Davant aquesta pandèmia s'ha de col·laborar globalment assumint les directrius de l'autoritat científica de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Necessitem també una actuació coordinada molt potent des de la Unió Europea i una cooperació en temps real en tot l'Estat.

Però coordinació no implica comandament únic. La seva assumpció des del 15 de març pel Ministeri de Sanitat no ha suposat avantatges, sinó greus inconvenients. Va fracassar la centralització de la compra d'equips de protecció (EPI), respiradors mecànics i d'altra mena de material sanitari. En tota la setmana el ministeri no va ser capaç de dotar d'aquest material, coartant les vies de subministrament abans obertes per les administracions sanitàries autonòmiques. Es van confiscar màscares en les empreses destinades a les administracions sanitàries catalana i andalusa, mentre la Xunta de Galícia denunciava que no n'havia rebut més que 10.000 en nou dies. A mitjan setmana, el ministeri va tornar a les administracions autonòmiques la capacitat de comprar aquest material.

El mateix va passar amb els tests dels positius. El 15 de març el Ministeri de Salut va prohibir fer aquests tests a malalts lleus, desautoritzant els governs autonòmics. L'OMS va recomanar "test, test, test" i ara s'ha decidit que se'n facin tants com sigui possible, com van continuar fent algunes autonomies.

En lloc d'aprofitar els avantatges de l'estat autonòmic, de fer coordinació en xarxa, s'aplica la teoria d'un únic cervell que ho coneix tot i ho decideix tot

L'eficàcia requereix incrementar el marge d'autonomia dels equips directius i mèdics de les àrees sanitàries i hospitals. Perquè ja ho va dir Jaume Padròs, president del Col·legi de Metges de Barcelona a ElNacional.cat, que el Ministeri de Salut desconeixia els recursos i necessitats de cada territori.

Pel que fa a l'actuació de control ciutadà, s'han adoptat llenguatges i decisions absurdament militaristes, quan qui coneix millor el territori i la població són les policies de proximitat i els seus comandaments orgànics i polítics. Aquesta pandèmia s'està combatent amb regles del segle XIX, com va dir el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Posen militars en lloc de científics.

El problema és d'eficàcia operativa, sí, però neix de perjudicis ideològics centralistes dels alts càrrecs de l'Administració de l'Estat. En lloc d'aprofitar els avantatges de l'estat autonòmic, de fer coordinació en xarxa, s'aplica la teoria d'un únic cervell que ho coneix tot i ho decideix tot. És la mateixa mentalitat que els va impedir confinar fa temps Madrid o permetre que els diferents territoris graduïn les seves respostes en funció de les necessitats locals, com estan fent Alemanya i Suïssa.

És indiscutible que l'estat d'alarma necessita la pròrroga que proposa el Govern de l'Estat. Però bé faria Sánchez de proposar al Congrés estatal la reforma de la legislació excepcional retornant les competències autonòmiques, i fins i tot reforçant-les, atribuint als governs territorials l'autoritat delegada per agreujar i, en el seu cas, modular les mesures de confinament.