Deia Joan Fuster que tota política que no fem natros serà feta contra natros. Rarament s'equivoca, l'enyorat intel·lectual de Sueca, però en los temps que corren fa de difícil aplicació un dels seus aforismes més reeixits. Perquè si bé exercir el dret a vot hauria de ser una motivació i sembla un deure moral, cada cop és més la gent que s'adona que, massa sovint, de poca cosa servix dipositar la papereta en una urna si després es prenen decisions que poc tenen a vore amb lo resultat final o amb allò promès.

L'abstenció com a forma de protesta legítima pren cada cop més força, per la manca de confiança que genera la classe política. Perquè per a decidir sempre amb una agulla d'estendre al nas, potser sí que no votar pot acabar sent una opció. No tothom sap votar a contracor i això pot tindre diverses lectures però és una certesa evident. Lo desencís dels electors provoca una perillosa desafecció de la ciutadania, que es traduïx en quedar-se a casa o en optar per opcions populistes. A Tortosa, per exemple, l'abstenció ha estat la guanyadora de les eleccions, i s'ha endut el percentatge més alt: un 43 per cent, per sobre de qualsevol sigla.

En un context de creixement dels partits de dreta i extrema dreta, cal destacar que dels 496 regidors de les Terres de l'Ebre, només 3 seran de la dreta pura i dura

Així doncs, a l'estat espanyol l'abstenció ha estat del 36 per cent (xifra similar a la de fa quatre anys). A Catalunya, en canvi, els números són pitjors i l'abstenció s'enfila fins al 44 per cent (9 punts per sobre del 2019). Al nostre país, una fotografia aèria —sense entrar gaire al detall i a l'espera de futurs pactes i alguns serrells— mostra un merescut càstig als partits independentistes, per la mala gestió del corrent de fermesa i il·lusió de la gent que vol un estat propi i que se sent, des de ja fa temps, òrfena de representants que li recullen les aspiracions. Probablement siga de les vegades que el descontent nacional a nivell de país més es filtra en unes eleccions municipals.

Al cansament i decepció amb les formacions que fins ara enarboraven l'estelada amb unitat i sense fissures, hauria de sumar-s'hi un altre factor: la desvirtuació de la democràcia per part de l'Estat. Este fet també ha esgotat part de l'electorat, fart de posar un sobre dins l'urna per després trobar-se amb inhabilitacions discrecionals, amb investidures fiscalitzades per tribunals amb tics franquistes o amb juntes electorals alterant l'aritmètica resultant inicial.

Per acabar esta anàlisi d'urgència a cop calent, una dada per a l'optimisme: en un context de creixement dels partits de dreta i extrema dreta, cal destacar que dels 496 regidors de les Terres de l'Ebre, només 3 seran de la dreta pura i dura. Es tracta dels dos regidors del PP a Ulldecona (Montsià) i del regidor del PP a Gandesa (Terra Alta). La resta de partits d'esta ideologia que es presentaven a les quatre comarques de l'Ebre (Ciutadans, Vox, Valents, Salvem lo monument, etc.) no han obtingut cap representació.

Això vol dir que d'un cens de 129.328 persones, només 2.824 han dipositat una papereta de dretes a l'urna. Que sí, que hi ha altra mena de forces conservadores camuflades, però permeteu-mos als d'aquí baix celebrar que som un humil però coratjós dic de contenció del feixisme i les seues variants. I això, tenint en compte la història recent d'este xicotet racó de món, és una gran fita que tant de bo contribuïsca a dixar de tindre prejuís sobre el compromís i el color d'esta terra.