Hi ha qui opina que els sobiranistes catalans de JuntsxCat i ERC es van equivocar en no triar com a senador Miquel Iceta per permetre-li accedir a la presidència del Senat estatal que li va assignar digitalment Pedro Sánchez. Ja saben, és l'enfilall al qual estan acostumats els sobiranistes de totes les nacions de l'Estat: aneu amb compte, nois, no us porteu malament amb el PSOE que si no venen els dolents dolentíssims de les tres dretes...

Els sobiranistes catalans rebutgen, mal que els pesi, una molt bona proposta. Quedar fora, amb 22/350 diputats, de la Mesa del Congrés. Per tots els tripijocs haguts i per haver perquè Puigdemont sigui candidat a les europees i que ell i Junqueras puguin participar en el debat electoral de TV3. Prohibir els llaços grocs ―senyal de reivindicació democràtica de la ciutadania catalana― per considerar-los mostres electoralistes de la política partidista. Assistir silents a la querella de la Fiscalia Provincial de Barcelona per organització criminal (!) contra cadascuna de les direccions de Catalunya Ràdio i TV3.

Perquè Miquel Iceta (PSC) ha representat sempre, de fet, la tercera via de les persones sensates. Vet aquí la seva absoluta falta de vergonya per compartir, al costat de Vargas Llosa i l'extrema dreta espanyola, la demostració unionista del 8-O del 2017. I van voler posar-lo al capdavant del Senat: un president per a tots. L'home de la mà oberta al sobiranisme català. Doncs sí.

Vaig pensar que aquest PSOE de Sánchez, acostumat a les bufetades de Felipe González, Alfonso Guerra, Susana Díaz et alii, havia canviat l'obsessió de comprar el mapa territorial de l'Espanya uninacional a la dreta espanyola. Però veig que m'estic equivocant. Perquè Pedro Sánchez viatja "del coro al caño" sense ser capaç, malgrat el vent de popa que encara rep, de fer política.

Mentrestant, com bé diu el meu compatriota gallec Suso de Toro, gran part de la ciutadania catalana va trencar ja (ella sí de debò) amb la vella política i demanen dels governants solucions i plans de futur que vagin més enllà del regateig en curt, de la vanitosa exposició i d'un victimisme que no els encaixa en la vivència quotidiana dels seus dirigents polítics i obligats a la presó o a l'exili.

I encara volen que votin per Iceta. Sembla que s’han tornat bojos.