Les eleccions del 12 de maig van comportar un gir dràstic a la política catalana. Les forces independentistes -dividides, esgotades i enfrontades entre elles- van perdre la majoria al Parlament, mentre el PSC va aconseguir guanyar les eleccions, amb 42 diputats dels 135 de l'hemicicle. Un any després, els independentistes segueixen rostint-se en la seva travessia pel desert, però Salvador Illa tampoc no ha aconseguit la “normalitat” que pregonava. Atrapat per les exigències d'ERC i Comuns en oberta competició per demostrar qui condiciona més l'executiu, el líder socialista governa sense els pressupostos que va prometre i sense poder aplicar les propostes que l’havien de situar en el carril de la cobejada centralitat política. El món econòmic s’ha convertit en la veu més crítica amb la deriva del Govern. Si fa dues setmanes la patronal Foment del Treball va plantejar obertament un pols a Illa per la seva política fiscal i d'habitatge, aquest dimecres van ser els empresaris del Cercle d’Economia els que li van ensenyar les dents i el van instar a buscar acords també amb Junts.
El 12-M no només va girar l'esquena a l'independentisme, per primer cop des de les eleccions del 1980 els partits de dependència espanyola van aconseguir superar els partits catalans. Junts, amb 35 escons, va sumar tres diputats al seu grup, però la pèrdua de 13 escons d’ERC, que va quedar amb 20, i de 5 diputats de la CUP, que es va quedar amb només 4, va representar la desaparició de 15 diputats independentistes al Parlament.
Sense retorn de Puigdemont
No era el resultat que esperava Junts, que no va poder materialitzar l’anunciat retorn de l'exili del seu candidat, Carles Puigdemont. El dia de la investidura d'Illa, el líder de la formació ni tan sols va poder accedir al Parlament enmig una implacable persecució policial. El congrés de Junts, que es va celebrar el mes d’octubre, va tornar a situar Puigdemont al capdavant de la direcció. Això no obstant, tot i liderar l’oposició aquest partit s'arriscava a caure en una posició intranscendent si no hagués estat per les eleccions generals del novembre del 2023, que havien deixat en mans del grup de Míriam Nogueras el vot decisiu per al govern de Pedro Sánchez.
Per a ERC, el 12-M va representar l'inici d'un dels episodis més convulsos de la història recent del partit. L’endemà mateix de l’ensorrament a les urnes, l’enfrontament soterrat entre Oriol Junqueras i Marta Rovira va esclatar en una guerra oberta que va fer evident la profunda esquerda que dividia el partit des de feia mesos, i que es va agreujar amb els escàndols que van sortir a la llum al voltant de la política de comunicació dels republicans, amb l'estructura B del partit, la responsabilitat damunt dels atacs de falsa bandera i la campanya contra els Maragall. El mes de desembre les primàries van confirmar Junqueras com a líder d'ERC, però van caldre dues voltes perquè aconseguís el 52% dels vots; un resultat massa ajustat, com ha demostrat la victòria dels crítics al darrer congrés de la Federació de Barcelona, que ha il·lustrat un altre cop la fragilitat dels equilibris interns.
Enmig la seva guerra fratricida, des de l'endemà mateix de les eleccions del 12-M, ERC va contemplar la repetició electoral com el pitjor escenari. Les negociacions amb el PSC per a la investidura d'Illa es van tancar a finals de juliol amb un acord per a un nou finançament singular. En plena batalla interna, Esquerra va consultar la militància que va avalar el pacte per un ajustat 53,5% dels vots. De nou, el partit passejava damunt d'un cable molt prim.
Illa, president
Illa va ser investit president de la Generalitat en un debat de velocitat inusitada, en què l’interès estava més concentrat en si en qualsevol moment apareixia Puigdemont dins de la cambra que no pas en l’evolució d’intervencions al faristol. El retorn de la “normalitat” es va convertir des del primer moment en una mena de karma del nou Govern. Només aterrar al Palau de la Plaça Sant Jaume, i malgrat l'indispensable suport d'ERC, el gabinet d'Illa es va encarregar d'instal·lar per primer cop des de la restauració de la Generalitat una bandera espanyola a l’interior. Tota una declaració de principis.
El nou president no s'ha cansat de repetir al llarg d'aquests mesos el discurs de la recuperació d'una política de diàleg i col·laboració amb l'Estat, que havia de facilitar una remuntada econòmica de Catalunya. "Les tornes han canviat, avui Catalunya és garantia de lleialtat i cooperació institucional, promou la política constructiva que tant necessitem recuperar, ofereix cooperació públicoprivada i el múscul inversor perquè les millors empreses trobin el millor entorn per desenvolupar-se", ha assegurat repetidament en el marc de la conferència Catalunya lidera que ha repetit a Barcelona, Madrid o Bruges.
