El canvi de govern ocorregut a Espanya no ha necessitat una costosa i llarga campanya electoral ni tampoc no s'ha jugat en els mitjans de comunicació ni al carrer. La batalla pot haver-se donat al cervell de 180 representants de la sobirania popular que, com a persones, en tot just cinc dies, recuperaren missatges arxivats, els reinterpretaren i, en molts casos, fins i tot els van modificar propiciant aquesta nova realitat parlamentària.
Aquesta podria ser l'explicació a un procés que ni els mateixos impulsors de la moció de censura no diuen saber per què ha succeït. A Espanya sempre hi ha algun problema per resoldre. Ara, és immersa en una campanya electoral contínua, que tindrà una nova parada el 2019, i la batalla de la qual es donarà al cervell, llavors segur que sí, de la ciutadania. Els qui dirigeixen les campanyes electorals, sembla que desconeixen les lleis del funcionament la ment humana.
Francisco Santolaya Ochando és doctor en Psicologia, president del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d'Espanya i especialista en temes de patologia esquizofrènica i trastorns bipolars. Si el cervell humà és el camp de batalla de tota campanya electoral, llavors aplicar els coneixements de la psicologia política passa a ser un element estratègic en la definició de l'elecció. D'això es tracta.
Vostè és un expert en l'anàlisi de la conducta humana, és senzill o complex influir en la ment d'algú a qui no coneixes fins a aconseguir reorientar les seves opinions o conviccions?
La ment humana funciona d'una manera molt curiosa. Fa dos tipus de procés: d'una banda, tendeix a confirmar dades i informació i, per una altra, tendeix a negar aquestes mateixes dades. En general, les persones, amb molta freqüència, tendim a confirmar coses. Per exemple, si un analitza una persona que tingui un tipus paranoic, observarà que, el que li ocorre a aquest subjecte és que té un tipus de percepció que li fa veure únicament aquelles dades que confirmen la por que ell té i aquelles dades que el contradiuen. I això pot ser extensible a tot.
Un líder a qui el seu grup no li diu en què s'equivoca, acaba caient
I com funciona a nivell polític?
A nivell polític el que sol ocórrer és que quan es llança una informació i aquesta és repetitiva, va calant en diferents personatges tant del món de la política com del teixit social. Aquestes persones es converteixen, alhora, en replicants d'aquesta informació. Què és el que passa?, que com més figures d'autoritat o més replicants hi ha, al final el ciutadà rep la informació des de diferents àmbits, de manera reiterativa, amb la qual cosa, acaba confirmat, o estant d'acord amb aquesta informació. Encara que objectivament, un podria haver analitzat els pros i contres i haver decidit.
Moltes vegades el procés de decisió és més emocional que el racional. En definitiva l'ésser humà funciona amb les creences que té, racionals o irracionals, que s'han anat perfilant al llarg de la seva vida. Amb les seves experiències o creences que ha après dins el seu nucli familiar. Això perfila una tendència; i sobre ella hi poden haver diferents influències que permetin una obertura més gran o no.
Quan davant les creences hi ha molta informació, de molt diversos punts i coincident amb alguna cosa, les persones acaben anant a això. És molt curiós el que passa en els grups. Els diferents individus d'un grup, poden tenir un repartiment de rols; ser equidistants. Però quan elegeixen un líder, automàticament aquest passa a tenir una capacitat de seducció davant la resta del grup. Tots els membres del grup li atribueixen més prerrogatives i capacitat d'influència. Es percep que té més nivell d'anàlisi o intel·ligència...
Com es derrota un líder que està còmodament assentat en el poder?
Hi ha un moment en què un s'adona que té molta informació que el fa variar la seva opinió o que li fa dubtar dels principis bàsics de la societat. Temes com l'equitat, la justícia, l'honradesa, el compromís, la solidaritat. Com més s'anomenen, de vegades, no van en aquesta direcció. En aquest sentit, els líders polítics i corporatius, tenen una responsabilitat molt important de representar aquests valors i no caure en la contradicció.
Si un llança una informació que aquesta persona està acabada, possiblement, al principi no cali. Però així tal com es va repetint, la gent percep més el negatiu que el positiu i es crea una consciència que aquest líder està fora de lloc. Si aquell moment coincideix amb una variable externa o dins de la dinàmica que faci, un espetec, tots es posen d'acord en eliminar aquest líder. Això és un procés que es va gestionant fins que el mateix grup decideix que el líder que els representa ja no ha de seguir.
Amb estratègia es pot aconseguir traslladar els suports d'un líder a un altre
Pel que vostè diu, les persones emmagatzemem al nostre cervell la informació durant molt temps i en un moment determinat prenem una decisió que pot ser contrària a la que hem mantingut durant anys.
Els éssers humans som molt emocionals però també tenim un bon nivell d'estratègia i les persones que es dediquen a liderar detecten quan pot donar-se un canvi. Les postures ideològiques poden estar avalades per diferents variables que fan que es mantinguin: per bons resultats, pels quals hi ha beneficis per al grup o pels quals no hi ha cap alternativa a aquesta posició. I, encara que n'hi hagi, es creu que hi ha poques possibilitats que es configuri. Però si amb el pas del temps el lideratge alternatiu va pujant, encara sense possibilitats, i en l'altre costat les variables que el sostenen baixen, en aquell moment es produeix un gradient de velocitat que fa que tots els suports es traslladin.
Són els líders prou madurs i conscients del paper que s'atribueixen i el missatge que estan traslladant a la societat?
Aquest és el gran problema, no només d'Espanya. Moltes vegades els líders, o a qui se'ls considera líders, no tenen prou formació en principis socials, que han de prevaler sobre altres de més personals.
Com es configura un líder?
