La Fiscalia adscrita al Tribunal Suprem va arxivar les recerques obertes respecte d'indicis que incriminaven el Borbó, en relació amb la recepció, disposició i administració de determinats fons. La Fiscalia considera que no ha de formular querella perquè entén que els fets investigats no constitueixen delicte. En alguna ocasió, perquè no existien més que indicis no connexos o perquè eren indicis d'infracció tributària administrativa i no delictes fiscals. En altres ocasions, es constaten fets constitutius de delicte, però es declaren prescrits. I en unes altres es considera que els fets no poden ser objecte de persecució penal perquè l'emèrit va gaudir d'inviolabilitat fins al 18 de juny de 2014, quan va cessar a causa de la seva dimissió com a cap de l'Estat.
La recerca considera provat que el 8/08/2008 (data amb evidents evocacions esotèriques) la fundació panamenya Lucum (creada dies abans que tenia com a beneficiaris dels seus fons l'emèrit i, quan falti ell, els seus fills, incloent l'actual cap de l'Estat) va obrir un compte bancari a la banca Mirabaud i que en aquesta mateixa data el rei saudita Abdullah bin Abdulaziz hi transferiria 100 milions de dòlars (una mica menys de 64,9 milions d'euros) en concepte de donació (regal, en la suposada tradició de les monarquies àrabs, segons es va reflectir en una memòria justificativa de l'operació simultània). També va quedar provat que l'emèrit va ingressar en efectiu en el mateix compte el 2010 poc més d'1,4 milions d'euros, que li van ser facilitats pel sultà de Bahrain, quantitat que va portar a la butxaca pels aeroports a l'empara del seu passaport diplomàtic. I també la transferència de tots els actius de la Fundació Lucum (saldos bancaris en euros, francs suïssos, dòlars i valors mobiliaris) a un compte bancari a les illes Bahames com a “donació irrevocable a favor de Corinna zu Sayn-Wittgenstein”.
La Fiscalia considera que no existeixen indicis per considerar que la suposada donació del rei àrab estigui vinculada a suposades comissions per la construcció de l'alta velocitat ferroviària entre la Meca i Medina, malgrat que coincideixen en el temps amb l'obertura de la fase II del projecte i les manifestacions de l'amiga alemanya del Borbó, que va declarar haver-li sentit que a ell li pertanyien per comissions d'aquest negoci “50 milions d'euros”. No sembla que aquest fet integri un delicte de corrupció en els negocis, però sí un delicte de suborn passiu impropi, que pena els funcionaris públics que acceptin regals de tercers per desenvolupar el càrrec que ostenten. El regal de més de 1,4 milions d'euros del sultà de Bahrain també integraria aquest tipus delictiu, segons la Fiscalia. I, si no hi ha altre remei, la transferència de tots els actius de la Fundació Lucum (65 milions d'euros) a disposar de la Sayn-Wittgenstein constituiria un delicte de blanqueig de capitals, en “legalitzar” fons de clar origen delictiu.
La inviolabilitat del cap de l'Estat com a garantia de la seva impunitat
Malgrat que existeixen indicis racionals i sostenibles de dos delictes greus de suborn passiu impropi i d'un altre de blanqueig de capitals, la Fiscalia fins i tot constata que el delicte de blanqueig dels capitals facilitats pels monarques àrabs, desenvolupat el 2012, resolia el problema de la prescripció dels dos suposats regals, en tractar-se d'una eventual continuïtat delictiva. Teníem, llavors, Joan Carles de Borbó davant de l'eventual imputabilitat de tres delictes greus, però xoquem amb la inviolabilitat del cap de l'Estat, reconeguda en l'article 156.3 de la Constitució de l'estat espanyol.
En la doctrina juridicoconstitucional (i d'això en podem donar fe totes les persones que hem estudiat Dret) es va considerar quasi sempre la inviolabilitat com la impossibilitat d'acusar el cap de l'Estat de delictes desenvolupats en l'exercici del seu càrrec, ja que totes les seves decisions han de ser sotmeses a ratificació, bé de la presidència del govern de l'Estat o d'algun titular ministerial, bé de les presidències del Congrés i dels Parlaments territorials per elegir els presidents dels governs de l'Estat i autonòmics.
La Constitució vigent valida qualsevol comportament delictiu de l'anterior cap de l'Estat i legalitza el seu enriquiment il·legítim
Però la Fiscalia en aquest cas segueix la doctrina del Tribunal Constitucional, que va decidir en dues sentències del 2019 (quan ja havien caducat o estaven a punt de caducar els mandats de quatre dels seus membres) estendre el perímetre de la inviolabilitat a tots els actes de naturalesa pública o privada del rei mentre desenvolupés el seu càrrec. És a dir, decidir que Joan Carles de Borbó està exempt de tota responsabilitat per qualsevol acte anterior al 19 de juny de 2014.
