El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que també va ser president de la Xunta de Galícia durant gairebé 13 anys, va deixar un deute de 630,9 milions d'euros dels diversos organismes paral·lels a l'administració autonòmica, entre les quals destaquen 'xiringuitos', fundacions, consorcis, agències i empreses públiques, unes despeses en sous que es disparen fins als 320 milions d'euros, segons ha destapat aquest dimecres Público fent al·lusió a l'informe del Consello de Contas de Galícia, la institució que fiscalitza els comptes autonòmics i preveu la corrupció del sector públic. Precisament, aquest informe, que ha analitzat les finances de les citades entitats durant el 2021—últim any sencer que Feijóo va ser president de la Xunta—, ha revelat que només en els darrers 5 anys de la presidència del popular a Galícia aquestes despeses van augmentar un 21%. 

El 15% del pressupost de la Xunta de Galícia

L'estudi del Consello de Contas revela que, durant l'any 2021, les entitats descentralitzades de l'administració gallega van gestionar més de 1.788 milions d'euros, és a dir, un 15,5% del pressupost de la Xunta per aquell any. Un augment del pressupost significatiu, ja que, en l'exercici anterior no arribava als 560 milions d'euros, per tant, suposa un creixement del 13%, en només 1 any. Des que Feijóo va aterrar al panorama polític de l'àmbit estatal, ha acusat en diverses ocasions Pedro Sánchez d'elevar el deute públic de l'Estat, i fins i tot, "de deixar un 'pufo' de 6.000 euros a cada espanyol". A més, s'ha erigit en més d'una ocasió com el president autonòmic que menys va augmentar l'endeutament a la seva comunitat. Publico aporta dades que desmenteix el líder dels populars, tant és així, que durant els mandats de Feijóo a Galícia el deute autonòmic es va triplicar—passant de menys de 4.000 milions d'euros el 2008 a més d'11.700 milions el 2021, és a dir, un 196% més—, el que suposaria un 'pufo' de 4.300 euros per a cada gallec. 

Els organismes descentralitzats de l'administració pública, inclouen fundacions d'interès general, empreses públiques o organismes de control. Tot i que, segons apunta el citat diari, hi ha d'altres que són de "dubtosa eficàcia i utilitat". En concret, Galícia amb 114 d'aquests organismes. Quan Feijóo va ser investit com a president autonòmic l'any 2009 va prometre que eliminaria aquests 'xiringuitos', i segons recull el Consello de Contas, des de 2011 es van "reduir considerablement" aquests ens. Tot i que, en paral·lel va augmentar substancialment el volum de fons públics. El Consello denuncia que durant els últims 13 anys la Xunta de Galícia va utilitzar la gestió d'aquests diners per gestionar "importants àrees de despesa que fins a aquest moment eren desenvolupades de forma centralitzada" i, per tant, més controlada. Una pràctica tan poc habitual, que és gairebé l'única comunitat que empra aquesta pràctica.

Dependència financera

L'any 2021, les agències gallegues, que poden contractar personal, béns i serveis amb normes més lleugeres que l'Administració convencional, van disposar de 860 milions de fons públics autonòmics. L'informe adverteix de l'excessiva dependència financera de totes les entitats instrumentals de la Xunta i del pressupost públic a conseqüència de la incapacitat per generar recursos propis. Pel que fa a les diverses societats i empreses públiques aquest escàs nivell de generació d'ingressos propis "qüestiona que les activitats que desenvolupen siguin mercantils o empresarials". 

Sobre les fundacions—la Xunta de Feijóo va crear o mantenir 40 d'aquestes— denuncia una dependència de les subvencions autonòmiques "superior al 75%, que evidència la incapacitat per usar el model per incentivar la participació del finançament privat en activitats d'interès general", que era la seva finalitat bàsica. Tanmateix, les fundacions es mantenen com les entitats dependents de l'administració gallega que paguen millor als seus empleats, i que a més, els poden escollir a dit. El cost per treballador en les fundacions públiques gallegues va pujar el 2021 als 52.800 euros. Deixant de banda els consorcis, a la resta d'organismes autònoms, agències, societats i empreses públiques se superen també els 40.000 euros anuals de despeses en sous per empleats. 

Falta de transparència

Així doncs, el Consello adverteix en el seu informe de la manca de transparència en la gestió i de l'escassa qualitat de la informació que aporten per tal de fiscalitzar la seva activitat. En aquest sentit, també denuncien la falta d'auditories externes que avalin l'absència d'irregularitats i il·legalitats en l'administració del capital públic. Finalment, denuncia que el govern de Feijóo hagi incomplert durant 12 anys l'obligació de crear un registre sobre aquestes entitats, en el qual constin els comptes anuals perquè el Consello els pugui revisar. De moment, el seu successor en el càrrec, Alfonso Rueda, continua sense crear-ho. 

Per acabar-ho d'adobar, el Consello de Contas ha destacat que per poder fer el càlcul dels costos laborals de les entitats paral·leles a la Xunta, no ha comptat amb les dades del Consorci dos Peares, una petita localitat d'Ourense on Feijóo assegura que va ser criat, perquè no els hi ha facilitat les dades.