Per la influència que exerceix sobre els altres, per un poder coercitiu que tingui, perquè és capaç de manejar o manipular les emocions d'altres persones... Són diferents camins.
La política ha de ser una vocació de servei als altres
I quin és el camí més adequat?
El camí que haurien de recórrer és que existeixi un sentit vocacional de servei als altres. La política és l'art de resoldre problemes, encara que moltes vegades tinguem la sensació que és l'art de crear problemes. Els líders han de tenir formació, competències, habilitats i uns valors prou consistents com perquè puguin transmetre'l a la societat.
Està parlant vostè d'autoritat?
La paraula autoritat, en sentit primitiu, era l'autoritat moral. Això és el que s'ha perdut en la societat actual. I hi ha un altre aspecte molt complex: moltes vegades la societat Espanyola, en lloc de reconèixer els esforços i els èxits dels altres, ens fixem en els possibles fracassos. Això al final fa que qui està en aquesta posició de lideratge, es plantegi que és igual que s'esforci, o no, en fer bé les coses, si no té el reforç social. Quan això passa, la persona es refugia en el grup del qual és líder perquè li reforci les seves accions. Es produeix una tautologia en el sentit que el líder s'està equivocant, però ningú no li ho diu.
Torno al concepte antic d'autoritat, com a respecte i reconeixement a aquesta persona que sap i té un valor d'autoritat moral. Això s'ha perdut. Un altre aspecte important és que en un món amb tanta informació que no és verídica és fàcil deteriorar la imatge dels líders.
Una de les maneres de protestar dels espanyols és fer facècies sobre les persones. Això, pot semblar irònic, però va calant i deteriorant. Si un no té "autoritas" quant a la consistència interna, i hi ha moltes variables que et van colpejant això fa que baixi la probabilitat que un es mantingui.
Hi ha psicòpates en tots els estaments de la política, la universitat i liderant grups socials
Qui no està qualificat per ser un bon líder polític?
Les persones amb conductes de tipus psicopàtic. L'oposat teòric de persones que té autoritat moral és el psicòpata. En parlar de psicòpates, la gent pensa en assassins en sèrie, que existeixen: però la realitat és que hi ha un percentatge important de persones que té característiques psicopàtiques en el sentit que no existeix l'altre o no els importa. Aquestes persones és difícil que vagin a la presó, que assassini algú, però s'encarreguen de fer la vida impossible a les persones que tenen al seu voltant. Si aquesta persona és el teu igual pots fugir, però si és per sobre de tu, com es fuig?
Aquest tipus de persones, poden ser, d'entrada, encantadores i de molt bon tracte. Però emocionalment, la seva situació no és bona. Hi ha persones amb aquests perfils que estan instal·lades en els estaments polítics, empresarials, associatius o de grups petits. Utilitzen mecanismes de control nefastos.
Aquest perfil portat al terreny polític el protagonitzen aquells que no reconeixen ni amb dades verídiques ni sentències judicials que han fet malament les coses..
Clar, però més que creure's la seva pròpia mentida, senzillament és que tenen una altra manera de veure les coses. Per exemple, si vostè o jo veiem un colom, podem fixar-nos en la seva bellesa; un psicopàtic, quan veu aquest mateix colom el que està pensant és en agafar-lo i retorçar-li el coll. Per a ells el concepte bàsic de l'altre, no existeix com a tal. Una persona amb valors no ignorarà que algú li digui que li està fent mal, en canvi una persona així pot riure i dir-te de què t'estàs queixant?
Però això es pot evitar en el procés de voler arribar a ser un líder?
Per a això és important l'educació en valors. El tenir coneixements, obertura de ment, haver viscut experiències que et permetin veure com funcionen les societats, la flexibilitat i respecte a l'altre per el fet de ser-ho i no perquè t'interessi. I el valor de reconèixer que un està equivocat.
I dialogar?
Els humans tenim la veu per dialogar. Però de vegades quan dos no dialoguen hauríem de pensar que igual tenen beneficis personals o estructurals. Cal saber distingir entre un bon polític que és aquell que aconsegueix tornar a guanyar en les eleccions, i un bon estadista que és el que preveu que passarà al seu país d'aquí a cinquanta anys.
Hi ha cultures que ho són de lectura. I altres que ho són del visual o de l'auditiu. A Espanya no es llegeix. L'espanyol es fia més dels comentaris que del que llegeix. Si un llegeix i es conrea, en un debat originat en una tertúlia de bar, sempre hi haurà algú del grup que riurà. És el mateix grup qui regula el fluix de coneixements. Si això ho projectem a una societat on el flux d'informació és reverberant, un acaba per creure's tot el que li diuen.
Haurien d'existir canals fidedignes de la informació
Com pot formar-se una persona un sentit crític de la informació?
Quan un busca la base de la informació s'adona que, moltes vegades, hi ha un punt d'informació que es distribueix a diversos replicadors de la informació que convencen la gent.
Està vostè assenyalant la part de responsabilitat dels mitjans de comunicació?
Sí. Vivim en un món tan corregut que la gent agafa dos o tres cosetes per poder construir alguna cosa. Això passa en tots els àmbits, polítics, universitari, col·legial... i dels mitjans de comunicació. Un, amb el que té, construeix alguna cosa. Això antigament passava també, però hi havia un sentit més crític. Avui com aquesta informació es repeteix 24 hores al dia per tota mena de canals, acaba sent veritat. Algú pot llançar una idea, del tipus que sigui, a les xarxes socials i les bones persones la van replicant.
Hauria d'existir canals fidedignes d'informació. Però com això és impossible, la responsabilitat màxima és dels òrgans de govern. Aquests haurien de procurar una bona educació crítica dels ciutadans; que s'ensenyi a pensar. Això es pot fer.