La quarta Champions League del Futbol Club Barcelona femení aconseguida aquest dissabte a Oslo davant del OL Lyonnes, per un aclaparador 4-0, consagra les blaugrana com l'equip hegemònic de la present dècada. Els títols aconseguits en les temporades 2020-21, 2022-23, 2023-24 i 25-26 el situen com el club més premiat d'aquests anys i a només dos de l'equip de Lió, que en el palmarès global ha aconseguit vuit títols continentals, sis dels quals durant la dècada passada i dos durant la present. En el cas del Futbol Club Barcelona, el mèrit és més gran, ja que ha aconseguit, a part de quatre títols durant la present dècada, dues finals més, la qual cosa el situa en una posició gairebé única i irrepetible, ja que no ha faltat a cap de les finals celebrades.

En aquesta ocasió, el títol aconseguit té un mèrit encara més gran, perquè aquesta temporada va perdre una jugadora tan important com Fridolina Rolfö (extrem), i fa dos anys tres jugadores més, com eren Mariona Caldentey (davantera), Sandra Paños (portera) i Lucy Bronce (lateral). El club es trobava immers en l'obligació d'haver de retallar despeses, ja que l'impediment de fitxar del futbol masculí també afectava el pressupost de l'equip femení. Malgrat tot, l'equip liderat per Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Marta Torrejón, Patri Guijarro i Irene Paredes, com a columna vertebral del conjunt blaugrana, s'ha sabut sobreposar a la inversió d'altres equips del continent i suplir les baixes amb una valoració més gran del conjunt.

L'equip liderat per Alexia Putellas, Aitana Bonmatí, Marta Torrejón, Patri Guijarro i Irene Paredes, com a columna vertebral del conjunt blaugrana, s'ha sabut sobreposar a la inversió d'altres equips del continent i suplir les baixes amb una valoració més gran del conjunt

Més equip i menys estrelles sota la batuta d'un entrenador de nivell com Pere Romeu ha estat una combinació guanyadora que s'ha basat a mantenir l'ADN Barça —possessió, pressió alta i joc associatiu— i la Masia, com a planter inesgotable del qual no deixen de sortir, com en el futbol masculí, jugadors talentosos, capaços d'integrar-se en el futbol d'elit amb absoluta normalitat. Un dia, les escoles de negoci hauran d'estudiar en profunditat què aporta a un club de futbol disposar d'un engranatge com és la Masia i què acaba donant la tranquil·litat suficient davant les baixes que, lògicament, s'acaben produint quan altres equips —en el futbol femení els equips anglesos aposten molt fort— decideixen a còpia de talonari situar-se en l'elit mundial.

En aquest context, el Barça tenia molts números de quedar desplaçat de l'elit continental i haver de conformar-se amb els títols domèstics, on porta set lligues consecutives. Però, a això, també han estat capaços de donar-li la volta l'equip de Romeu i, amb això, a una cosa més important: mantenir la idea que, a més de l'equip masculí de futbol —el veritable motor del club a nivell planetari—, hi ha moltes altres coses que van bé i que donen sentit a la idea d'una entitat que va molt més enllà, encara que la rendibilitat econòmica sigui discutible. Ser un club global que aspira, enguany, a títols continentals en seccions com la d'handbol o hoquei sobre patins pot no ser rendible, però és el que diferencia el Barça d'altres clubs que tenen en el futbol masculí o en el bàsquet la seva raó de ser.