La Constitució vigent, doncs, valida qualsevol comportament delictiu de l'anterior cap de l'Estat i legalitza el seu enriquiment il·legítim. Fins i tot si hagués matat a algú, no hauria de pagar per això. És molt difícil, per descomptat, encaixar aquesta constitució jurídica en l'arquitectura d'un estat democràtic de dret.
El fons de l'illa de Jersey
La Fiscalia refusa que la constitució el 2004 (i la seva administració i disposició posteriors) d'un trust (fons fiduciari) amb la quantitat de 10,2 milions d'euros per Romero Maura, amic de Joan Carles de Borbó, pugui ser delictiu, perquè considera que el cap de l'Estat només en seria beneficiari en un supòsit eventual del seu derrocament. Malgrat aquesta aparent realitat i reconeixement del joc de la prescripció, les recerques judicials determinen la gairebé total probabilitat que els fons d'origen per a la dotació d'aquest trust vinguin d'altres dos fons, creats el 1995 i 1997, dels quals Joan Carles de Borbó era beneficiari.
Regals de la Fundació Zagatka i d'altres persones
Inviolable fins al juny del 2014, és increïble que Joan Carles de Borbó acceptés posteriorment transferències i regals en viatges, despeses sanitàries, etc., sense liquidar les corresponents quotes tributàries en l'impost de donacions. Tret que es donin en ell, al mateix temps, la coincidència d'allargar la seva impunitat i la convicció que els diners que li enviaven eren, en realitat, diners de la seva propietat que uns altres administraven i que només tornaven a qui pertanyia.
Sura en l'ambient que la institució monàrquica està fora del control democràtic i que la llei no s'aplica igual per a tots
Allen Sanginés va transferir a favor de l'emèrit 1.019.000 € des de juny del 2014 fins a finals del 2018. Joan Carles de Borbó va pagar en declaracions complementàries de l'impost de donacions poc més de 559.000 € el desembre del 2020. Per part seva, el Borbó va rebre de la Fundació Zagatka, administrada pel seu cosí Álvaro d'Orleans, més de 10 milions d'euros en viatges, despeses sanitàries, etc. L'emèrit va pagar en cadascuna de les declaracions complementàries del mateix impost i dels mateixos exercicis (del 2014 al 2018) gairebé més de 4,5 milions d'euros a principis de febrer del 2021.
Quan va regularitzar l'emèrit aquests deutes tributaris, ja existia la recerca respecte dels comptes de la Fundació Lucuma a Gènova i ja estava notificada al seu advocat (estiu del 2020). Llavors, considerar que no va existir delicte fiscal (que exigeix només 120.000 € per any i impost; pensem que l'emèrit va regularitzar gairebé 5,1 milions d'euros distribuïts en cinc exercicis) per haver regularitzat abans del coneixement pel subjecte passiu de les diligències de recerca constitueix un criteri certament hipergarantista que obre dos interrogants: i) per què no s'aplica amb els altres contribuents? ii) per què no es van obrir per part de les Agències Tributàries competents procediments d'inspecció o actuacions de comprovació que interrompessin prescripcions i evitessin l'efecte de les eventuals regularitzacions?
Una persona indigna, una institució degradada, un estat parcial i disfuncional
It's good to be the King, deia Lluís XIV en la pel·lícula de Mel Brooks History of the world. L'aparell de l'Estat va funcionar bé per impedir la justificada persecució penal de l'anterior cap de l'Estat, tant pel que fa a la Fiscalia (“la fiscalía te lo afina”, va conspirar l'exministre Jorge Fernández Díaz contra les legítimes institucions catalanes) com a les Agències Tributàries. Sura en l'ambient que la institució monàrquica està fora del control democràtic i que la llei no s'aplica igual per a tots. Que li ho diguin, si no, als presos polítics i exiliats catalans, al president Torra o a Pau Juvillà.
Per la seva part, la institució monàrquica, que constitueix el nucli del propi deep state, va confirmar la seva elecció per l'opacitat, per la falta de respecte per la intel·ligència de la gent i per la parcialitat, mentre cap partit del règim proposa regles clares que impedeixin una altra vegada la impunitat d'un cap d'estat.
El que sí que va quedar clar és la indignitat de Joan Carles de Borbó com a cap d'estat, qui hauria de ser el primer funcionari públic, el primer servidor de la ciutadania. I sembla que només hem vist la part emergida de l'iceberg.