La catàstrofe de Txernòbil va marcar la consciència de la humanitat i va anticipar la caiguda de la Unió Soviètica. Aquesta primavera fa 40 anys del desastre. La Santa Seu, a través del papa Lleó XIV, ha recordat la tragèdia i ha parlat de l’ús “responsable” de l’energia nuclear, i ha expressat el desig que l’energia atòmica pugui estar al servei de la vida i la pau, i no de la mort i la destrucció. L'accident nuclear de Txernòbil es considera el més greu de la història, ocorregut a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna (en aquells moments dins la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. La nova encíclica del Papa, Magnifica Humanitas, dedicada a la intel·ligència artificial, està escrita des d’aquest record funest. Estic convençuda que el Papa quan l’ha escrit ha tingut al cap el risc d’utilitzar tecnologies cada vegada més potents que siguin letals i no segures.
Aquesta primavera fa 40 anys del desastre
Fa 10 anys, el papa Francesc va recordar també aquest desastre nuclear i va expressar reconeixement a tothom que havia intentat alleujar el dolor i els danys, i va pregar per les víctimes de l’accident (hi va haver desenes de morts). Anteriorment, el papa Joan Pau II s’havia reunit amb moviments que acollien nens d'Ucraïna i Bielorússia afectats per la radiació. El papa polonès va visitar Ucraïna el 2001, pocs mesos després del tancament definitiu de la central. La zona la va anomenar un lloc de “ferides obertes”. El fet de tancar la planta va ser qualificat de “decisió sàvia” i “signe d’esperança per al món”. La seguretat humana per sobre dels interessos tècnics, i no oblidar mai el patiment de les víctimes.
Encara ara, on amics d’Ucraïna diuen que hi torna a brotar herba, hi ha persones que continuen vivint al lloc del sinistre on el reactor de tipus RBMK (Reaktor Bolshoy Moshchnosti Kanalniy o reactor de gran potència tipus canal) va demostrar ser insegur i va explotar, i va provocar la radioactivitat letal que coneixem. La política de transparència soviètica no era excel·lent, i les primeres notícies del desastre van arribar des de Suècia, a més de 1.000 quilòmetres.
Per a la professora Anna Trespeuch-Berthelot, catàstrofes com Txernòbil o Fukushima només provoquen "emocions provisionals dins la gran hibernació" de les societats contemporànies. Les emocions provisionals desapareixen i semblen malsons del passat. Hem de viure amb el record de les seqüeles i pensar seriosament a evitar sinistres. No totes les desgràcies venen imprevisiblement i avui sentim amenaces inquietants. Que la gran hibernació de les societats contemporànies no sigui real i paraules com Txernòbil s’ensenyin a les escoles per entendre millor on som i on podem anar a parar.