La Universitat de Valladolid investia com a doctor honoris causa Josep Borrell, el responsable de l'àrea de la suposada diplomàcia europea a la Comissió. Han estat moltes les barbaritats que li hem sentit dir a aquest senyor els últims anys, especialment des que va començar la seva funció al capdavant del Ministeri d'Afers Estrangers d'Espanya. Va deixar anar perles inesborrables per a la memòria, i imperdonables —des del meu punt de vista— per a un lloc que requereix elegància, intel·ligència i ponderació. Les seves declaracions han anat en augment de gravetat, quan s'ha tractat de representar la UE, en assumptes tan delicats com la crisi a Ucraïna o les relacions amb Rússia, per esmentar alguns exemples no gaire llunyans.
Tanmateix, sorprenentment, durant la cerimònia universitària, Borrell va dir una cosa tan contundent com certa, però sobretot, d'un gran calat: va afirmar que Israel havia finançat Hamàs per debilitar a la formació d'Al Fatah. Això, sumat a la seva idea que cal establir un Estat Palestí, tant sí com no, vulgui o no vulgui Israel. Això, dit pel representant de la UE en diplomàcia, pot ser que efectivament no sigui gens diplomàtic, però sí que em sembla necessari que sigui dit per algú de la responsabilitat que ostenta ell.
Es tracta, sens dubte, d'un missatge directe a un Netanyahu que va aparèixer també aquesta setmana per deixar anar una barbaritat, donant per fet que serà Israel qui domini el territori de Gaza una vegada hagi acabat el que ell considera guerra (que per mi és un extermini). El que Netanyahu va protagonitzar va ser, també, un altre acte de sinceritat absoluta. Estava clar des de fa anys que aquest sionista radical tenia el seu pla al cap; tanmateix, des del 7 d'octubre passat no l'havíem sentit dir-ho així de clar.
Cal parlar clar, dir veritats com les que sorprenentment han dit aquests dies Borrell i Netanyahu
Els Estats Units semblen estar inquiets, perquè el conflicte es podria estendre a la regió i això ja són "figues d'un altre paner". La situació al mar Roig tampoc no pinta gaire bé, i és quan pot "esquitxar" altres potències que, fins ara, li ho han consentit tot a Israel, malgrat haver condemnat les matances de Gaza i Cisjordània. Són molts els que han quedat retratats en aquest lamentable episodi de la nostra història inhumana. N'hi ha prou amb fer un cop d'ull al judici que ha iniciat Sud-àfrica, i contemplar el paperot d'Alemanya, que, de manera increïble, està justificant Israel després d'haver estat protagonista com a responsable del terrible Holocaust.
Cal parlar clar, dir veritats com les que sorprenentment han dit aquests dies Borrell i Netanyahu, per veure si així va calant entre tots com n'és d'inadmissible tot el que estem veient. Si continua per aquest camí, Borrell potser s'animarà a denunciar fets tan escandalosos com, per exemple, que hi hagi immobiliàries israelianes que es dediquen a vendre projectes de luxosos apartaments davant del mar, a territoris acabats de bombardejar dels quals s'ha expulsat de les seves cases els gazians. O potser li pega per explicar al públic europeu tot el que va succeir el terrible 7 d'octubre, i com Hamàs va poder accedir com ho va fer i actuar d'aquella manera. De passada, no seria sobrer analitzar les denúncies que s'han fet per part de membres de l'establishment israelià respecte a les enormes i sospitoses falles de seguretat d'aquell dia. Posats a dir la veritat, que falta ens fa, seria important aclarir-nos a tots per què s'estan enviant armes per perpetuar aquesta matança. Com estem fent amb la pobra Ucraïna, a la qual es continua condemnant al terror i la mort.
Aquesta setmana, es parlava al Fòrum de Davos de la necessitat de la pau entre Rússia i Kíiv. Hi va haver alguna llumenera que va considerar interessant comptar amb Rússia en les negociacions. Ja em dirà vostè com es pretén arribar a un acord sense escoltar i negociar amb l'altra part. Perquè caldrà arribar a algun punt d'entesa si no volem que continuïn pagant les conseqüències d'aquesta insensatesa les pobres víctimes civils. Veritats incòmodes, però necessàries, que espero que continuïn sortint a la llum durant tots aquests mesos. Ja toca. I cada vegada les mentides tenen menys llocs on amagar-se. Seria motiu de celebració, si no fos perquè, segurament, l'estratègia amagui quelcom pitjor del que som capaços d'imaginar. Com sempre.