Això no obstant, Illa no va trigar a constatar que la “normalitat” que defensa no seria tan fàcil d’imposar. Després de renunciar a presentar els pressupostos del 2024, la seva promesa d’aprovar els pressupostos del 2025 abans de l’1 de gener es va evaporar també en qüestió de setmanes, tot just el temps necessari per constatar fins a quin punt el procés congressual d’ERC, que s'ha allargat durant mesos, ha condicionat l’evolució dels acords d’investidura -a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona-. Després de la pròrroga pressupostària, cadascun dels suplements de crèdit que ha aprovat el Govern l’ha obligat a intenses negociacions amb els socis d’ERC i, de retruc, també amb els Comuns, en obert pols amb els republicans per veure qui imposa amb més contundència les seves propostes. Les constants i esgotadores negociacions amb els socis d'investidura han exigit contrapartides al Govern, que l'han anat apartant de la centralitat que pregonava.
Esbroncada de l'empresariat
De retruc, aquests moviments han distanciat el Govern del mateix món econòmic i empresarial català que mesos abans havia fet costat amb entusiasme al candidat socialista i que ara contempla amb desencís la falta de resposta del president a qüestions que s'arrosseguen des de fa anys com l'ampliació de l'aeroport o a incògnites d'urgent actualitat com l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. La patronal Foment del Treball ha plantejat un pols obert a Illa i ha instat els partits a buscar alternatives a la política d'habitatge de l'executiu, que descriu com "l'atac més gran en democràcia a la propietat privada", i a la política fiscal.
Però la tensió no és només amb la patronal. Les jornades del Cercle d’Economia d'aquesta setmana han fet evident sense embuts la preocupació que entre la classe econòmica catalana provoca la dependència que té el PSC dels vots d’ERC i els Comuns. "Hi ha mesures que està engegant que no em semblen les més adients, sorgeixen de la necessitat de pactar amb partits allunyats de la centralitat política del país", va retreure aquest dimecres a Illa el president del Cercle, Jaume Guardiola, a més d'instar-lo obertament a buscar acords també amb el partit de Puigdemont. No va ser l'únic avís que va haver d'escoltar Illa en un conclave empresarial, que va acollir la seva intervenció amb una fredor evident i simples aplaudiment de cortesia.
Crisis
El conflicte amb els empresaris no ha estat l'únic entrebanc amb què ha ensopegat Illa. En poc més de vuit mesos, el president ha hagut de lidiar amb una greu crisi de Rodalies, per la qual va haver de comparèixer al Parlament sense poder carregar els neulers en l'històric dèficit d'inversió de l'Estat a les infraestructures de Catalunya, responsabilitat també dels successius governs del PSOE. Igualment, l'apagada que va deixar a les fosques tot l'estat espanyol dilluns de la setmana passada, ha passat factura a l'executiu, al qual s'acusa de no informar amb prou rapidesa i transparència sobre la situació, atès que el president no va comparèixer fins passades les 20 hores per donar compte d'una crisi que havia començat quan passaven 32 minuts de les dotze del migdia.
La normalitat que havia promès Illa s'ha acabat demostrant molt més agitada del previst. Tot i que l'oposició al Govern apareix desunida i sense un rumb clar, un any després del 12-M els socis d'investidura s'encarreguen de recordar dia sí dia també al president que van ser els seus vots els qui van obrir-li la porta al Palau de la Generalitat. El darrer cop, aquest mateix dimecres, quan després de setmanes de negociacions els Comuns van fulminar un decret pactat pel Govern amb ERC per ajornar la mateixa taxa turística que prèviament l'executiu havia pactat amb la formació morada. Va ser el primer decret que el Parlament ha tombat al Govern. Amb tot, ara mateix per al Govern d'Illa el repte més urgent és aconseguir donar resposta al finançament singular acordat amb ERC per a la investidura i que, segons el pacte, s'hauria de formalitzar abans del 31 de juliol d'aquest any. Menys de tres mesos, doncs, per materialitzar l'acord del qual, segons assegura Esquerra, depèn que també l'any vinent el govern català i l'espanyol es tornin a quedar sense pressupostos. Un nou model que, per cert, també li exigien aquesta setmana els empresaris.