en cap procés de licitació pública, va signar un plec de prescripcions tècniques perquè les normes de la Complutense així ho exigien i no s’ha apropiat indegudament de cap marca, perquè les marques mai han pertanyut a la Complutense, sinó que van ser inscrites per ella a efectes de ser utilitzades a les càtedres i als màsters”, va expressar Antonio Camacho a la sortida.